El futbol postpandèmia
El que semblava molt complicat fa unes setmanes ja és gairebé una realitat. La Lliga es tornarà a reprendre i els equips es preparen contra rellotge per afrontar la part més decisiva de la temporada. Però serà un final de curs ple de trampes i hàndicaps. Així doncs, toca posar el focus en tots i cadascun dels protagonistes. Com afronten aquesta tornada a la competició els futbolistes? Quins són els principals objectius dels entrenadors? Seran decisius els preparadors físics? Com repercutirà tot això en la pròxima temporada?
Hem parlat amb un jugador, un tècnic, un preparador físic i un director esportiu. Què és el que imposa més respecte d’aquesta tornada a la competició? En què pot ser una oportunitat? Les respostes, molt interessants.
RESPECTE I CONFIANÇA A PARTS IGUALS.
“Cada córner, cada cos a cos... De risc zero no n’hi ha i el futbol és un esport en què el contacte és constant. No tenim por de possibles contagis, però sí respecte”, diu Enric Gallego, futbolista de l’Osasuna, que també deixa molt clar: “Confiem plenament en els especialistes sanitaris”. Pel que fa a l’equip, el quadre de Pamplona s’està preparant per al que entenen que serà un condicionant per a ells: jugar sense públic. “El Sadar ens dona un plus important en situacions dels partits difícils, però ja ens hi adaptarem”.
Pel davanter, el millor de tot és poder reprendre la competició: “Tot el que està passant ens ha de fer valorar el dia a dia”. I afegeix: “Personalment estava molt bé abans de l’aturada i tenia continuïtat, però palpo que la il·lusió per poder tornar a jugar és general”. Ho resumeix de manera simple: “Ja tenim ganes de tornar-nos a sentir futbolistes!”.
DE NO JUGAR, A COMPETIR CADA TRES DIES.
Jugadors i entrenadors coincideixen en com condiciona la impossibilitat de jugar abans de la represa. “Passarem de ni poder jugar partits amistosos a competir cada tres dies. La manera com els futbolistes encaixin físicament i mentalment aquest canvi és el que més em preocupa”, afirma Òscar García Junyent, entrenador del Celta de Vigo. I és que els que hem jugat a futbol sabem que el veritable ritme competitiu només el donen els partits. A més, per al conjunt gallec, cada punt serà vital, ja que està un punt per sobre del descens.
En aquesta pandèmia no hi ha res de positiu, però Òscar García té molt clar què al conjunt de Vigo li pot anar bé. “Primer de manera telemàtica i després en grups reduïts he tingut temps de treballar aspectes tàctics que no havia pogut treballar des que vaig arribar, tot i que no és la millor manera per assimilar-ho”. I és que no s’ha d’oblidar que, per a una idea de joc basada en el joc de posició com la que té el tècnic, el temps per poder transmetreho és fonamental. Cal tenir present que Òscar García va agafar el comandament el novembre de l’any passat i amb l’equip situat en posicions de descens. I, en aquest sentit, crec que el Celta és un dels equips en què és possible que s’apreciï una millora considerable.
ASSUMIR LESIONS COM A PART DEL JOC.
Les lesions poden marcar tantes diferències com els mateixos entrenadors. Els preparadors físics estan tenint i tindran un paper determinant en les onze jornades que falten. “La meva màxima preocupació és minimitzar les lesions, perquè n’hi haurà. És més, estem preparats per a una allau de problemes físics, perquè no només vindran lesions pròpies de la densitat competitiva sinó que no disposarem del temps necessari per recuperar les que es produeixin. Ho tenim tan clar que ho preveiem com una part del joc en aquest final de temporada”, diu Jaume Bartés, preparador físic de l’Espanyol. Alhora fa una reflexió interessant com a factor positiu en clau espanyolista: “Comença una Lliga nova; també en el terreny mental, i això ens dona una oportunitat. La llarga inactivitat ha fet que tots hàgim aconseguit netejar tot allò que tenia de negatiu la temporada per a nosaltres, i l’energia és diferent. Podem veure un equip nou”.
L’ESTRÈS DE LA PLANIFICACIÓ.
“Tot és tan incert que, sigui quan sigui, serà el mercat de fitxatges més difícil dels últims temps, sens dubte”. Així de contundent es mostra Quique Cárcel, director esportiu del Girona i un dels millors secretaris tècnics del moment. “Hi haurà dos condicionants molt importants: el temps i els diners. No sabrem fins a quin punt aquesta pandèmia repercutirà realment en l’economia dels clubs. Però encara serà més limitant tenir un termini de mercat molt més curt. Això augmentarà la complexitat dels acords i multiplicarà l’estrès de les negociacions. I l’estrès d’una decisió és el principal enemic de qualsevol director esportiu”. Amb tot plegat s’intueix un pròxim mercat interessant: sobresortiran els millors.
En l’àmbit positiu, Cárcel es queda amb les sinergies i innovacions que aquesta situació ha provocat; en concret, amb les noves vies de comunicació a què ha obligat la situació. “Crec que les reunions han estat molt més productives. El fet d’haver estat diverses setmanes sense la pressió del dia a dia de la competició també ens ha permès fer una cosa que és vital per a qualsevol direcció esportiva: marcar la direcció futura a què es vol arribar”.
Una tornada a la competició plena de dubtes, d’oportunitats i amb un alt percentatge d’incertesa. Una tornada a la competició apassionant. Arriba el futbol postpandèmia.