“M’adono que soc molt afortunat perquè tinc la nevera plena”
COLIN FARRELL Actor
La pandèmia el va sorprendre enmig del rodatge de la sèrie The North Water a Londres, mentre es preparava per afegir-se al nou Batman, en què interpreta el Pingüí, i de sobte va haver de tornar a la seva mansió de Los Angeles, on després de rebre la visita del seu fill petit s’ha estat sol. Que tingui quatre pel·lícules esperant estrena, incloent-hi Artemis Fowl, que el 12 de juny es podrà veure a Apple TV, diu molt sobre el seu esbojarrat ritme de treball, i per això el descans obligat li ha servit per reflexionar sobre el lloc privilegiat que ocupa al mon i el que és veritablement important a la nostra vida.
Se’l veu molt bé, per estar en quarantena.
No l’he passada tan malament, amb tot el respecte pels que no poden dir el mateix, els que han estat malalts o que han perdut éssers estimats. Psicològicament, he tingut alts i baixos. He tingut molt poques distraccions. Durant un temps vaig tenir el meu fill petit amb mi i va ser meravellós. En aquest sentit ha estat gratificant. I m’ha permès reflexionar sobre com he viscut la meva vida i com la vull viure d’ara endavant. Li ha passat a molta gent. Des d’aquest punt de vista ha estat interessant, tot i que desitjaria que s’acabés d’una vegada. No que torni tot a la normalitat, perquè no sé què significa això, però espero que tots n’hàgim après alguna cosa. M’adono que soc molt afortunat de tenir una casa, que la nevera estigui plena i de guardar alguns diners al banc. Hi ha gent que diu que això ens ha posat a tots al mateix nivell, i no és cert: n’hi ha prou amb veure de quina manera ha afectat la gent de diferents races i classes socials. No crec que aquesta epidèmia ens iguali més que com ho fa la mort.
Què és el que més troba a faltar, de la vida normal?
Estava treballant a Londres i vaig haver de tornar a casa. Vaig passar dues setmanes sol, ja que no tinc parella i els meus dos fills estaven amb les seves mares. Quan havien passat nou o deu dies, vaig començar a sentir l’absència del contacte físic. Aquest ha estat el moment més significatiu, em vaig adonar que em faltava una cosa que estava acostumat a tenir. Donar la mà al cambrer que em prepara el cafè, una abraçada amb un amic, xocar la mà... La solitud no és una cosa que un triï, i per als que ens ha tocat és difícil de superar. Només una vegada abans havia passat una setmana sense tocar a ningú. Em vaig adonar que era una cosa que trobava molt a faltar i que necessitava.
Què representa, el contacte humà?
La tendresa, la interacció humana i una sensació de comunitat. Em vaig adonar com és de bonic tenir la llibertat d’anar al cafè a prendre alguna cosa. O anar a un cinema i posar-se a la cua per comprar les crispetes amb els meus fills o un amic. Hi ha moltes coses que ens pensem que sempre hi seran, i quan ens falten ens fan sentir la màgia i el valor que tenien. Però el contacte és el que trobo a faltar més. Tinc amics més grans que jo que no s’han pogut acostar als seus pares, que s’han hagut de conformar a saludar-los per la finestra, i és una cosa que et trenca el cor.
Ha après alguna cosa sobre vostè, aquests dies?
Sí, que identifico el meu valor amb coses materials molt més del que m’agradaria. Com que he perdut la meva rutina diària, m’ha servit per adonar-me que jo associo el meu valor amb la meva feina, amb estar fent coses a tota hora. M’he dedicat a pensar, a confrontar les meves pors i les meves esperances. Estar tan ocupat sempre m’ha servit per distreure’m i no pensar en aquestes coses. Com molta altra gent, si no estic fent alguna cosa, em costa d’adonar-se que la meva vida té un valor. Òbviament en té, tots els éssers vius en tenen. Per això, he de canviar la manera de pensar, perquè si de sobte la meva carrera desaparegués, sentiria que no valc res.
Què n’opina, del projecte que els actors se sotmetin a una quarantena abans d’anar a un plató?
ENCARA HI HA CLASSES “Hi ha gent que diu que aquesta pandèmia ens ha posat a tots al mateix nivell, i no és cert”
L’APRENENTATGE DE LA CRISI “Malauradament, identifico el meu valor amb coses materials més del que voldria”
Entenc que serà una necessitat. Tinc amics que s’han desplaçat per filmar l’últim mes, i quan van arribar van haver de fer quarantena dues setmanes. És una època molt complicada i les opinions canvien a tota hora: si cal fer servir la mascareta o no, si és essencial quan entres en un edifici, o no ho és si surts a caminar, si cal utilitzar-la al cotxe... La informació canvia permanentment. Però, pel que fa als rodatges, suposo que hauré de veure quina és la proposta i escoltaré el que em digui la gent en qui confio. Estic disposat a passar dues setmanes de quarantena, si és el que cal? Per descomptat. És l’ideal? No m’interessa seure en una habitació d’hotel de Londres dues setmanes, i haver de dir-li adeu a la meva família durant aquest temps. Però ho faria. He de tornar a treballar com la resta de la gent. Em puc permetre el luxe de prendre’m el meu temps, però he de tornar. Crec que m’esperaré fins que no hi hagi dubtes sobre com s’han de fer les coses. No sé si això implicarà que ens prenguin la temperatura, o si ens faran tests setmanalment. Tampoc no sé com crearan distància social en un plató. Suposo que s’hauran de reduir els equips tècnics. No podem tornar a tenir 300 o 400 persones treballant en un set. Jo sempre sospito de l’avarícia quan es tracta de grans negocis, i per això tot està per veure. El que és segur és que no em posaré en risc ni ho faré amb la resta. El risc hi és en tot el que fem. Cada vegada que pujo al cotxe i vaig per l’autopista, corro el risc d’un accident. Però un no es pot guiar per la por. Ho tinc clar.