El president “surt viu” de l’alarma i ara afronta el dur escenari postcrisi
Tanmateix, Sánchez no va deixar d’intentar que ERC tornés, almenys, a l’abstenció. Ho va intentar primer a través de la vicepresidenta primera del Govern central, Carmen Calvo, que no va obtenir èxit en les seves converses amb el vicepresident Pere Aragonès, coordinador d’ERC. I ho va tornar a intentar reactivant la taula de negociació de la investidura, en què es van tornar a asseure la vicesecretària general del PSOE, Adriana Lastra, i els ministres Salvador Illa i José Luis Ábalos, amb els republicans Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové. La negociació es va encaminar en bona direcció per a les dues parts –en aquell moment Sánchez intentava una ampliació de la pròrroga de tot un mes–, però finalment el president va optar per garantir-se el suport de Ciutadans per a 15 dies més d’ampliació de l’alarma i el pacte amb els republicans va tornar a embarrancar. “Si la Moncloa necessita ERC, que Sánchez parli amb Aragonès”, van concloure. I van instar el president de l’Executiu, en últim extrem, a decantar-se per ERC o per Ciutadans. “O ells o nosaltres”, van advertir des d’Esquerra.
Per a la sisena i última pròrroga de l’alarma Sánchez recompon així la seva relació amb ERC. Ara bé, caldrà veure si aconsegueix mantenir el suport de Ciutadans. L’aritmètica parlamentària li permetria aconseguir l’aval del Congrés si la resta del bloc del sí es manté igual, encara que perdi Ciutadans, amb ERC en l’abstenció. En aquest cas no aconseguiria retenir la majoria absoluta, però només necessita una majoria simple de més sís que nos. A la Moncloa insisteixen que, en tot cas, no hi ha alternativa: “L’alarma és l’únic que permet constitucionalment, ara com ara, controlar la mobilitat de la ciutadania, que és un dret fonamental. Si no hi ha alarma, hi ha lliure circulació”, adverteixen.
I, en espera de la votació d’aquesta última pròrroga de l’alarma dimecres al Congrés, tothom a la Moncloa i a Ferraz coincideix que Sánchez aconseguirà sortir políticament viu de la monumental crisi del coronavirus a Espanya: “En surt viu, sí”, corroboren. Però amb alguns blaus.
“En surt viu, sens dubte, si bé amb el lògic desgast de la gestió”, adverteix un dirigent de Ferraz. En canvi, a la direcció del PSOE estan convençuts que el líder del principal partit de l’oposició, Pablo Casado, “no ha aprofitat l’oportunitat per créixer i convertir-se en alternativa”. “En sortim en taules”, conclouen. Ara bé, en el que tots els socialistes també estan d’acord és que venen temps durs. “El més difícil ve ara”, alerten uns. “Ara ve el més dur”, coincideixen d’altres.