Compte enrere definitiu
Barça i Madrid reprendran el pols per la Lliga i l’Espanyol intentarà sortir del pou
Queden onze jornades. Es jugaran a l’esprint, sense treva, en 39 dies entre l’11 de juny i el 19 de juliol. Demà els equips ja es podran entrenar amb tota la plantilla, i la Lliga, que ben aviat publicarà els horaris, tornarà d’aquí menys de dues setmanes. Amb ella tornaran les pugnes; la del títol, la d’entrar a la Champions o la del descens. El nou futbol reprendrà l’acció a Espanya amb les seves velles lluites. En el terreny protocol·lari i extern res no serà igual, amb mesures de precaució extremes i sense públic, però quan rodi la pilota qui piqui primer fa pinta que agafarà molt d’avantatge. No hi haurà temps ni per respirar ni per celebrar una victòria ni per lamentar una derrota. Un carrusel físic i psicològic amb innovacions reglamentàries, com ara la dels cinc canvis. “Per la nostra manera de jugar això ens pot perjudicar”, diu el tècnic blaugrana, Quique Setién.
I és que el Barça és un equip acostumat a madurar els partits a foc lent per acabar imposant la seva qualitat superior quan el rival queda desgastat per haver perseguit la pilota. Si a això s’hi suma que la plantilla blaugrana no dona per a grans alternatives perquè és curta... Però l’equip ha tingut temps per descansar, per netejar la ment i per tornar, com indiquen els seus protagonistes, amb moltes ganes. Malgrat les crítiques justificades al seu joc d’abans del confinament, el Barça va arribar a aquesta hibernació com a líder i amb dos punts d’avantatge sobre el Reial Madrid, que va perdre el lideratge desplomant-se al camp del Betis.
Això permet al Barça partir des de la pole. “Aquests 11 partits seran 11 finals; tots tenim clar que seran molt difícils. En tenim moltes ganes; hem de pensar a guanyar i a fer-ho de la millor manera”, va afirmar als mitjans del club Arturo Vidal, que busca la seva novena lliga seguida entre el Juventus, el Bayern i el Barça.
El desplegament del xilè pot ser molt útil amb partits cada tres dies. Al Barça li resten cinc compromisos a casa i sis a domicili, i al Madrid al revés. En condicions clàssiques això podria ser una dificultat afegida per al campió, però tenint en compte, com s’ha anat veient a la Bundesliga, que el factor camp s’ha eliminat, fins i tot pot ser bo per als interessos barcelonistes. Esclar que el conjunt blanc no disputarà els seus partits com a local al Bernabeu, que torna a estar en obres, sinó a l’Alfredo di Stéfano de Valdebebas. Potser d’aquesta manera aconsegueix mitigar la sagnia de triomfs visitants que hi està havent a Alemanya.
Els partits que a priori el Barça té més atractius al Camp Nou l’enfrontaran a un Atlètic en plena batalla per entrar en zona Champions i a un Espanyol que viurà fins al final amb l’aigua al coll. Dues cites que haurien omplert pràcticament el recinte barcelonista. Dos enfrontaments d’aquells que haurien provocat una reguera d’emocions a la graderia. En canvi, el Barça no rebrà la pressió ambiental tan aclaparadora que s’acostuma a generar al Sánchez Pizjuán, una de les sortides més complexes que li queden, juntament amb la de l’estadi de la Ceràmica de Vilareal. L’absència de públic li pot anar de primera al Madrid als desplaçaments que ha d’afrontar a Anoeta, amb el cau donostiarra convertit en un estadi més calent després de les reformes i amb una Reial que estava jugant de traca; i a San Mamés, una plaça que sempre ha fet suar el Madrid. Un equip, el de Zidane, que rebrà el València, el Getafe i el Vila-real com a conjunts de més rellevància. Barça i Madrid tenen en comú que els dos acaben el campionat a domicili. Els de Setién a Vitòria contra un Alabès que és possible que no s’hi jugui res i els madridistes a Leganés contra un rival que potser encara estarà lluitant per salvar-se.
Els tres mesos sense competició –que es diu aviat– també han servit perquè apareguin altres protagonistes amb qui ja ningú no comptava. És el cas de Luis
A PORTA TANCADA
El Madrid té un partit més a casa que el Barça, però el factor camp desapareix sense públic
UNA VEU EXPERIMENTADA
“Ens queden onze finals; seran molt difícils, però en tenim moltes ganes”, afirma Arturo Vidal
Els equips ja es podran entrenar amb tothom a partir de demà, com a última fase de posada a punt
Suárez. L’uruguaià ja disposarà els pròxims dies de l’alta mèdica després de superar la seva lesió de genoll. No juga des del 9 de gener (Supercopa contra l’Atlètic), però la seva presència li ha d’anar de meravella a un Barça que no va sobrat d’efectius a la davantera, ja que Ansu Fati també ranqueja per unes molèsties al genoll. “Per a nosaltres és molt important recuperar en Luis i els lesionats, perquè seran dos mesos intensos amb partits seguits”, va admetre Vidal.
Si per la part alta la brega sembla intensa, per baix es repartirà molta agonia. En aquesta lluita està immers un Espanyol que no té marge de maniobra. És últim, a sis punts del Celta, que marca la zona de salvació. La tasca dels homes d’Abelardo és titànica. Confiava en una recta final fulgurant a l’empara dels seus aficionats, però l’haurà d’abordar en solitari. És veritat que l’Espanyol amb prou feines ha signat una victòria a casa en tot el campionat, però d’aquí fins al final del torneig han de venir a Cornellà rivals tan directes com el Leganés, el Celta o l’Eibar, o adversaris assequibles com l’Alabès o el Llevant.
Si en aquests partits no fa provisió de punts l’objectiu de la permanència serà impossible per a un Espanyol que també ha de jugar davant el Barça i el Madrid. Els seus desplaçaments al Villamarín, al Coliseum de Getafe i a Anoeta tampoc no són, sobre el paper, el que es diu senzills. La Lliga ja apareix a l’horitzó.