El remake
El remake és un recurs per fer diners: agafes un clàssic i el repeteixes amb nous actors i alguns retocs. Però l’espectador, que recorda molt bé l’original, no es deixa enganyar. El procés d’un jutjat de Madrid contra el delegat del Govern central per la manifestació feminista del 8-M repeteix un esquema conegut. Denúncia presentada per un fosc element, un advocat condemnat per estafa. En el passat, un sindicat d’extrema dreta i vocació xantatgista. Una jutgessa sota la lupa, ara per haver accelerat la causa desprotegint l’acusat. En el passat la jutgessa Lamela, imputadora del major Trapero, els Jordis o Sandro Rosell, i guardonada amb una cadira al Tribunal Suprem. També hi ha un informe ple d’inexactituds, mitges veritats o falsedats i manipulacions. El d’ara, de la Guàrdia Civil i que li ha costat el càrrec a l’inefable Pérez de los Cobos, protagonista de pel·lícules anteriors, com el judici de l’1-O al Suprem, mentint i emetent judicis d’intenció sense posar-se vermell. També hi apareixen ara testimonis als quals se’ls manipulen les declaracions o se’ls pressiona
No ens fem més pel·lícules, sisplau, el ‘deep state’ ni està amagat ni és fosc
en favor dels interessos rere la causa. Els mitjans de comunicació, els articulistes i els tertulians que fan d’altaveu repeteixen.
Al darrere d’aquesta constant repetició hi ha un objectiu i un cohesionat grup disposat a aconseguir-ho: atacar i fer fora de posicions de govern o influència els sospitosos habituals del franquisme. És a dir, comunistes, feministes i independentistes. “Rojos, indeseables, desafectos y separatistas”, es deia llavors. Aquesta pel·lícula judicialitza la persecució contra els que molts consideren enemics de l’Espanya que somnien. Acompanyats per lleis, com ara la llei mordassa, impulsades per un govern del PP i no derogades per l’actual malgrat les promeses. S’ha perseguit rapers, independentistes, feministes i ara es vol utilitzar aquestes mateixes palanques per tombar el Govern espanyol per la presència de Podem, vista com un anatema per les forces que volen i poden interferir al Govern de l’Estat.
Aquests dies es parla molt de la intervenció del deep state, forces profundes i obscures, en tota aquesta causa. No ens fem més pel·lícules, sisplau, ni estan amagats ni són foscos. Van a cara descoberta perquè ningú no els ha parat mai fins ara; al contrari, molts s’han aprofitat de les seves maniobres i les han finançat, com demostra el cas Villarejo. Com al poema Primer van venir, no se n’havien preocupat mai, fins que han anat contra ells i ja no quedava ningú.