Barcelona necessita un revulsiu
Ja ho necessitava abans de la pandèmia, però ara molt més. S’està parlant de la mobilitat entre Barcelona i les àrees metropolitanes nord i sud, quan això havia d’estar resolt fa molts anys. Recordo una llarga conversa amb Pasqual Maragall abans de fer-li la campanya electoral que el va portar a l’alcaldia. Em va dir tot el que volia fer si arribava a ser alcalde: aconseguir els Jocs Olímpics per a Barcelona; obrir la ciutat al mar; treure les vies del tren que circulava cap al nord vorejant la platja; obrir una gran rambla al Raval, que permetés sanejar la zona; netejar les façanes de la ciutat per poder apreciar la seva arquitectura, i convertir Barcelona en una gran Barcelona, de Mataró a Viladecans. Ho va aconseguir tot, excepte això últim.
Aquesta gran Barcelona hauria pogut ser un contrapoder a la Generalitat, que ho va impedir. Mentrestant, Madrid ha continuat creixent, absorbint totes les poblacions del voltant, com Hortaleza o Barajas. Érem dues ciutats molt semblants en mida i habitants, i avui Madrid té més de tres milions i Barcelona, un milió siscents mil. Ja no competim amb Madrid, sinó amb València o Bilbao, quan hauríem de ser la capital més important de la Mediterrània occidental.
Per això dic que necessitem un revulsiu. I la gran Barcelona ho podria ser. Quan una empresa busca ser més gran i no ho pot aconseguir pels seus propis mitjans, què fa? Doncs prova d’associar-se a una altra o adquirir-la per arribar al volum de negoci que necessita. Amb les ciutats pot passar el mateix. Barcelona s’hauria d’associar a Badalona, l’Hospitalet, Santa Coloma i moltes altres ciutats i pobles dels quals ens separa un sol carrer o poc més. Amb un sistema de transport, a l’estil del metro, que la travessés de banda a banda. Que permetés a la gent l’accés a un habitatge digne, sense haver de pagar els elevats preus d’una ciutat que s’ha quedat pràcticament sense terrenys. Amb la possibilitat d’anar a comprar al centre o als diferents centres existents i futurs. I amb una nova imatge per transmetre al món: la millor ciutat per viure i treballar, amb més de 50 quilòmetres de litoral accessible.
M’agradaria deixar-los una ciutat així als meus nets. Com la va somiar Pasqual Maragall i com la que somio jo. No fa tant que Gràcia i Sarrià eren pobles, com ho són avui Sant Just Desvern o Premià.