EL DIETARI D’‘EL MÓN’

Setmana 39: Començo a notar una flexibilitat informativa en què no tot és coronavirus. Sí els seus efectes econòmics i socials. Parlem de cuina, teatre, llibres, música..., i de justícia, amb Sandro Rosell.

DILLUNS María Neira

No té mai un no, però sempre amb ordre i sense crits. La doctora Neira és la responsable de Salut Pública de l’OMS (Organització Mundial de la Salut). Sistemàticament ha anat apareixent per El món a RAC1 i ha estat (és bo però preocupant parlar en passat) el termòmetre de la pandèmia institucional. Com la majoria de metges (epidemiòlegs, viròlegs...), desconeixia la força del virus fins que el vam tenir a prop. Les hemeroteques explotarien pel menysteniment que va rebre el virus, abans que arribés, per part de metges, científics, institucions, periodistes... Neira va reconèixer el desconeixement inicial sobre la Covid-19 però, alhora, ens ha anat informant racionalment de la situació pandèmica. Avui afirma que el rebrot de la tardor fa pinta que serà menys virulent. Amén.

DIMARTS Brays Efe / El Buen Hijo

L’estiu passat em vaig enganxar a una de les sèries més surrealistes de la televisió: Paquita Salas, a Netflix. Reia per la tendresa absurda dels seus protagonistes, de l’autoparòdia sincera de la majoria de cameos (Ana Obregón, Terelu Campos) i amb el tendre guió. Hi afegeixo la cançó original cantada, des de la Pantoja fins a Rosalía (sí, Rosalía). Brays Efe és

Paquita que tiene una pena. Paquita quiere más. Con el mundo por montera. Maneja la ciudad (com diu la cançó). Efe ja espera una nova temporada creada pels Javis. I nosaltres també. Si és possible, amb la música que, sistemàticament, ha tingut presència a la sèrie d’El Buen Hijo, una (quasi) desconeguda banda de Madrid autora de cançons antidepressives com ara

Pekín, El hombre del tiempo o Escuela de biología. Busqueu-los.

DIMECRES Karlos Arguiñano

Ja més comunicador que cuiner, Arguiñano torna a aparèixer al programa deixant anar una de les seves frases característiques: “Tinc una edat que estic entre els 70 anys i la mort”. En té 72, però parla, es mou en pantalla i es comporta com si tingués unes dècades menys. Presenta la versió en català del llibre 1.000 receptes d’or. Parlem dels restaurants, i, com que comunica com li dona la gana, fa una comparació entre el seu a Zarautz (ample, còmode, distanciat) amb aquesta majoria en què et toques braç amb braç amb el comensal del costat. Els amples sobreviuran, els locals on hi havia moltes taules patiran. Així de simple. Arguiñano afirma que col·locar mampares en bars i restaurants és una ridiculesa i que ens arriba una oportunitat històrica: el producte de proximitat.

DIJOUS Sandro Rosell

En Sandro és el primer convidat que ve a l’estudi de RAC1 en època de Covid-19. Amb les distàncies pertinents i amb una mascareta blanca amb forma de bec d’ànec. Fa anys que no tenia en Sandro cara a cara en un estudi. Se sincera. Moltíssim. Té ganes de parlar i té ganes de vendre llibres, com a guanyador que és. És valent, molt descarnat contra la justícia. I confirmo que s’emociona (i jo també) quan parla del retrobament amb Jan Laporta. En aquest moment en Sandro s’entendreix, igual que quan parla telefònicament amb Joan Besolí i recorda la inhumanitat que va viure en Joan quan no se li va permetre sortir a veure el seu fill amb una lesió medul·lar recent. Per cert, hores després en Sandro m’envia un missatge: “En Genís, el fill d’en Joan, ja té el llibre”. Bingo.

DIVENDRES Maria Casado

Una veu fosca però ferma, amb una credibilitat per sobre de la mitjana sona aquest matí a RAC1. És la de la periodista Maria Casado, que ha deixat elegantment RTVE per dedicar-se a la producció audiovisual per mitjà de la productora de l’actor Antonio Banderas. Banderas la va conèixer fa anys en diverses entrevistes i en una Starlite, una gala d’èxit que l’actor organitza a Marbella cada estiu. Quan es va assabentar que Casado quedava apartada de Las mañanas de TVE, li va trucar i li va oferir la feina. No va tardar gens ni mica a acceptar. Confirma que deixa Madrid i que viurà a Màlaga. Rebo missatges del meu amic, i subdirector de RAC1, Jofre Llombart. “La Maria va estudiar a la facultat però en cursos diferents. Soc més gran. Gran dona, tímida i ara una enorme professional”. Doncs això.