Vermut a més de 2.000 metres
Refugis de muntanya com el de Serra d’Ensija, a Saldes, obren portes com a terrasses d’altura, el pas previ a poder oferir allotjament
Per aquests mateixos dies, fa un any, Roger Cararach acabava la temporada com a guia d’esquí als Alps i es preparava per a una expedició als Andes de Bolívia. Aquesta primavera el panorama ha fet un tomb de 360 graus. Amb coronavirus i confinament, l’activitat de muntanya es va sumir en una atípica letargia. Cararach i la seva companya, la també escaladora i alpinista Ester Godina, han aprofitat l’aturada per posar a punt el refugi que guarden, el de Serra d’Ensija, a 2.156 metres i amb vista al vessant sud del Cadí. Des del dia 21, aquest allotjament d’altura ofereix de dijous a diumenge begudes i aperitiu a l’exterior i dinars, prèvia reserva.
Els refugis s’estan adaptant a les restriccions que imposa la Covid-19 i fins al cap de setmana vinent no començaran a admetre pernoctacions amb un màxim del 30% de la seva capacitat. Ara per ara els excursionistes es donen per satisfets amb ascensions que rematen amb un aperitiu o un cafè a les seves terrasses. “La gent té moltes ganes de muntanya: malgrat que avui [ahir] tenim un dia ennuvolat hem rebut unes trenta persones a les taules de fora i dos grups als que hem servit paella. Divendres, dia 5, obrirem vuit llits dels trenta que tenim en total”, detalla Cararach per telèfon.
La Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que té una xarxa de tretze refugis amb guardes de la qual forma part el de Serra d’Ensija, a Saldes (Berguedà), ha elaborat un protocol per a aquests establiments que recull les normes de seguretat fixades per les autoritats sanitàries. Cararach explica que han retirat les mantes, els coixins i les
El cap de setmana que ve obriran els dormitoris però amb menys d’un 30% de la seva capacitat
sabatilles que ofereixen als hostes, que si el temps ho permet prioritzen els àpats a fora, que han organitzat el menjador per garantir el metre i mig de distància de seguretat, que sol·liciten l’ús de mascaretes a dins... Així, els usuaris hauran de portar el seu propi sac de dormir.
Fins a noves fases de desescalada, Serra d’Ensija només pot atendre veïns de la mateixa regió sanitària, la de la Catalunya Central (Anoia, Bages, Berguedà,
Moianès, Osona i Solsonès). “Estem rebent famílies que venen a passar el dia i corredors que s’entrenen. La ruta més curta és des de la font Freda, una hora i mitja a peu”, afegeix Cararach.
El mirador de Serra d’Ensija proposa una perspectiva diferent del Pedraforca, la de la seva cara sud, un cim que de segur tornarà a ser molt sol·licitat quan es permeti la mobilitat entre les diferents àrees sanitàries. Seguint l’exemple d’altres zones que han creat travessies i rutes enllaçant refugis, la parella de guardes està dissenyant el Tour del Pedraforca, d’un màxim de quatre dies de durada amb desnivells diaris de no més de mil metres.
La reclusió també ha servit per millorar l’allotjament posant parquet a les habitacions, fent petites obres i pintant la cuina. Igual que ha fet Genni Archetti, la guarda d’Estanys de la Pera (2.357 metres), a la comarca veïna de la Cerdanya, que ahir també posava a punt la terrassa i servia begudes i dinars a uns quants clients.
“Avui he preparat torrades amb escalivada i anxoves, pollastre a la caçadora –una especialitat de la Toscana– i pastís de poma”, explica Archetti.
De mica en mica, durant les setmanes vinents, els refugis tenen previst anar obrint l’interior de les instal·lacions però amb un 30% de la seva capacitat i, a mesura que avanci l’estiu, s’adaptaran a una incerta normalitat. Archetti recorda que, mes allà de l’allotjament i l’alimentació, entre les responsabilitats dels guardes hi ha ajudar excursionistes en dificultats i informar sobre les condicions de la muntanya i del temps.