El bon rotllo
M’afegeixo amb delit al cor general que ha quedat seduït pel darrer treball de Jarabe de Palo, el meravellós Eso que tú me das, que canta Pau Donés. Com ha escrit Dani Rovira al seu Instagram, som molts els que “volem viure en aquest terrat, cantant, ballant, celebrant la vida, repartint gràcies i brindant per totes les coses bones que tenim”.
Aquest terrat del videoclip, on balla la filla del cantant, els músics de Jarabe regalen notes de color i el Pau ens sacseja l’ànima, aquest terrat és un raconet de cel on passar la vida. Tal vegada és això la bellesa, un lloc amable, una música bonica, unes emocions compartides. O potser es tracta d’aquell paradís perdut que, cecs i espantats, perseguim eternament sense saber que s’amaga al terrat de casa. La cançó de Pau Donés és perfecta perquè és senzilla, sense altra aspiració que la màxima aspiració desitjable: la
El terrat de Pau Donés és un raconet de cel on passar la vida
de regalar-nos una estoneta d’alegria. I així, de la mà dels Jarabe i al so de la veu del Pau acariciant-nos els sentits, ens posem a ballar a peu dret, de costat, asseguts, desperts o adormits, tant és, perquè Eso que tú me das ens ha quedat impregnat a la pell i ens mou el cos, fins i tot quan estem quiets. Pot ser que necessitéssim una sobredosi de bon rotllo, en aquests temps sòrdids plens de soroll i incertesa. Pot ser que Pau Donés ens hagi activat el ressort de la bona gent, i, escoltant-lo, ens sentim millors persones. Al cap i a la fi, això és el que respira el Pau, la seva cançó, els seus músics, la seva filla, el seu terrat: l’aura de la bona gent. I escoltant Eso que tú me das volem formar part d’aquest bon rotllo, d’aquesta família ballaruga, d’aquesta melodia suau, d’aquest Jarabe de mel. De vegades, estem tan orfes d’una miqueta de sisplau...
Després continuarem amb l’enuig, si hem d’enfadar-nos, i sí..., ens hem d’enfadar i indignar, si s’escau. I mantindrem l’esperit crític obert, punyent, alerta, perquè aquesta és la condició de ciutadà lliure, la de pensar críticament. I no sempre ens sentirem units, perquè hi ha unitats que es venen tot a cent, i no sumen, sinó que anul·len. I si cal, ens posarem tristos, perquè hi ha vegades que la vida és de fel i ens deixa trencats. Però tot això podrem fer-ho amb una mica més de pau si sabem que sempre podem escapar-nos al terrat de Pau Donés a buscar una miqueta d’afecte. “Gràcies per ser-hi”, ens diu, i li diem, perquè aquest terrat que ens ha regalat és un punt de trobada on deixar les pors i abraçar els desitjos. Sí, Pau, gràcies per ser-hi i recordar-nos que viure val la pena.