Els vots que el virus es va emportar

La gestió de la pandèmia desgasta lentament l’esquerra, sembla impulsar Ciutadans i enforteix el PP a costa de Vox

La gestió de la Covid-19 sembla desgastar lentament els partits d’esquerra mentre impulsa el PP a costa de Vox i estabilitza a l’alça el vot de Ciutadans. Aquesta és la conclusió que es deriva del conjunt d’enquestes difoses des de principis de març (gairebé 40), poc abans de la declaració de l’estat d’alarma. Les diverses mitjanes possibles situen el PSOE entre un 27% i un 28% del vot (fins a un punt per sota del seu resultat de novembre) i el PP entre un 22% i un 23% (més de dos punts per sobre del sufragi del 10-N).

Vox mantindria la condició de tercera força, tot i que amb un lleu desgast de fins a un punt respecte a la seva quota electoral (un 15,1%) de novembre. En el cas de Cs, les seves mitjanes oscil·larien entre el resultat de les legislatives (6,8%) i una mica més d’un 7%. Per la seva part, Unides Podem cauria entre mig punt i un punt sobre el 12,9% que va obtenir al novembre.

De fet, si només s’opera amb les enquestes més recents (les de maig), el PSOE quedaria cinc dècimes per sota del seu vot del 10-N; el PP, més de dos punts per sobre; Cs, cinc dècimes amunt; Vox, gairebé un punt per sota, i Podem, entorn d’un punt menys.

A partir de totes aquestes mitjanes, el bloc conservador (PP, Vox i Cs) se situaria per sobre d’un 44% del sufragi (gairebé un punt i mig més que el 10-N), mentre que l’esquerra (amb Més País) reuniria menys d’un 41% de les paperetes, cosa que suposaria un descens de gairebé dos punts sobre la seva quota de vot en les legislatives. Amb aquestes magnituds, una estimació aproximada deixaria el PSOE amb menys de 120 escons; el PP, amb 100; Vox, amb 46; Cs, amb 13, i UP, amb 33. La dreta sumaria més diputats, malgrat que lluny de la majoria absoluta.

El problema d’aquests números és que amaguen grans oscil·lacions entre les diverses enquestes. En el cas del PSOE, algun sondeig –i no només els del CIS– el situa per sobre d’un 31% del vot. Tot i això, altres enquestes deixen els socialistes en poc més d’un 25% dels sufragis, gairebé tres punts per sota del resultat del 10-N. I en el cas del PP, encara que la seva tendència és a l’alça, la forquilla de vot es mou entre un 22% i un 27% (al marge del 20,3% que li adjudica l’enquesta del CIS).

L’evolució de Vox en els sondejos també és sinuosa, ja que el seu vot oscil·la entre prop d’un 16% que li atorga alguna enquesta de maig i menys d’un 12% que li atribueix un altre estudi recent. Al seu torn, Cs registra enquestes que situen la formació d’Arrimadas entre poc més d’un 5% del vot (fins a dos punts per sota del 10-N), mentre que d’altres eleven el seu suport a un 9% (o a més d’un 10%, la del CIS). I finalment, el vot a Unides Podem oscil·la entre percentatges per sota de l’11% (dos punts menys que el 10-N) i altres fins i tot per sobre del 13%.

Aquestes oscil·lacions porten la distància entre els dos principals partits (PSOE i PP) a extrems considerables. Fins i tot deixant al marge les enquestes del CIS (que arriben a posar els socialistes més de deu punts per davant dels populars), les diferències en estimació de vot oscil·len entre un empat tècnic entorn d’un 28% i una distància de cinc o sis punts, tot i que bastants sondejos redueixen l’avantatge del PSOE sobre el PP a tot just tres punts.

La mitjana dels sondejos ja situa el centre i la dreta per davant de l’esquerra en escons