Cartes per als presos
L’atenció religiosa en presons com Puig de les Basses es fa a distància
No es permeten les visites ni les activitats externes. L’espai de recolliment setmanal en el mòdul educatiu, punt de trobada d’altres confessions, a més de la catòlica, també s’ha interromput. La missa del mes, les lectures de l’Evangeli, les reflexions sobre el sentit de la vida... Tot s’ha aturat. El centre penitenciari Puig de les Basses de Figueres ha tancat les portes a les propostes d’entitats col·laboradores i de voluntariat, com l’atenció religiosa, per blindar-se davant el coronavirus.
Un canvi difícil de gestionar per a aquells reclusos que mantenien un contacte continuat amb el sacerdot Pere Lluís Aymerich i el seu equip de vuit voluntaris. Davant aquest buit i per continuar donant un suport espiritual, les cartes s’han convertit en la via per salvaguardar la distància: missives amb segell, les que es tiren a la bústia, que triguen uns dies a arribar i que quan el destinatari les obre té una altra sensació més agradable que la de llegir un correu electrònic.
“En les cartes, preguntem com estan, els escrivim paraules encoratjadores d’ànim, els convidem a l’oració, a resar el Parenostre assaborint cada paraula, cada frase”, detalla Aymerich. Al cap d’una setmana d’enviar-ho, ja van arribar les primeres respostes. “Els reclusos ens deien que se sentien agraïts perquè algú pensava en ells i els recordava. D’altres, en canvi, no han contestat per dificultats de temps o perquè el fet d’escriure els suposa un esforç, entre altres raons”, exposa. Fins ara s’han enviat cartes a 35 presos, tres a cada un, i els que han respost a més se’ls ha contestat.
Poc després d’iniciar aquesta correspondència, amb el confinament i a causa del fet que alguns dels voluntaris de l’equip religiós són persones d’edat avançada, van sorgir els primers inconvenients. Segons explica aquest sacerdot d’atenció religiosa a la presó, “per a la nostra gent sortir a tirar una carta suposava un problema. Així que vam veure la necessitat d’enviar algunes missives en format digital al correu electrònic del centre penitenciari”. “Això ens ha facilitat la feina. Podíem mantenir les dues coses: la tramesa i el contacte. L’utilitzem sobretot per a les circulars amb informació genèrica. Els interns prefereixen la correspondència tradicional. Si reben l’escrit de l’exterior els agrada més que si ve com un imprès que porta un funcionari per a ells. A més la carta és més confidencial”, afegeix aquest rector de les parròquies de Darnius, Agullana i Maçanet de Cabrenys, entre d’altres.
“En les missives, preguntem als reclusos com estan i els convidem a l’oració”
Cada membre de l’equip s’ha encarregat d’enviar cartes personals a determinades persones assídues a les trobades. Ara treballen en la redacció d’altres per enviar als interns que es van absentar. “Tenim un grup que l’últim mes va deixar d’assistir-hi i volem dirigir-nos a ells per poder mantenir la relació, que sàpiguen que els tenim presents i poden també comptar amb nosaltres”, comenta el capellà.
En una de les cartes que van arribar al Bisbat de Girona, un reclús expressava les seves sensacions i destacava l’aportació del sacerdot Ramon Oller, mort durant el confinament i que formava part també de l’equip. El pres lamentava la situació de no poder acomiadar-lo com mereixia un “home tan bo”. Emocions que alleugen pel fet d’escriure-les i fins i tot podrien arribar a verbalitzar-se amb Aymerich o un altre voluntari si fos necessari, ja que l’equip religiós, mentre no pugui accedir a la presó, s’ha ofert també a trucar per telèfon als interns que no reben trucades externes. Si no les tenen, ells les hi ofereixen.