Un pas endavant per completar

El reial decret llei aprovat pel Govern sobre l’ingrés mínim vital és un pas endavant per tancar la xarxa de protecció social i donar cobertura a aquelles persones que en aquesta pandèmia, fins i tot després de les mesures impulsades per les organitzacions sindicals, havien quedat sense protecció. Fa quatre anys la UGT i CC.OO. vam presentar al Congrés dels Diputats una iniciativa legislativa popular, avalada per més de 700.000 firmes, perquè es legislés una prestació d’ingressos mínims, per completar la xarxa de protecció social. En part, aquesta mesura és una hereva d’aquella proposta i representa un pas important en la consolidació de l’Estat del benestar, fruit de la iniciativa i pressió sindical.

Però aquesta no és la nostra llei. És una norma benintencionada, però que neix sense tenir en compte el model de competències establert al nostre país, on la part essencial resideix en l’administració autonòmica, que, en alguns casos, ja havia implementat mesures anàlogues. La coordinació amb les comunitats autònomes i amb les administracions locals, que haurien de tenir un paper essencial en aquesta norma, brilla per la seva absència. Volem una norma amb mires de futur, realista, aplicable i que s’insereixi en el nostre teixit territorial.

Una prestació que neix burocràtica i centralitzada, sense que es doti dels mitjans necessaris per a la constatació de les situacions reals de vulnerabilitat, presenta debilitats que no volem. Hauríem optat, i així ho vam manifestar des de l’inici, per una renda mínima vital extraordinària i urgent vinculada a la crisi que hagués donat cobertura als més vulnerables, i, en un altre pla, haver debatut i buscat el consens en una llei integral, que no sigui de permanència per a les persones, sinó de trànsit perquè es puguin reincorporar al món del treball. Aquesta és l’opció que vam impulsar fa quatre anys a través de la

ILP; i la seva aprovació hauria suposat l’existència d’una xarxa prèvia de protecció social a l’entrada de la crisi.

Però les dues vies no han estat possibles. Aquest reial decret llei és una bona mesura, però necessitem una solució més ambiciosa en la lluita contra la pobresa. Aquest reial decret llei s’ha de debatre amb la nostra participació al Congrés dels Diputats, que tingui en compte la nostra ILP, i finalitzi en un text que articuli la participació de les diferents administracions: municipals, autonòmiques i estatals. Una norma que garanteixi fer front a totes les situacions de pobresa que es viuen al nostre país, agreujades per aquesta crisi, que no s’han de resoldre amb caritat, a les cues de les parròquies o els bancs d’aliments.

Necessitem una norma a través de la qual l’Estat asseguri un mínim vital, en què estiguin involucrades les administracions competents, l’autonòmica i les més properes al ciutadà, com la local, a fi que cada persona que percebi aquesta renda rebi l’impuls i el suport necessari per reincorporar-se a la vida laboral.

Les nostres persones han de tenir el suport precís per reincorporarse al mercat de treball. Juntament amb la renda és necessària una estratègia que compti amb el personal i recursos necessaris per assegurar l’èxit d’una mesura que amb tanta insistència hem reclamat.

Requerim orientadors especialitzats i suficients, itineraris de formació específics per aconseguir l’ocupabilitat a curt termini més gran, i mesures d’assessorament a les persones, perquè el trànsit de tornada al món del treball sigui una realitat.

Aquesta prestació neix burocràtica i centralitzada i presenta debilitats que no volem