Khalifa Haftar
Mariscal rebel de Líbia
Avalat pel seu aliat el president egipci, Abdul Fattah al-Sissi, el mariscal rebel Khalifa Haftar intenta forçar un pla de pau a Líbia, ara que les seves tropes es troben en retirada després d’un llarg i fallit setge sobre la capital.
El Govern de Trípoli està disposat a negociar amb els rebels, però no pas abans d’haver recuperat Sirte i la base aèria de Jufra. Així ha reaccionat el ministre de l’interior a la iniciativa de pau per a Líbia llançada dissabte al Caire per Abdul Fattah al-Sissi.
El president egipci, flanquejat pel mariscal rebel, Khalifa Haftar, proposa un alto el foc a partir de les sis del matí d’avui. Tot seguit propugna reprendre les negociacions de Ginebra, emparades per l’ONU, per reunificar i pacificar el país. Per això proposa un protagonisme de les tres regions històriques de Líbia –dues de les quals continuen sota control rebel– en un nou Consell, que hauria de preparar eleccions d’aquí un any i mig.
Aquest cap de setmana les tropes i milícies lleials a Trípoli han avançat fins a les portes de Sirte, la localitat natal de Muammar alGaddafi, un dia després de recuperar Tarhuna.
L’oferta egípcia ha estat immediatament aplaudida pels ministeris d’Exteriors de França i de la Unió dels Emirats Àrabs. Diplomàtics d’aquests països, com també dels EUA i Rússia, eren presents en la declaració del Caire. Qatar, en canvi, el més ferm suport del president Faiez al-Sarraj, juntament amb Turquia, ja l’ha rebutjat. També a Ankara han carregat contra “el suport d’un colpista a un altre colpista”.
“Aquesta guerra no la vam començar nosaltres, però nosaltres decidirem quan i on s’acaba”, ha afegit un portaveu de Trípoli.
Cal dir que Haftar, en la seva breu intervenció, va acusar “els invasors turcs” de “desplaçar terroristes entre Síria i Líbia”. De fet, un dels punts de la proposta és el desarmament i evacuació de totes les “forces estrangeres”, cosa que hauria d’incloure les que estan a sou d’Abu Dhabi.
Al-Sarraj, al seu torn, acaba de tornar triomfalment a Líbia, després d’entrevistar-se amb el seu aliat Recep Tayyip Erdogan i amb el benefactor dels seus enemics, Vladímir Putin. El seu Govern d’Acord Nacional està avalat en teoria per l’ONU i, a la pràctica, amb prou feines per Turquia, Qatar i, fins a un cert punt, Itàlia.
Assetjat a Trípoli i Misurata fins fa quinze dies, els seus últims avançaments territorials l’acosten a la taula de negociació, tot i que no tindrà pressa mentre vagi de victòria en victòria.
Els seus dos rivals principals, Abdul Fatah Al-Sissi i Khalifa Haftar, coincideixen a haver-se autoproclamat mariscals en algun moment, tot i que ara l’egipci
El líder rebel, en retirada, proposa un alto el foc; Trípoli diu que només negociarà quan recuperi Sirte
ocupi el càrrec de president, després d’una pantomima electoral.
Khalifa Haftar –un company d’armes de Gaddafi que va acabar exiliat a Langley, on la CIA té la seva seu, va intentar fa catorze mesos apropiar-se de tot el país. El llarg setge de la capital va ser finalment desbaratat la setmana passada per la intervenció de Turquia, un país molt actiu a Líbia les últimes dues dècades de Gaddafi i que ara espera treure profit de la reconstrucció.
Però una hipotètica base turca en territori libi és una línia vermella per als països que donen suport a Haftar i el seu parlament i govern alternatius a Tobruk. De fet, fa mesos que per Egipte es rearma a marxes forçades, i abans-d’ahir va obtenir un préstec de 5.200 milions de dòlars del Fons Monetari Internacional, en principi destinat a pal·liar la Covid-19. Mentrestant al sud-oest, la petroliera líbia, amb l’ajuda d’una milícia ad hoc, va aconseguir ahir reobrir l’oleoducte que comunica el pou més gran del país, Al-Sahrara, amb la refineria de Melitah, que exploten Repsol, Total i Eni.