Un any Laudato si’
Amb aquestes paraules, Laudato si’, extretes del meravellós Càntic de les criatures, de sant Francesc, exultant pregària al Creador i exponent altíssim de la poesia religiosa, el papa Francesc fa cinc anys començava el text de la seva carta encíclica més social i ecològica, l’encíclica de l’ecologia humana integral. Amb motiu del cinquè aniversari, i havent experimentat la ferocitat d’aquesta pandèmia que ha reclòs el món a casa i que ens veiem incapaços de guanyar, ara acaba d’anunciar un any Laudato si’, del 24 de maig del 2020 al 24 de maig del 2021, perquè reflexionem seriosament sobre què ha de comportar bastir “un món més fratern i més sostenible”, especialment si volem afrontar amb encert la sortida d’aquesta pandèmia.
Després d’una setmana d’agraïda commemoració, s’inicia ara un any per reflexionar sobre l’encíclica i la cura de la creació. El Papa dona tres recomanacions: una “ecologia integral” i “un món més fratern i més sostenible”. “Una ecologia integral implica dedicar temps a redescobrir la serena harmonia amb la creació”, va dir el Papa per presentar-lo, i després va convidar a reflexionar sobre el nostre estil de vida i els nostres ideals. També va demanar “contemplar el Creador, que viu entre nosaltres i en el que ens envolta”.
Durant l’any Laudato sí’ haurem d’aprendre a escoltar el clam de la terra i el crit dels pobres i respondre’ls, amb el desig que els sofriments actuals indiquin el naixement d’un món més fratern i durador, que cuidi la nostra casa comuna i les persones més fràgils, descobrint-les com a germans i no com a estranys per descartar. Aquest any ha de significar posar-nos a escoltar el clam de la terra i el crit dels pobres, ja que els sofriments causats per la Covid-19, també tenen relació amb el mal ús que hem fet dels recursos de manera despreocupada i egoista, oblidant-nos de bastir un món més fratern i més sostenible.
L’encíclica ja fou una invitació a descobrir la nostra responsabilitat envers la natura i el planeta Terra, i la preocupació per la seva sobreexplotació. Ell proposa “l’ecologia humana integral”. No podem oblidar la responsabilitat que Déu va reclamar als primers pares ni podem menystenir les reflexions dels experts sobre les conseqüències funestes, per al present i el futur de la humanitat, d’un mal ús del planeta i d’una explotació abusiva de la natura. S’ha maltractat el planeta durant els últims dos segles i la reacció política internacional ha estat feble i egoista. Per això, proposa uns nous hàbits de consum i una conversió ecològica dels interessos econòmics, ja que no som només beneficiaris de la creació, sinó que també en som custodis i responsables.
En una oració especial, el Papa ha resumit les idees clau d’aquest any. Sempre cal
Haurem d’aprendre a escoltar el clam de la terra i el crit dels pobres i respondre’ls per fer un món més fratern i durador
pregar a un Déu amorós, no venjatiu o que envia pandèmies per castigar-nos. Un Déu Creador; per això, cal demanar-li obertura de mentalitats i de cors per poder entendre la creació com a regal que cal cuidar, estimar, conservar i llegar a les noves generacions. Així mateix, cal aprofundir la presència del mateix Déu en els més pobres i vulnerables, i això s’ha de convertir després en una solidaritat creativa per fer front a les conseqüències d’aquesta pandèmia global que estem vivint i que segurament s’allargarà, si no trobem una vacuna eficaç i una medicació adequada, però sobretot si no en sortim amb una renovada confiança en la família, els infants i la gent gran; en el poder de la solidaritat humana, i en la bellesa d’una civilització que es basi en la justícia i la solidaritat. Aquest any és com una crida a ser valents per acceptar amb humilitat que no ho podem tot, que som dependents els uns dels altres i que ens necessitem. Serà plegats que vencerem la pandèmia, ja que tots estem interconnectats i som interdependents. De tot això ha d’anar el bé comú comprès amb nous paràmetres vitals, econòmics i socials.