La història d’un desacord
La cadena de cessaments i dimissions és el resultat d’un distanciament entre la Guàrdia Civil i el Govern central
La cadena de dimissions i destitucions en la Guàrdia Civil ha provocat una crisi al Ministeri de l’Interior, i ha deixat patent un enfrontament sense precedents entre l’institut armat i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. La sortida forçada del coronel Diego Pérez de los Cobos després de la publicació d’un informe que assenyala el Govern com a responsable de contagis per permetre les manifestacions durant el març, ha estat l’explosió final d’una relació que es va començar a tibar d’ençà que el magistrat va ser elegit per formar part del Govern de Sánchez. El ministre ha negat en tot moment que la destitució tingués res a veure amb aquest informe. Mentrestant, fonts policials insisteixen que aquest va ser el motiu ofert al coronel per a la seva sortida de la Comandància de Madrid.
EL PRIMER COP Relegar la GC d’un lloc clau
El nomenament de Grande-Marlaska va ser inicialment ben vist per gran part dels membres de les forces i cossos de seguretat. Com a jutge d’instrucció de l’Audiència Nacional que havia estat, la seva relació amb els investigadors, sobretot en la lluita contra el terrorisme, havia estat bona i propera. Tant comandaments com agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que van treballar amb Marlaska guardaven una bona imatge d’ell com a jutge compromès. Fonts de l’institut armat fins i tot recorden la bona relació mantinguda amb l’ara ministre sobretot després que la Guàrdia Civil descobrís que ETA preparava un atemptat en contra seu a La Rioja el 2008.
Tot i això, tot just arribar al Ministeri, Grande-Marlaska va prendre una decisió impopular per al cos armat. Va decidir treure com a director del Gabinet de Coordinació i Estudis, dependent de la secretaria d’Estat, el coronel Juan Hernández Mosquera –que prèviament ja havia ocupat Pérez de los Cobos– per nomenar un comissari de la Policia Nacional, José Antonio Rodriguez, àlies Lenin. Aquest càrrec era essencial per a l’institut armat, es tracta d’un lloc clau, “la cuina del Ministeri, per on passa tota la informació i les grans decisions”, expliquen fonts policials. Durant anys el seu director havia estat un guàrdia civil i de sobte havia passat a mans de la Policia Nacional, que, d’altra banda, considerava que era just poder ocupar aquest càrrec després de tants anys. En les lluites de poder entre els dos cossos policials, el ministre va afavorir la Policia Nacional, i allò es va viure com una traïció. Com a contrapartida, va donar a un general la direcció del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), que fins aleshores dirigia un comissari.
UN POLS PERDUT Dimissió del cap de l’UCO
Un mes després de la primera topada va venir una nova polseguera quan el ministre va acordar destituir fulminantment el cap de la unitat central operativa (UCO) de la Guàrdia Civil, Manuel Sánchez Corbí. La persona que havia liderat la persecució de la corrupció política els últims anys, sobretot la del PP, va ser apartada després d’entendre’s des d’Interior que estava fent un pols al ministre. La raó va ser que Corbí va enviar un correu a totes les seves unitats per comunicar-los que totes aquelles activitats que depenguessin de fons reservats quedaven suspeses perquè la caixa d’Interior s’havia acabat. Després de saber-se pels mitjans de comunicació que Interior s’havia negat a donar a l’UCO més diners per investigar la corrupció, Sánchez Corbí va ser cessat per “pèrdua de confiança”. Fonts pròximes a aquest coronel recorden que és un dels més premiats de l’institut armat i que ha desenvolupat bona part de la seva carrera en la lluita contra ETA. Fonts pròximes al ministre indiquen que Grande-Marlaska no permetria pugnes llançades pels comandaments.
GUÀRDIA CIVIL CONTRA MOSSOS Suport a la policia catalana
En vigílies de la sentència del procés, el titular d’Interior es va haver de posicionar i qualificar d’“inoportú” el discurs del general Pedro Garrido, cap de la VII zona de la Guàrdia Civil de Catalunya. En un acte, amb els comandaments dels Mossos presents, Garrido va dir que la “revolució dels somriures” ha esdevingut “odi i mesquinesa”. Les seves paraules van provocar que els responsables de la policia autonòmica marxessin de l’acte. D’ençà que va arribar al ministeri i després del desafiament independentista, que va portar al major dels Mossos al banc dels acusats, Grande-Marlaska va intentar restablir els Mossos. Aquelles paraules tiraven per terra la feina del ministre per donar-los suport en investigacions i davant dels jutges.
DETENCIONS DELS CDR Una operació per tibar
En plena operació del Govern de Pedro Sánchez per destensar les relacions amb el Govern català i poc abans de la sentència del Suprem pel procés , la Guàrdia Civil va llançar una operació per detenir diversos membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) per la sospita que estaven preparant actes amb explosius de cara a les penes que es dictarien a mitjans d’octubre del 2019. Aquesta operació la va liderada l’Audiència Nacional i els detinguts van ser empresonats per terrorisme. Tot i això, per al Govern central va ser una operació que va perjudicar les seves relacions amb els dirigents catalans com el president de la Generalitat, Quim Torra.
CONTROL DE LES XARXES SOCIALS Un general per al coronavirus
Un altre episodi que va enrarir més les relacions va ser quan el ministre va retreure unes declaracions del general José Manuel Santiago, un dels encarregats de participar en les rodes de premsa d’experts per analitzar l’evolució de la Covid-19. En una de les seves intervencions, va assegurar que una de les tasques de la Guàrdia Civil era monitorar xarxes socials per “minimitzar el clima contrari a la gestió de crisi del Govern”. Aquesta afirmació va provocar una allau de crítiques a l’Executiu per coartar la llibertat d’expressió. Grande-Marlaska ho va qualificar de “lapsus” del general i va suspendre les rodes de premsa amb responsables de l’institut armat i de la Policia Nacional. Però allò va deixar pòsit. La Guàrdia Civil es va sentir utilitzada per l’Executiu per la “sobreexposició” de comandaments. Al mig de l’huracà, el cos rep l’encàrrec judicial d’investigar la gestió sanitària. Després de l’informe que apuntava al Govern, la polèmica estava servida. Grande-Marlaska va tornar a respondre al pols. Companys de la carrera judicial critiquen que amb raó o sense, destituir un comandament per un informe requerit per una jutgessa és “intolerable”.
Marlaska va començar el seu mandat prenent a l’institut armat un lloc clau a la secretaria d’Estat
La destitució de Corbí i la seva actitud cap als Mossos i el general Santiago, entre les raons de la desavinença