Sempre el primer voluntari de la Garriga

Si hagués pogut ser enterrat amb normalitat, les exèquies de Salvador Solà –àlies Vadó– haurien omplert l’església de la Garriga. A tots els pobles hi ha una persona que tothom coneix i estima, i en aquesta localitat del Vallès Oriental aquesta persona era Vadó Solà.

Però Vadó Solà va morir a finals de març, als 86 anys, i al seu enterrament amb prou feines van poder assistir el seu germà i el seu nebot, Lluís i Oriol Solà. Del sepeli, se’n va fer un reportatge fotogràfic i de vídeo que recull el digital lagarrigadigital.cat: només d’aquesta manera el poble va poder assistir a la cerimònia.

Nascut el 1933, en Vadó va entrar aviat a treballar com a home-per a-tot a la multinacional Franck Khel, on durant tres o quatre dècades, fins que es va jubilar fa vint anys, s’encarregava de tota classe de gestions i encàrrecs. “Era un treballador incansable”, explica el seu nebot, Oriol Solà. Aquesta energia el va vincular durant tota la seva vida, sempre solter, amb tota classe d’entitats i actes de la localitat. Sempre era el primer a oferir-se per actuar als Pastorets, per penjar cartells del Club Bàsquet La Garriga, per donar un cop de mà cobrint de pètals els carrers a les festes de Corpus o tallant el trànsit a les curses atlètiques.

Vivia a la residència Asil Hospital de la Garriga, on el virus va causar estralls. Després de detectar-se-li la malaltia, en Vadó va morir en només quatre dies, el 28 de març. /