Els altres brots que tem Àfrica
L’aturada de programes de vacunació per la Covid-19 deixa 80 milions de nens en risc de contreure xarampió, diftèria o pòlio
Al Moçambic rural, el canhoeiro (marula), un arbre que creix de manera silvestre en bona part de l’Àfrica subsahariana, és un bé de primera necessitat. D’una banda, proveeix de llenya i fruits –però també d’un licor que fa estralls entre la població jove i empobrida–. De l’altra, la seva copa ampla i espessa proporciona una ombra poderosa que té diverses utilitats: serveix com a aula per a les escoles sense recursos, com a punt de congregació de les tradicionals reunions tribals en què es prenen moltes decisions importants per a aquestes comunitats i com a clínica mòbil on van periòdicament totes les famílies que no tenen cap altra manera de desplaçar-se als centres sanitaris del territori que no sigui caminar desenes de quilòmetres sota un sol abrasador i amb els seus fills a sobre.
Tot i això, fa tres mesos que ningú no va a passar consulta sota l’arbre de les vacunes de Mahulane (a Moamba, districte de la província de Maputo).
L’última vegada va ser a començaments de març, en una sessió de vacunació de rutina de què va ser testimoni directe La Vanguardia i en què prop de 200 persones van rebre atenció mèdica. En aquestes sessions s’administren pastilles contra la malària, una de les malalties amb més índex de mortalitat al món, i es presten serveis de salut sexual i reproductiva a les dones.
La majoria dels pacients, no obstant això, són menors a qui s’immunitza contra malalties mortals prevenibles, com la diftèria, el xarampió, la poliomielitis, la rubèola, la diarrea o el VIH.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Unicef i Gavi (una associació mundial entre el sector públic i el privat que proporciona vacunes als països més pobres del món) han advertit aquesta setmana que 80 milions de nens estan en risc de contreure aquestes malalties a causa de la interrupció dels programes d’immunització per la crisi del coronavirus.
Segons les dades de les mateixes organitzacions, aquests serveis de salut s’han interromput totalment o parcialment en 68 dels 129 països (53%) en via de desenvolupament de què es tenen dades. És una situació que no té precedents des que l’OMS va crear el Programa Ampliat d’Immunització (EPI) el 1974.
“La immunització és l’eina de prevenció més poderosa i fonamental de la història de la salut pública”, va dir el doctor Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS. “La interrupció d’aquests programes amenaça d’aturar dècades de progrés en la lluita contra malalties tractables mitjançant les vacunes”.
Experts com ara el metge Seth Berkley, director general de Gavi, tenen por que en continents com Àfrica les morts per còlera, rotavirus o diftèria superin amb escreix les de la Covid-19. “Al llarg de la història no s’havia aconseguit mai protegir tants nens i tants països del món de malalties prevenibles. Aquest immens avenç ara està en risc.
Podrien ressorgir malalties com el xarampió o la poliomielitis”, adverteix.
De moment Àfrica ha contingut la propagació del coronavirus. Segons l’últim balanç que han ofert els Centres per al Control de Malalties d’Àfrica (CDC), s’han registrat al voltant de 125.000 contagis i 3.600 morts en tot el continent, unes xifres molt allunyades de les que presenten els països més castigats per la pandèmia.
La situació és més preocupant en altres zones d’acció dels programes de vacunes, com ara Amèrica Llatina o alguns països del Sud-est Asiàtic.
Però en cap cas encara no es poden comparar amb el cost en vides humanes que han causat epidèmies molt recents que han passat pràcticament desapercebudes per a l’opinió pública. Sense anar gaire lluny, des de mitjans del 2018 un brot massiu de xarampió assola la República Democràtica del Congo. L’epidèmia es va declarar –tard– el juny del 2019. Des d’aleshores se n’han confirmat més de 310.000 casos i més de 6.000 víctimes mortals, la major part de les quals eren nens. Al mateix país continua actiu des de mitjans del 2018 –malgrat que s’està a punt de controlar– un brot de la malaltia infecciosa més letal del món, l’ebola.
