El farmacèutic que va posar una pica a Flandes
Rafael Padilla dirigeix una empresa que cotitza a l’Euronext i ven a 60 països
Sortia amb una noia holandesa, i quan vaig acabar la carrera me’n vaig anar a Rottedarm per poder viure amb ella”, explica Rafael Padilla (Tarragona, 1978) sobre el gir de la fortuna que el va portar a buscar una feina a Fagron, una empresa molt jove que llavors, ara fa 18 anys, tot just facturava 10 milions d’euros.
Padilla havia passat nou mesos d’Erasmus i pràctiques a Finlàndia, i s’acabava de llicenciar en la carrera de Farmàcia. Nouvingut a Holanda “vaig conèixer Fagron, em va encantar el projecte i vaig convèncer Ger van Jeveren (el seu fundador i director general) perquè em contractés”. Era la seva primera feina, de tècnic de qualitat de la companyia.
Fagron comercialitza matèries primeres, que ven a la indústria farmacèutica, així com a hospitals i farmàcies per elaborar fórmules magistrals. Aquestes substàncies, tant químiques com naturals a base de plantes, les combina també en compostos preparats per utilitzar i ara elabora noves presentacions i ha entrat en l’elaboració i la comercialització de tractaments personalitzats. “Ens centrem en la prevenció: la millor malaltia és la que no existeix”, assegura Padilla. Així doncs, la firma proporciona als professionals sanitaris tests genètics i tests metabòlics, els processa, i els seus resultats permeten recomanar els complements alimentaris que elabora. “De vegades ens titllen de curanderos”, lamenta, perquè s’enfoquen a tractar els orígens de malalties. Així,
explica, afrontar els desequilibris que porten a la inflamació influeix en l’evolució de malalties cardiovasculars, l’alzheimer o la diabetis.
L’empresa ha obert a Terrassa, on té la seva seu a Espanya, un laboratori per fabricar i processar aquests tests, en què invertirà 3 milions d’euros i que preveu ocupar 40 persones l’any que ve.
Fill de farmacèutica i net de metge,
Padilla sempre va tenir clar que el seu fort era la gestió, però va decidir estudiar farmàcia, “perquè és millor tenir una bona formació tècnica per entrar al món de l’empresa”. I amb el suport de Van Jeveren, va anar assumint responsabilitats, fins a ser nomenat director general per a Espanya i Portugal, el 2005. D’allà va passar al Brasil, mentre completava la seva formació amb un PMD a l’Iese. El gran creixement en aquell país, on va comprar 12 empreses, el va catapultar a director general de Sud-amèrica i el sud d’Europa. La dimissió del fundador, a partir d’una investigació del Departament de Justícia dels Estats Units sobre una de les seves filials, va obrir una nova etapa en la companyia i el va portar a la direcció general. “Em vaig passar un any per arreglar el negoci als Estats Units i recuperar la confiança dels nostres inversors”, reconeix. L’empresa cotitza al mercat alternatiu Euronext a Bèlgica i Holanda i té com a primer accionista Alychlo, el family office de Marc Coucke, un excèntric milionari holandès, propietari del club de futbol Sporting d’Anderlecht.
Fagron ha basat el seu creixement en la compra d’empreses. “Tenim 60 negocis”, assenyala Padilla, i cada un manté la seva plena autonomia, de manera que la central de Rotterdam “és només un centre de serveis que ocupa 47 persones i coordina les finances i el sistema informàtic”. La firma ara té els Estats Units i el Brasil com a principals mercats, acaba d’entrar a Mèxic i el seu repte és Àsia, “un mercat gegant per a la medicina personalitzada”.
Padilla dirigeix Fagron des de Sant Cugat (“estic divorciat i passo aquí, amb la meva filla, 10 dies al mes”) i els aeroports (“vaig arribar a dormir un mes a 20 hotels diferents”), assegura. La seva il·lusió ara és reforçar la filial espanyola (l’antiga Roig Farma, de Terrassa, que el grup va comprar el 2002) amb el projecte genòmic. “A Catalunya hi ha molt talent i els sous no són alts. Hi ha moltes oportunitats”.