Les angoixes dels més petits
El Centre Socioeducatiu Poblenou és un dels 28 que estan adherits a la Fundació Pere Tarrés, i per primera vegada des que es van inaugurar les reformes, el novembre del 2016, ha hagut de tancar les portes pel coronavirus. Però l’activitat no s’ha aturat, i l’equip de dotze persones que atén el centre ha fet un seguiment telemàtic dels 156 menors i les seves famílies que utilitzaven les instal·lacions. I des d’aquesta setmana ja es fan trobades presencials amb cita prèvia.
Cristina López, directora del centre, explica com ha estat aquesta reconversió de la feina. “La primera setmana vam fer un filtre de les famílies que podien tenir més problemes, especialment si s’havien quedat sense feina, i per tant sense recursos. I ja la segona setmana, després de parlar-hi i detectar quines necessitats tenien, s’intentava atendre les seves demandes en coordinació amb els serveis socials del barri”. De vegades aquestes trucades tenen un efecte gairebé terapèutic perquè permeten desfogar-se una mica. Tot i que només sigui per dir un “No tinc res a la nevera” o “El meu fill es nega a fer els deures i no sé què fer”. A mitjans de la segona setmana ja es van començar a explicar contes, cançons, jocs o manualitats, a través d’Instagram, que poguessin entretenir els més petits, i generalment amb les mares s’utilitzava Facebook per atendre dubtes o resoldre qüestions. Es va detectar també que uns 25 nens no tenien ni ordinador ni internet, i es van poder repartir unes quantes tauletes.
Però la tasca dels educadors s’ha ampliat aquests dies. Puntualment han distribuït packs alimentaris als domicilis o han hagut de solucionar qüestions burocràtiques, des de la sol·licitud de pròrrogues de lloguer fins a resoldre la preinscripció del curs que ve. Cal tenir en compte que un 70% de les famílies ateses en aquest centre del districte de Sant Martí són immigrants, amb predomini de marroquins, i no sempre dominen l’idioma.
“Des de la tercera setmana
–continua explicant Cristina López– dos psicòlegs del centre van atendre problemes relacionats amb el confinament. Així com en el cas dels nens petits els problemes solen ser d’angoixa, de dificultat per entendre el perquè del tancament, en el cas dels grans hi ha casos de nois que no volen sortir de la seva habitació, ni tan sols quan poden fer-ho”.
La Nerea, educadora del centre, explica la dificultat de dialogar amb els nens per telèfon o per videoconferència. “Nens que generalment parlaven molt estaven callats, cosa que indica que a escala relacional han fet un pas enrere”. Però quan les famílies van poder començar a sortir al carrer amb els nens “es va veure una millora, sobretot en els que viuen en pisos molt petits, que ja no estaven tan alterats”.
Ara es preparen els casals d’estiu, que comencen el 22 de juny. La llista d’inscripcions ja està tancada, i les famílies esperen que comencin amb un gran interès.
“Nens que parlaven molt estaven callats, cosa que indica que a escala relacional han fet un pas enrere”