Moment Hamilton
“Som en un moment hamiltonià”, afirmen algunes fonts alemanyes per referir-se al pla de recuperació europeu. Alexander Hamilton va reforçar la dimensió federal dels Estats Units
“Per damunt de les batzegades hi ha netedat, però no hi ha aire”. (Philippe Rickwaert, protagonista principal de la sèrie televisiva ‘Baron noir’)
El més important és el pla de reconstrucció europeu. Aquest programa, que encara ha de superar la prova del pròxim Consell Europeu, en què holandesos, danesos, finlandesos i austríacs vendran car el seu suport, suposa un canvi de perspectiva molt important. Som davant un moment hamiltonià, afirmen algunes fonts alemanyes.
(El secretari del Tresor Alexander Hamilton va donar un impuls decisiu als Estats Units a partir del 1790 construint una autoritat econòmica central que va unificar la moneda, va establir els primers impostos federals i va assumir deutes dels estats federats, contra l’opinió de Thomas Jefferson, partidari d’uns estats més forts, més locals, més agraris, protegits per una milícia estatal sense dimensions de gran exèrcit. Federalistes i republicans. La indústria i el camp. Les grans ciutats de la costa i les grans planes de l’interior. Expansió o comunitat virtuosa. Lligams comercials amb Anglaterra o l’adeu definitiu a Anglaterra. Tots dos van voler guiar els passos del president George Washington. Tensions d’ahir, d’avui i de sempre).
La cancellera Angela Merkel està tornant la pilota al Tribunal Constitucional alemany, que, en una sentència veritablment important, el 5 de maig, va qüestionar la legalitat de la compra il·limitada de deute per part del Banc Central Europeu com a mecanisme encobert d’ajuda als països més afeblits de la Unió. El tribunal establert a la localitat de Karlsruhe (Alemanya és un país federal de veritat) invocava el principi de legitimitat democràtica davant l’absència d’acords explícits a les institucions alemanyes sobre la mutualització del deute europeu. La cancellera respon amb una proposta clara de solidaritat després de la Covid-19. Una proposta dotada d’un marc objectiu: els pressupostos de la Unió Europea.
Merkel se sent forta després que el govern federal i els lands hagin pogut evitar que el coronavirus es convertís en un infern. La societat alemanya sembla estar entenent que l’enfonsament social de la meitat d’Europa la perjudicaria greument. Les grans empreses alemanyes temen la ruptura de les cadenes de valor al continent. Aquesta ruptura propiciaria tota mena d’assalts i operacions corsàries sobre les grans empreses i corporacions. Les últimes enquestes conegudes situen la CDU a tocar d’un 40%, amb l’extrema dreta (AfD) per sota d’un 10% El ministre francès de Finances, Bruno Le Maire, ho explicava amb claredat ahir en una entrevista amb La Vanguardia: “La decisió del Tribunal Constitucional alemany ha pesat. Paradoxalment, aquesta sentència reforça la necessitat d’una acció pressupostària europea més ferma”.
Angela Merkel se sent forta. La cancellera acaba d’advertir que no pensa anar a la propera cimera del G-7 si el president nord-americà, Donald Trump, prossegueix en el seu afany de fer una reunió presencial, per minimitzar amb aquesta imatge la gravetat de la pandèmia. Pols alemany amb Trump quan falta menys de mig any per a les eleccions presidencials nord-americanes i els aldarulls s’estenen pels Estats Units.
Alemanya presidirà a partir de l’1 de juliol el segon semestre europeu, moment en que caldrà concretar la lletra menuda del pla de recuperació. El ministre francès de Finances, Le Maire, adverteix: “No hi ha temps per perdre. Confio que els primers fons podran arribar abans de finals d’aquest any. Entrarem en el més dur de la crisi. Cal ser clars. Tots hem aturat el cop, però veurem una acceleració de fallides, atur i dificultats laborals de tota mena. No ens perdem en els detalls quan ens cau un tsunami al damunt”. A la presidència alemanya de la Unió li correspondrà, per tant, concretar, ajustar i facilitar els detalls d’un acord històric, que no s’hauria de confondre amb un miracle.
No caurà mannà del cel. La història es construeix a còpia de xocs i batzegades, de vegades difícils d’entendre en temps real. Les grans lluites es decideixen a l’interior d’episodis molt concrets. Hamilton i Jefferson van lliurar un gran pols amb la taxa sobre la producció del whisky. Hi va haver revoltes. Es poden arribar a crear climes molt tensos i asfixiants, com el que hem viscut aquesta setmana a Espanya. Per sobre de les batzegades tot el cel és net, però no hi ha aire.
Seria bonic que a Espanya en aquests moments es discutís molt educadament sobre el moment hamiltonià que sembla que ens proposa la cancelleria alemanya. Seria molt interessant que el debat se centrés de manera diàfana i exquisida sobre el doble repte dels pròxims temps: com podem evitar que el deute públic assoleixi unes dimensions impossibles de gestionar i com podem modernitzar el sistema productiu a favor de la indústria, la tecnologia, la sanitat i el medi ambient en detriment del rendisme i l’abús del totxo. És a dir, com podem intentar sortir d’aquesta desgràcia amb una nova modernització del país que eviti una depauperació general i una perillosa eclosió de l’economia opaca, amb activitats i zones geogràfiques fora de la llei. Amb milions de persones al caire de l’atur i la pobresa és impossible somiar amb un país sense xocs colossals.
El més important és que el projecte europeu es torna a situar a l’horitzó de la societat espanyola en un moment que podria ser de pura desesperació i caos. No caurà mannà del cel, però es perfila un horitzó. Què ens diuen els xocs? Les terribles pugnes d’aquests dies ens expliquen que s’està començant a lluitar, amb duresa, per la composició de les coalicions polítiques, socials i territorials que gestionaran el programa d’ajuda. El moment Hamilton exclou, per descomptat, la fragmentació dels estats nacionals europeus.
Espanya està malament, però el projecte europeu es torna a situar al seu horitzó, conjurant el caos
Ja ha començat la lluita per la composició política i social de les coalicions que gestionaran el futur