Un nou acord publicoprivat de gran abast
La crisi sanitària ocasionada per la pandèmia ha comportat l’aturada radical de l’activitat econòmica a escala global. El seu impacte sobre la vida de les persones ha provocat la paràlisi del sector dels viatges, una de les indústries més importants a escala mundial, per la seva dimensió econòmica, i molt resilient a les crisis d’un món on el risc zero no existeix.
A Barcelona, el turisme és un actiu per vertebrar el teixit econòmic, social i cultural, amb importants aportacions per a l’articulació de noves oportunitats de desenvolupament. És una indústria molt transversal que hem fet créixer gràcies a la riquesa i la diversitat de recursos d’interès turístic, juntament amb uns serveis de qualitat i un mix empresarial molt divers. En un moment com l’actual, en què la crisi ha colpit fortament tots els sectors, trobarem a faltar una indústria com aquesta per escudar-nos i refugiar-nos.
Soc dels que pensa que tota crisi porta progrés i innovació, convençut que n’hem de fer oportunitat. Això vol dir sortir a buscar un turisme sostenible, d’alt valor afegit, i també avançar, des del sector, per reduir les externalitats negatives. Tenim al davant l’oportunitat de guanyar el relat del turisme, com deia Antón Costas en un col·loqui de Turisme de Barcelona. I ens hi hem d’implicar tots.
En el futur tindrem menys visitants, i ho haurem de compensar amb estades més llargues, una despesa més gran i una redistribució més equitativa. Un turisme atret per la nostra cultura i els nostres costums, que respecti els nostres valors, admiri la nostra identitat i valori la nostra singularitat.
Hem de treballar en una estratègia intel·ligent, basant-nos en els nostres atributs com a ciutat aspiracional i transformadora, a què haurem d’afegir el factor de la seguretat. El turisme, que busca la felicitat i la satisfacció de viatjar per conèixer nous indrets, haurà de guanyar el factor de la por per minimitzar la percepció del risc. Quan el risc baixa, creix la motivació per emprendre el viatge. Tot plegat, garantint les llibertats individuals i amb una consciència cívica molt més pronunciada a favor de la protecció de la salut i la vida. Farem de la seguretat un actiu en què el factor humà esdevingui un valor intrínsec a la destinació.
Tenim al davant un nou repte. I l’haurem d’entomar des de la perspectiva publicoprivada. La catàstrofe sanitària, social i econòmica de la Covid-19 ha deixat malmesa la nostra imatge i la nostra projecció. El moment demana fer un pas més enllà, amb una nova mirada disruptiva que impliqui generositat i corresponsabilitat per part de tots els actors socials i econòmics.
Som hereus del relat del model publicoprivat a l’hora de prendre la iniciativa per tirar endavant noves realitats transformadores. En el moment actual, amb la maduresa de tota una indústria al darrere, la iniciativa privada ha d’incloure altres sectors no associats tradicionalment amb el turisme. Grans centres comercials, marques tèxtils, entitats financeres, distribuïdores de begudes, associacions i lobbies empresarials, mitjans de comunicació, tecnològiques; tots s’haurien de sumar a una gran campanya de rellançament de la ciutat. Tothom s’haurà d’implicar i comprometre en un esforç col·lectiu i compartit per reactivar i rellançar la marca turística.
No n’hi haurà prou amb demanar solucions als polítics. Els sectors privats han de recuperar la iniciativa cridant a l’esperit d’emprenedoria i d’innovació perquè sigui el motor d’una nova mirada que faci possible aquest nou relat.
El rellançament de la ciutat i la seva marca turística demana un nou acord publicoprivat ampli de gran abast, que vagi més enllà de l’espectre purament turístic. Cal tornar a posar en valor l’essència del publicoprivat per fer una gran acció internacional de rellançament de Barcelona.
Crido a tot el teixit empresarial que formem part d’aquesta ciutat per fer un nou gir i superar aquesta crisi de la manera més ràpida i efectiva possible per sortir-ne reforçats.
Barcelona tindrà menys visitants i això s’haurà de compensar amb estades més llargues i una despesa més gran