TRES EXALCALDES DAVANT EL FUTUR DE BARCELONA
Els tres alcaldes anteriors reflexionen amb esperit crític i des de l’esperança sobre les fórmules que han de permetre que la ciutat superi una nova crisi
Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias, amb mandats com a alcaldes de Barcelona que sumen 18 anys, han exposat a La Vanguardia les seves receptes per rellançar la ciutat. Entre aquestes mesures hi ha crear ocupació i inversió pública, apostar pels sectors tecnològics avançats, i també pel transport públic, sense demonitzar el privat.
Aquesta no ha estat una bona setmana per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. L’anunci de l’adeu de Nissan ha diluït en part el miratge de recuperació del batec ciutadà provocat per l’entrada en la fase 1 del desconfinament. La recessió desencadenada per la pandèmia ha implicat la destrucció massiva de llocs de feina, la desaparició del turisme, la frenada comercial... Tanmateix, al llarg de la seva història recent Barcelona, la ciutat resilient, s’ha sabut refer de les pitjors desgràcies, i aquest cop no ha de ser diferent. Ho certifiquen els tres últims exalcaldes, Joan Clos, Jordi Hereu i Xavier Trias, que a instàncies de La Vanguardia reflexionen sobre com podem tornar a aixecar cap i recuperar musculatura econòmica.
De la conversa amb els tres alcaldes en sorgeixen algunes discrepàncies, amb prou feines de matís, i moltes coincidències. La principal, la necessitat de generar ocupació amb instruments com ara la inversió pública, encara que sigui mitjançant l’endeutament de les administracions. També l’aposta pel transport públic –sense la demonització del vehicle privat– com a gran solució als grans problemes de la mobilitat; la producció d’habitatge assequible; la priorització estratègica de sectors com les ciències de la salut i les noves tecnologies, sense que això impliqui la renúncia que un dia no gaire llunyà tornin els turistes... I, abans de res, la necessitat de prendre decisions ara mateix, de no quedar-se esperant a veure-les venir.
“La clau és la creació d’ocupació. Aquesta hauria de ser una pri
oritat transversal”, assenyala Joan Clos, que afegeix que els esforços s’han de dirigir a sectors estratègics que creïn ocupació i que ara estan especialment enfonsats, com la indústria, la construcció o el turisme. L’exalcalde socialista entén que les administracions han de ser impulsores d’aquesta recuperació. “Hem d’exigir que es concentrin a invertir, i no valen excuses. Barcelona necessita una injecció econòmica potent i foment de l’ocupació”, sentencia Clos. Pel seu successor, Jordi Hereu, l’aposta de futur ha de partir de les àrees en què la capital catalana ja té tradició i que s’han convertit en fonamentals al llarg de la pandèmia, com ara la indústria química, la biomedicina o les ciències de la salut. “Tant de bo l’Agència del Medicament s’hagués ubicat a Barcelona”, es lamenta. Alhora, l’últim alcalde socialista aconsella reforçar la indústria manufacturera, que pràcticament ha desaparegut del mapa de la ciutat, com a clau de pas de la reindustrialització de Barcelona. En el pacte de reconstrucció de Barcelona hi veu un pas molt important per prioritzar, amb consens polític i sumant esforços, les necessitats que es plantejaran a la ciutat.
Xavier Trias coincideix amb Jordi Hereu en la urgència d’invertir més en sanitat, una obligació social i, a més a més, un nínxol de creació d’ocupació, equiparable al de les noves tecnologies. “Quan vam arribar a l’Ajuntament, durant la recessió econòmica anterior, hi havia un 22% d’atur a la ciutat i no s’entenia la nostra aposta per les smart cities, que al final van ser importants en la generació de llocs de feina”, assenyala. En paral·lel, considera imprescindible l’explotació d’aquests jaciments d’ocupació. L’exalcalde nacionalista està convençut que el turisme es recuperarà i els viatgers tornaran a una ciutat tan atractiva com Barcelona.
No s’ha de donar per enterrat el turisme. Aquesta és una de les asseveracions compartides pels tres exalcaldes. Jordi Hereu afirma que el turisme ha de tornar a representar entorn d’un 15% del PIB d’una Barcelona amb una economia diversificada. A parer de Xavier Trias, aquesta crisi brinda l’oportunitat de “reorientar, però no de suprimir” aquesta activitat econòmica. Una advertència davant la temptació que alguns puguin tenir d’intentar erradicar el turisme dels carrers de la ciutat. En els mateixos termes es pronuncia Joan Clos. “Els turistes tornaran –afirma del tot convençut–. Barcelona ha tingut èxit, però s’ha de gestionar bé perquè no generi problemes. És més fàcil gestionar l’èxit que el fracàs; cal redirigir els fluxos, buscar noves àrees de centralitat a la ciutat i a la seva àrea metropolitana... Coses de manual”.