L’impacte de malalties com ara el paludisme (malària) als països en via de desenvolupament és molt superior. L’últim informe de l’OMS, publicat el 2019, en declarava 228 milions de casos detectats i més de 400.000 morts arreu del món. La immensa majoria de les víctimes eren menors de 5 anys i nou de cada deu eren africanes (la meitat d’elles, nigerianes).
Aquestes xifres serveixen per analitzar amb perspectiva què implica una emergència sanitària als països més pobres. La paralització del trànsit aeri a causa de la pandèmia del SARS-CoV-2 pot empitjorar aquesta situació. Els avions que transporten les vacunes han deixat d’arribar. Les últimes setmanes de març un 80% dels vols que traslladaven medecines i materials sanitaris a l’Àfrica van ser cancel·lats.
Els col·laboradors estrangers de l’àmbit de la salut que donen suport als treballadors locals tampoc no es poden desplaçar, i els sanitaris sobre el terreny no s’atreveixen a administrar vacunes perquè no tenen prou subministraments i els falten equips de protecció. A més, molts d’ells han estat derivats per donar resposta a l’alerta sanitària de la Covid-19. El pànic a contagiar-se del nou virus també fa efecte a les famílies africanes, poc informades de l’abast de la crisi. Molts pares tenen por de portar els fills als centres de salut.
I fins i tot hi ha un problema addicional relacionat amb una possible propagació tardana del coronavirus al continent africà: “Reiniciar els programes de vacunació és crucial per garantir la infraestructura necessària per implementar una eventual vacuna de la Covid-19 a escala mundial”, assenyala el doctor Berkley.
La paradoxa és que van ser els mateixos experts internacionals en salut pública –incloent-hi els de l’OMS– que van recomanar a l’inici de la pandèmia suspendre les campanyes de vacunació massiva per impedir la transmissió del virus entre poblacions rurals i desfavorides. Però ara sospiten que sigui pitjor el remei que la malaltia i ja han elaborat una guia per reprendre els programes d’immunització massiva.
“No podem permetre que la nostra lluita contra una malaltia vagi en detriment del progrés a llarg termini en la nostra lluita contra altres malalties”, manifesta Henrietta Fore, directora executiva de l’Unicef. “Tenim vacunes efectives contra el xarampió, la pòlio o el còlera. Si bé les circumstàncies poden requerir que interrompem temporalment alguns esforços d’immunització, aquests programes s’han de reiniciar com més aviat millor, o correm el risc de canviar un brot mortal per un altre”, afegeix.
Les campanyes de vacunació contra la poliomielitis i el xarampió han resultat particularment afectades. Almenys en 38 països s’han suspès els programes contra la pòlio, i en uns altres 27 s’han cancel·lat les missions per combatre el xarampió.
Aquesta setmana serà decisiva per determinar la resposta global a l’amenaça que plana sobre els països de baixos ingressos. A partir del 4 de juny se celebra a Londres (Regne Unit) la cimera mundial sobre les vacunes, que reunirà els principals dirigents internacionals.
Les decisions sobre les mesures que ajudin a atenuar l’impacte que ha causat la pandèmia en els programes d’immunització poden salvar milions de vides. Un milió i mig de menors de 5 anys moren cada any a causa d’afeccions prevenibles amb la vacunació en països com Nigèria, que just abans d’esclatar la crisi de la Covid-19 estava a punt de convertir-se en l’últim territori africà de ser certificat com a lliure de poliovirus salvatge.
Una altra qüestió important és com afectarà el tercer món la cursa mundial per finançar les recerques per descobrir una vacuna contra el coronavirus. Ja és conegut de sobra per tothom: no sempre es fabriquen les vacunes més necessàries, sinó les més rendibles.
La parada amenaça dècades de progrés en la prevenció de les causes principals de la mortalitat infantil
Més de 6.000 morts per xarampió al Congo en un any: el doble que la Covid-19 al continent africà
1,5 milions de menors de 5 anys moren cada any a causa d’afeccions que es podrien prevenir amb la vacunació