Hidalgo és favorita a París gràcies a la seva forta aposta per l’ecologisme
Les municipals franceses confirmaran l’auge dels verds i la crisi de Macron
Tret d’una gran sorpresa, Anne Hidalgo serà ratificada avui com a alcaldessa de París en la segona volta de les municipals. Aquesta filla d’immigrants espanyols, nascuda a San Fernando (Cadis) fa 61 anys, ha sabut encarnar una unió de l’esquerra amb un pes creixent de l’ecologisme. La militància socialista d’Hidalgo ha quedat molt difuminada, i gairebé amagada en campanya, a favor d’una aliança en què els missatges socials i verds es confonen i es retroalimenten.
Fa poc més d’un any, Hidalgo estava en greus dificultats. Hi va haver una ofensiva mediàtica en contra seu. Eren freqüents les notícies sobre la delinqüència, la brutícia dels carrers, la invasió de les rates, el fracàs d’un sistema de lloguer de cotxes elèctrics, l’anarquia en l’ús dels patinets. Els problemes continuen, però l’entorn polític ha canviat.
El partit del president Emmanuel Macron, La República en Marxa (LREM), veia al seu abast la victòria a la capital. Havia de ser el símbol de la seva implantació. Però les coses no podrien haver anat més malament per a l’Elisi. El seu primer candidat, Benjamin Griveaux, exportaveu del Govern, va haver de dimitir per un escàndol sexual. El va substituir, amb poca fortuna, la que era ministra de Sanitat, Agnès Buzyn, que gairebé va llançar la tovallola després de la primera volta, en què va quedar tercera, però es va veure obligada a continuar, amb molt poca convicció, per no enfonsar encara més el partit. En un moment de sinceritat, Buzyn va dir en una entrevista que el primer torn electoral, el 15 de març, va ser “una mascarada” que no s’hauria d’haver celebrat mai, ja que l’endemà es va anunciar el confinament a causa de la pandèmia de la Covid-19.
A París, Hidalgo es veu afavorida per un sistema electoral que premia de manera desproporcionada la llista més votada. A ella li correspon un percentatge molt alt dels regidors elegits als districtes. I després són aquests regidors, 163, els que elegeixen l’alcalde o alcaldessa. En aquestes circumstàncies seria un miracle que l’aspirant conservadora, Rachida Dati, exministra de Justícia de Nicolas Sarkozy, aconseguís capgirar la situació. Ella insisteix que una majoria de parisencs no vol la continuïtat d’Hidalgo. Segurament té raó, perquè hi ha moltes crítiques a la seva gestió, però, per aconseguir descavalcar Hidalgo, Dati necessitaria un vot útil massiu dels que van donar suport a Buzyn i a
El partit presidencial ha fracassat en la implantació territorial, i això li passa factura
un altre candidat centrista a la primera volta.
Els ecologistes són l’única força política realment a l’alça a escala nacional, una tendència que es consolida des de les eleccions europees del maig del 2019. Els verds estan ben situats per guanyar, liderant aliances d’esquerra o com a soci menor, en ciutats molt importants com Lió, Marsella, Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Montpeller o Estrasburg. Els socialistes i la dreta (Els Republicans) podran conservar algunes places, però difícilment es podran sentir reforçats de debò en aquests comicis locals.
El cas verd és molt interessant de cara al futur i a les presidencials del 2022. Mentre que els ecologistes han estat capaços d’una implantació territorial considerable, l’LREM, malgrat que té la força mediàtica de la presidència de la República i la influència d’una majoria a l’Assemblea Nacional, ha fracassat en aquest propòsit i li passa factura. Els macronistes apareixen sovint com una tropa desavinguda, a la desbandada. Els pactes amb la dreta a moltes ciutats han desvirtuat el partit i han creat desil·lusió. Entre els que encara donen llarga vida política a Macron i a l’LREM es recorda que també a De Gaulle li va costar molt de consolidar el partit que va crear, però el general va ser més d’un decenni al poder.