Cop a l’autoestima francesa
París enveja l’èxit alemany en la gestió de la pandèmia i valora el suport de Merkel al pla de recuperació europeu
La imatge de l’Airbus A-400 de la Luftwaffe aterrant a Estrasburg, a finals de març, per endur-se a hospitals alemanys pacients de la Covid-19 va ser il·lustrativa de la cooperació europea. França, que va veure desbordades les seves UCI, ha agraït repetidament l’ajuda del veí. Però, alhora, aquesta ajuda alemanya simbolitza el dur cop a l’autoestima francesa que ha suposat la pandèmia. Berlín ha sabut gestionar molt més bé que París la crisi sanitària. Alemanya ha registrat 10 morts per cada 100.000 habitants. A l’altra banda del Rin la mortalitat ha estat quatre vegades superior.
Els analistes francesos constaten, sense excepcions i amb resignació, que el sistema federal alemany, basat en el consens, ha estat molt més eficaç que el centralisme i la verticalitat gal·les. La sanitat pública tampoc no va estar a l’altura. Macron va sobreactuar en els seus discursos a la nació (“estem en guerra”) per amagar contradiccions i deficiències. L’estil sobri de Merkel va donar resultats.
El coronavirus ha obligat al tàndem francoalemany, motor de la UE des de sempre, a tornar a exercir la seva funció. França s’atribueix l’èxit d’haver convençut Merkel de fer un pas que semblava impossible: la mutualització, de facto, d’una part del deute. El pla de recuperació de la UE ha trencat tabús, si bé conté, pel seu volum i criteris de repartiment, perills de desestabilització financera i política. “Alemanya ha entès el perill per a ella mateixa d’un enfonsament dels països del sud”, va escriure Le Monde a la seva editorial. Els Échos va anar més lluny. Pel rotatiu econòmic, la Covid-19 mostra que “el rigor pressupostari i els excedents resultants permeten tenir més marge de maniobra en època de crisi”. “Les tesis alemanyes són les bones, i no les tesis franceses de keynesianisme perpetu”, va afegir Els Échos.
La situació actual crea inseguretat a França. Édouard Husson, director de l’Institut Francoalemany d’Afers Europeus a la universitat Cergy-Pontoise no és optimista. Pensa que l’acord sobre el pla de recuperació europeu pot ser “l’última batalla”, “el cant del cigne” del motor francoalemany. En una entrevista amb La Vanguardia, Husson va augurar un agre debat intern a França sobre la relació cost-benefici de ser a la UE i una radicalització de les posicions hostils envers el projecte europeu en un context de “crisi econòmica i social enorme que absorbirà bona part de les seves forces”. L’expert considera que algunes prioritats franceses i alemanyes avui són “profundament divergents”, fruit del desfasament entre les seves economies.
Per exemple, la política internacional de Berlín està molt condicionada a la seva potència exportadora. França, per la seva banda, encara reivindica el seu pes geopolític i militar global, la seva condició de potència nuclear i de membre permanent del Consell de Seguretat de l’ONU.
Segons Husson, la precarietat econòmica francesa s’aguditzarà i farà que es qüestioni el seu compromís europeu els pròxims anys. Per això recomana a París “no posar tots els ous al mateix cistell [el tàndem franco-alemany]” i “buscar noves aliances i una cooperació molt més forta amb Espanya i Itàlia”.
Thomas Hanke, corresponsal a París del diari econòmic alemany Handelsblatt, no veu la conjuntura en termes tan dràstics, per bé que coincideix a advertir dels desequilibris creixents en l’aliança francoalemanya. “Alemanya té el potencial econòmic necessari per salvar la zona euro –comenta Hanke–. Sense Alemanya no la pots salvar, perquè no tens la credibilitat als mercats financers. Ara només la tenen Alemanya i Holanda, tot i que aquesta última pesa molt menys. Per això sense Alemanya no es pot fer res. Els francesos reconeixen que Alemanya és el poder econòmic decisiu, però estan convençuts que ells són els que saben què cal fer en cada moment. Pensen que els alemanys de vegades no ho veuen perquè són egoistes o miren massa a curt termini, mentre que ells, els francesos, són els estrategs. Veuen Alemanya molt potent, però un gegant que no sap gaire bé què ha de fer amb els seus músculs”.•
“Alemanya ha entès el perill d’un enfonsament dels països del sud”, va escriure ‘Le Monde’