Junts vam fer coses maques
Més a prop dels 80 que dels 70, Ángel Navarro Molés va dir al seu fill Jorge que li agradaria veure un San Fermín. I cap a Pamplona se’n van anar amb la seva dona Pepita i el seu fill Jorge. No podrà tornar: el 9 d’abril la Covid se’l va endur.
L’Ángel va néixer a Molinos, un petit poble de la província de Terol. Orfe de pare de ben petit, va emigrar amb la seva mare i la seva germana a Barcelona, i es van instal·lar al carrer Paradís. Allà van transitar per la ferotge postguerra; treballant de valent com tanta gent d’aquells temps foscos. Navarro es va guanyar la vida venent de tot, des de material per a dentistes fins a llibres, feina que li va costar un disgust perquè el van detenir per tenir un volum sospitós de contraban, tot i que el van deixar lliure quan va declarar que era per a consum propi, com si ara fos droga. Fins i tot li van tornar l’exemplar, que en realitat anava destinat a una altra persona que al final en va poder gaudir. Finalment es va dedicar a les assegurances i va obrir un despatx, que ara dirigeix una de les seves filles. Es va casar el 1959 amb Pepita Massip i va tenir quatre fills.
L’1 d’abril la Covid ja havia atacat l’Ángel. Una ambulància el va portar a l’hospital de Sant Pau, en uns dies en què el país patia el primer embat de la pandèmia, el més dur, i en què les comunicacions amb els familiars eren difícils: el seu fill Jorge explica que les notícies eren molt poques. Al final, una altra de les filles, metge, va poder contactar amb una facultativa del centre, que els va tranquil·litzar sobre el seu estat i els va explicar que l’ingressaven al centre Hestia Palau, un lloc que va ser polèmic perquè els familiars dels malalts es van queixar de la seva situació i que al final va ser objecte de les tasques de desinfecció de la Unitat Militar d’Emergències. En aquest lloc, la família va perdre contacte amb ell i fins i tot no han pogut recuperar el mòbil que tenia quan el van internar allà.
El 9 d’abril, la seva dona Pepita també va emmalaltir i la van portar a Sant Pau. També van preguntar per l’Ángel a Hestia i els van dir que la situació era bona, però hora i mitja després havia mort.
Ángel Navarro va rebre sepultura el 16 d’abril. Només tres fills van poder anar al sepeli a causa de les restriccions imposades per la pandèmia. Mentrestant, la Pepita restava confinada i no volia veure els seus fills per por de contagiar-los; ha trigat a perdre aquesta por: encara li costa fer-los petons. Després, els seus fills han conegut testimonis de metges i infermeres que els van relatar jornades terribles en què no donaven l’abast davant l’arribada de pacients i la falta de material.
Ángel Navarro Molés era un fanàtic del bridge, del dòmino i del guiñote; un joc de cartes molt popular al seu poble, on la família va passar molts estius. També li agradava molt el tennis, que va deixar el dia en què va veure que un dels seus fills podia doblegar-lo. Sempre el picava: “No m’has guanyat mai”.
Als seus fills els va dir: “La meva herència serà la vostra formació”. Tots han aprovat carreres universitàries. Avui, amb un dol incomplet, el seu fill Jorge el recorda amb una cançó de Bebe que diu: “Juntos hicimos cosas hermosas”. /