Els tres exgovernants entenen que el comerç, la restauració i en general l’economia urbana surten molt malparats d’aquesta crisi en comparació amb la llarga recessió començada ara fa 12 anys. Per això argumenten que l’Ajuntament s’haurà d’endeutar i incrementar la inversió productiva per poder augmentar la despesa derivada de l’emergència social que ja es visualitza als carrers. En aquest sentit, Hereu assegura que el món local va aprendre de la darrera crisi i que Barcelona, que ha mantingut la solvència, i el seu Ajuntament han de funcionar com a motor econòmic i prioritzar la inversió. En aquest punt assenyala que obres com la Sagrera, la plaça de les Glòries o la construcció de guarderies tenen un fort impacte econòmic perquè generen ocupació i capital públic.
Joan Clos es mostra més crític. Sota el seu punt de vista, Barcelona, que des de fa anys pateix de falta d’ambició, igual com Catalunya, ha de despertar d’una vegada. Insta a reactivar projectes que fa temps que s’arrosseguen –alguns iniciats durant la seva època d’alcalde– i que no conclouen mai, com ara els habitatges assequibles a les antigues casernes de Sant Andreu o el barri de la Marina del Prat Vermell. I, si cal, endeutar-se. Clos no entén que des de l’Ajuntament s’intenti limitar la reactivació de la ciutat i que, per exemple, s’apliquin mesures constrictives, com la suspensió de llicències al 22@. “Quan Barcelona anava bé era normal que s’imposés algun a mena de fre; ara no. S’han de revertir certes polítiques per garantir l’impuls econòmic”. Xavier Trias també coincideix en la necessitat d’endeutar-se, però reclama que es faci de manera racional, amb cap, per fer confiança als bancs i també a Europa.
Una de les qüestions centrals del debat de la Barcelona post-Covid-19 és la d’una mobilitat que no pot ser només urbana, sinó que ha de tenir una dimensió metropolitana. Xavier Trias és el més crític amb l’urbanisme tàctic que practica el govern d’Ada Colau. Qualifica aquestes intervencions a l’espai públic de “populistes i sense un plantejament seriós al darrere”. Segons la seva opinió, no té sentit “la persecució del cotxe”, i menys en un moment que resulta especialment difícil recuperar la confiança en el transport públic. “El nostre problema –apunta– són les entrades i sortides de Barcelona. Cal invertir en transport públic que connecti amb les altres ciutats metropolitanes, no posar les coses difícils i provocar embussos. Fa falta un bon pla, consensuat, i no pintar els carrers de coloraines i sense consultar-ho”.
Jordi Hereu tampoc no entén la “fòbia al cotxe”, tot i que ell mateix recorda que, durant la seva època d e regidor i d’alcalde, va adoptar m esures restrictives de l’ús del v ehicle privat. Per ell, el transport p úblic ha de ser, amb diferència, el pilar més sòlid de la mobilitat metropolitana i actuar com a “factor de cohesió social i territorial”. El seu predecessor a l’alcaldia també està d’acord que cal una reducció dels desplaçaments en vehicle privat, però alerta que això només serà possible si s’incrementa l’oferta pública de transport. Per això Joan Clos considera imprescindible “prendre decisions ara mateix, i no parlo de petites intervencions, sinó de recuperar el gra gruixut”.
En temps d’ERTO i ERO, els exalcaldes es mostren impactats per l’emergència social que castiga amb duresa milers de barcelonins. Joan Clos adverteix que encara no hi ha consciència de la gravetat de la situació per a moltes famílies i recorda les imatges de les cues als menjadors socials tan freqüents aquests dies, mentre que Jordi Hereu reconeix que no sabem quant durarà aquesta situació. Explica que en l’última recessió s’esperava una ràpida recuperació i que al final no va ser així. Per això recomana preparar-se per al pitjor escenari i ajudar els barcelonins que més patiran. Al seu torn, Xavier Trias afirma que, a més d’esforços per respondre a l’emergència, l’Ajuntament s’ha de centrar a treure els ciutadans de la pobresa, i que això només s’aconsegueix impulsant la creació d’ocupació.
Els tres exalcaldes demostren un grau de consens elevat en la formulació de solucions per sortir del pou. Confien en la indomable resiliència de Barcelona i en la seva capacitat per teixir consensos que permetin combatre la crisi amb les millors armes. Significatiu en un moment que, altra vegada i lamentablement, la crispació política és molt present, tant o més que les desgràcies causades per la Covid-19.
“S’han de revertir certes polítiques per garantir l’impuls econòmic”
“Barcelona i Catalunya han perdut ambició; cal que espavilem, i per això la ciutat ha d’assumir el lideratge”
“Estic en contra de la fòbia al cotxe tot i que vaig prendre mesures contra el trànsit, però ens cal un transport públic que estigui a l’altura”
“Cal defensar la ciutat densa amb més bons espais públics, serveis i habitatge”
“El problema més greu a què ara s’enfronta Barcelona és l’atur”
“Els canvis que s’han fet en la mobilitat són populistes i no responen a un plantejament global; necessitem més transport públic”