La Covid-19 agreuja la crisi del camp
El diferencial de preus entre el productor i el consumidor s’incrementa en un 11,1% entre els mesos de febrer i abril
Quan tothom es pensava que la Covid19 era un problema de la Xina, els qui ocupaven les portades dels diaris a Espanya eren els agricultors que van col·lapsar carreteres i ciutats amb els seus tractors per reclamar preus justos per als productes del camp. Després el coronavirus va arribar a Espanya i ho va canviar tot. O gairebé tot. La idea d’un confinament obligat va desencadenar la bogeria i els consumidors van assaltar les botigues d’alimentació sotmetent el sector a un test d’estrès que ni els economistes més malèfics s’haurien atrevit a plantejar com a hipòtesi.
Malgrat algunes tensions inicials, la cadena de distribució alimentària va aprovar amb cum laude l’examen més difícil de la seva història. Per darrere dels sanitaris, els seus treballadors, des dels dependents fins als agricultors, van recórrer algun moment la passarel·la dels herois d’aquesta crisi. A això s’hi va unir l’interès dels confinats per les dietes saludables, que va arribar a superar un 33%, segons les dades de la consultora Kantar, i que va impulsar la demanda de productes frescos.
Semblava la conjunció perfecta d’ingredients perquè el camp veiés complert el desig de rebre una remuneració justa pels seus productes. Però no va poder ser. “A l’abril l’INE va recollir una forta pujada en els preus dels aliments frescos (d’un 10,5% intermensual i d’un 5,8% interanual) que té lògica, ja que la demanda es va disparar. El problema és que a nosaltres ens han continuat pagant el mateix que abans pels nostres productes, malgrat que també ens ha costat més de produir-los per les mesures derivades de la pandèmia”, lamenta Juan José Álvarez, director de la patronal agrària Asaja.
La dada avançada de l’IPC de maig frena la pujada respecte al mes anterior: els preus dels frescos repunten un lleuger 0,4%, però encara són un 5,4% més cars que fa un any. Davant d’això, entre el febrer i l’abril, els pitjors mesos de la Covid-19, el diferencial entre el preu que van pagar els consumidors per un producte fresc i el que van rebre els agricultors i ramaders es va incrementar en un 11,1% de mitjana, segons les dades obtingudes per l’Índex de Preus en Origen i Destinació (IPOD) que elabora cada mes l’organització agrària COAG. Durant el mateix període del 2019 el diferencial va ser d’un 8,49%.
La casuística que marca els preus els últims mesos és immensa. Des de la caiguda de la demanda pel tancament de restaurants i hotels, que ha deixat per terra el preu de la carn o la llet, fins a la influència de l’exportació a Europa, passant per l’efecte en el preu de les noves collites nacionals. Les dades poden arribar a ser forassenyades si s’analitzen productes concrets. Per exemple, només entre el març i l’abril el diferencial de la ceba es va disparar un 1.734%. “És un cas excepcional, per l’inici de la campanya de producte nacional”, explica Andrés Góngora, de la COAG. Davant del març el diferencial només s’incrementa en un 235%. En el cas dels enciams, aquesta diferència entre el febrer i l’abril es va ampliar en un 244%; en canvi, si ens fixem en els tomàquets d’amanida, la diferència entre el que cobra el productor i el que paga el consumidor s’ha reduït un 143% en aquests dos mesos. “L’estiu no pinta més bé. Les primeres síndries espanyoles estan arribant al consumidor fins i tot a 10 euros, i a l’agricultor l’hi paguen a 20 cèntims. És un escàndol”, alerta Juan José Álvarez.
Altres baules de la cadena de distribució reconeixen el problema, malgrat que no coincideixen a l’hora de descriure’l. “La protesta d’agricultors i ramaders és legítima i la realitat és que fa anys que alguns sectors agrícoles pateixen la depreciació de les seves rendes. Però posar el focus en el diferencial de preus fa recaure la culpa injustament en les cadenes de distribució, quan els problemes dels agricultors són molt més complexos. La cadena funciona de manera molt eficient. Hi ha més de 100 empreses de supermercats i els preus de venda al públic de l’alimentació a Espanya són dels més competitius d’Europa. Estem sis punts per sota de la mitjana de la UE”, explica Felipe Medina, secretari general tècnic d’Asedas, l’organització que representa els principals distribuïdors, entre els quals hi ha Mercadona, DIA, Consum i Condis.
Tot just 15 dies abans de la declaració de l’estat d’alarma, el 25 de febrer, el Govern central havia aprovat un reial decret amb mesures per pal·liar el greuge dels productors agraris, com ara evitar la venda a pèrdues. Però l’engranatge no sembla que s’hagi ajustat, malgrat que el mateix Govern va afirmar el 28 d’abril, després d’una reunió de l’Observatori de la Cadena Alimentària, que no s’hi havien observat desajustos. “No s’han detectat anomalies perquè no s’han investigat”, protesta el director d’Asaja. Els sindicats agraris coincideixen en aquesta anàlisi. “El control de preus s’havia de delegar a les comunitats autònomes; els instruments que té l’Observatori estan poc connectats amb la realitat. Que al camp és tan variada que hi ha 50 convenis col·lectius per als treballadors. I alguns d’ells estan fins i tot per sota del salari mínim. Això també cal controlar-ho”, reclama José Fuentes des de la secció estatal agrària de CC.OO.
Felipe Medina, d’Asedas, recorda que Espanya està en ple procés de transposició de la directiva europea de pràctiques comercials deslleials, “que pot canviar algunes regles de joc d’aquí a pocs mesos i introduir nous canvis als contractes”.
Tots els implicats demanen al Govern espanyol que prengui mesures per evitar noves tensions al sector. “Els nostres tractors van parar les protestes per anar a desinfectar del virus els pobles d’Espanya. No se’ns pot tractar així”, assegura Álvarez, que no descarta que les protestes tornin als carrers i les carreteres.