Emmascarats: la nova força de la mirada
La mascareta ens canvia l’expressivitat i els codis de la comunicació no verbal
Un proverbi àrab diu que “qui no entengui una mirada tampoc no entendrà una llarga explicació”, i això posa de “manifest la importància de la comunicació no verbal en la nostra relació amb els altres”, diu Mireia Cabero, psicòloga de la UOC i impulsora d’un projecte de promoció de la cultura emocional pública. “Tota la cara rep estímuls del cervell i, encara que hi ha gent molt inexpressiva, utilitzem la cara i tot el cos per generar feeling amb els altres”, afegeix aquesta psicòloga. És tan important que, per exemple, en molts dels robots d’aspecte humà que es creen avui dia, el repte és dotar-los d’expressivitat facial”, diu Josep Lluís Micó, professor de periodisme de la URL-Blanquerna.
És més que probable que l’ús de les mascaretes sigui un dels costums de la pandèmia que perduri. Si es porta correctament, ens tapa la boca i el nas. Tot i això, alhora que ens protegeix també mutila la nostra expressivitat facial, en part. Aquesta circumstància, augura Micó, “suposarà una gran pèrdua en l’àmbit comunicatiu en tots els sentits”.
“Sense mascareta ens entenem perfectament només amb una mirada o un gest, però si ens falten tres quartes parts de la cara, i la situació s’allarga en el temps, significarà que haurem de repensar els codis, perquè algunes convencions deixaran de ser vàlides”, afegeix Micó.
En aquest sentit, Ignasi Ivern, psicòleg i logopeda de Blanquerna-URL, explica que “la comunicació no verbal és la que ens serveix per entendre les intencions”. “Sempre diem coses literalment, però sempre hi ha una intenció i unes conseqüències. Hi ha gent que es perd en la literalitat, quan l’important en la comunicació és la intenció, i en certa manera amb la mascareta en part es perd”, diu Ivern.
Per la seva banda, Lisette Navarro, professora de la facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL, creu que “amb la mascareta tothom mirarà de buscar pistes del que ens miren de dir, però els ulls i les celles són la part més important de la comunicació no verbal, i això no queda tapat”. “Així doncs, no crec que canviïn gaires coses”.
Però Ivern opina que “la comprensió es pot veure afectada”. “Sempre hi ha malentesos, i ara haurem de fer més esforços. Cal tenir en compte que veient-nos rebem un feedback continu de l’altre”.
De tota manera, per a aquest expert, la pèrdua més grossa que ens imposa la mascareta és el somriure: “És un element que acosta a les persones, fa confiança i aporta credibilitat. No hi ha res que motivi tant un adult que fer somriure un nen”, assegura.
Ara bé, “també és cert que la mascareta no la utilitzem en tots els àmbits i, per tant, això limitarà els seus efectes perjudicials sobre la nostra capacitat comunicativa”, puntualitza Cabero.
Tampoc no tothom es comunica de la mateixa manera. “En aquesta situació, les persones que són més tàctils, més sinestèsiques, ho tenen pitjor perquè han hagut de deixar de tocar”, diu Cabero. Per a elles, les restriccions que imposa la mascareta a l’expressivitat de la cara són més dolentes que “per a les persones que són més verbals”, apunta .
La mascareta també “transforma la veu i la seva projecció, i es perden coses com el to que també donen molta informació”. “Ara semblem gent que parla com Darth Vader”, diu amb ironia Micó. Això ens obligarà a buscar “altres
SENSE PARAULES
L’important és la intenció: fins ara, amb la cara sense tapar, n’hi havia prou amb un gest
CODI RENOVAT
Si no veiem part de la cara, alguns senyals ja no seran vàlids i en caldrà crear de nous
SENSE RIALLES La pèrdua més grossa és el somriure, que és el que ens dona confiança i credibilitat en l’altre
COM DARTH VADER La veu també queda alterada, i això ens fa exagerar la modulació o l’accent
camins com l’accent, la modulació i la prosòdia, uns aspectes que ajuden molt i que ara haurem d’exagerar”, afegeix Ivern.
Però potser aquest és el motiu que porta Mireia Cabero a dir que també nota la gent més rígida a l’hora de comunicar-se: “Es nota que la mascareta és una molèstia”. Ens molesta tant que a Instagram ja han aparegut tutorials per aplicar-hi maquillatge per dissimularles, cosa que òbviament és una imprudència perquè es poden fer malbé i perdre l’eficàcia com a barrera per evitar contagis.
Cal tenir en compte que la mascareta és una cosa que ha arribat de sobte, un estri que “a diferència d’altres països –sobretot asiàtics– no estàvem acostumats a utilitzar. Molta gent té una sensació de ridícul. Això sí, els humans ens adaptem al que sigui per sobreviure”, diu Ivern. A més, “comunicativament els occidentals donem més importància a la boca, mentre que les cultures orientals en donen més als ulls; per això, segurament, per a nosaltres serà pitjor”, diu Cabero.
També han aparegut mascaretes amb una part transparent a la
zona de la boca per a les persones sordes, que es recolzen en la lectura dels llavis per saber què els diem. “Però no només els sords: els oients també ens recolzem en la lectura labial per acabar d’entendre una cosa quan per exemple hi ha molt de soroll”, afegeix Ivern.
En aquest context, “la gestualitat amb les mans i la resta del cos tindran un nou paper, encara que ens falti pràctica. Però tothom té aquesta habilitat que en el fons té més a veure amb les emocions, que és una cosa que en general portem malament”, diu Navarro. “Això ens obligarà a ser més curosos, a ser més conscients del que comuniquem. Les persones que vulguin ser ben enteses faran l’esforç, però sempre n’hi haurà que tiraran la tovallola”, precisa Cabero. En aquest sentit, Micó creu que “la gestualitat transmet molta informació i ajudarà molt”. “Ara bé, quan veus arquejar una cella sense veure la boca no acabes de saber exactament què et volen dir”.
D’altra banda, “la comunicació no verbal és inconscient, però això no vol dir que no es pugui ser hàbil a l’hora de dominar-la. Hi ha gent amb una sensibilitat molt alta cap a aquesta mena de comunicació i gent amb una sensibilitat baixa”, diu Ivern. “Potser quan això s’acabi tothom s’haurà tornat més hàbils”, afirma Cabero. Per Navarro, en el fons “les mascaretes són una bona oportunitat per mirar de connectar amb els altres d’una altra manera”.
Per sort, però, “les mascaretes també preserven la mirada, que és la part d’entrada a la comunicació. La mirada implica interès i és l’expressió de les emocions. Si algú no et mira quan li parles és que no li interessa el que li expliques”, diu Ivern.
Sens dubte, la mascareta arriba en un moment de moltes transformacions. “Abans de la pandèmia ja érem més expressius digitalment que presencialment, amb emoticones que ens permeten sortir d’una conversa complicada o amb un mem, que és una broma amb què expressem molt millor el que sentim. A més, actualment, en el món virtual s’envien moltes més abraçades que en el món real, sobretot aquests dies que no queda més remei”, diu Micó.