Els dubtes sobre la reobertura de les aules s’estenen pel món
L’OMS adverteix que una reobertura prematura podria “empitjorar la situació”
Mentre que l’OMS adverteix que un retorn prematur a les aules pot resultar contraproduent, cada país adopta la seva pròpia política per a la reobertura del curs escolar. El fracàs d’Israel, on les classes es van obrir de manera generalitzada però on després va caldre tornar a tancar-les, n’és una de les referències.
La reaparició de brots de coronavirus provoca dubtes a tot el món respecte a la idoneïtat de reobrir els centres escolars. És segur reprendre les classes presencials? Casos com el d’Israel, un dels primers països en reobrir les escoles a finals de maig, desperten inquietud. Poc després de la reobertura, centenars de centres es van veure obligats a tancar de nou a causa de les infeccions d’alumnes i professors, que van escampar el virus per les seves comunitats.
Aquesta setmana, el secretari general de l’ONU, António Guterres, alertava que el món enfronta “una catàstrofe generacional” pel tancament de les escoles i demanava la seva reobertura quan la transmissió estigui controlada. En canvi, l’OMS advertia que una tornada precipitada “només empitjoraria la situació”.
L’evidència científica suggereix que els nens petits no transmeten fàcilment la malaltia, mentre que els majors de 10 anys l’encomanen igual que els adults. No obstant això, la simptomatologia lleu o fins i tot la seva absència els pot convertir en transmissors silenciosos. I encara que els nens semblen menys propensos a infectar-se i es creu que els efectes del virus sobre ells són menys nocius, s’han produït casos greus i fins i tot morts.
Els experts diuen que les escoles només haurien de reobrir en casos en els quals el virus estigui controlat i sota mesures de seguretat com la màscara o la distància social.
La Xina, primer país que va patir el virus, va començar a reobrir escoser les al maig. Ara bé, segons la Unesco, la majoria segueixen tancades a les principals regions. La temperatura dels alumnes es mesura a l’entrada dels centres i només se’ls permet treure’s la mascareta a l’hora del dinar. Malgrat això, Pequín va tornar a tancar les escoles el juny a causa dels rebrots.
El president dels Estats Units, Donald Trump, ha convertit l’obertura de les escoles en una de les seves obsessions basant-se en què els nens són “gairebé immunes al virus”. Facebook va suprimir ahir per primera vegada un dels seus posts, un vídeo en què repetia aquesta afirmació, informa Francesc Peirón des de Nova York.
En part del país han tornat les classes presencials. Tot i això els grans districtes han anunciat que començaran el curs a distància. En la llista figuren Los Angeles (el segon més gran, amb 600.000 col·legials), Chicago, Washington, Miami o Atlanta. L’excepció és Nova York, el districte més gran amb 1,1 milions de nens. L’alcalde Bill de Blasio va assenyalar que el curs començarà el 10 de setembre amb un model mixt, dos dies presencial i la resta en línia. Però l’última paraula la té el governador, Andrew Cuomo, que no es caracteritza per estar en sintonia amb De Blasio, malgrat del mateix partit. Un 77% dels professors s’oposen a començar el curs amb classes presencials.
El curs escolar s’ha de reprendre l’1 de setembre a França, de manera presencial i amb menys restriccions que després del confinament. En els espais tancats ja no serà obligatori mantenir la distància física d’un metre si és materialment impossible o impedeix acollir tots els alumnes d’una classe, informa Eusebio Val des de París.
La mascareta serà preceptiva per als alumnes de més d’11 anys, dins i fora de l’aula, si no és possible mantenir la distància de seguretat. Normes semblants regeixen per als mestres. El rentat de mans serà obligatori diverses vegades al dia. Aquestes normes poden canviar, òbviament, segons com evolucioni la pandèmia, i seria possible aplicar restriccions en un àmbit local. Les autoritats educatives han conclòs que és molt important mantenir l’ensenyament presencial, ja que les classes telemàtiques perjudiquen alumnes de mitjans socials més modestos i problemàtics.
Alemanya va reprendre dilluns l’activitat escolar gairebé de forma experimental amb la reobertura al land de Mecklenburg-Antepomerània i en mig de la preocupació pel repunt de contagis i el debat sobre la màscara. El retorn a les aules es fa d’acord a paràmetres de distància social i mesures d’higiene implantats durant la pandèmia, encara que no hi ha una normativa definida entorn del tapaboques. Altres estats federats, com Berlín –on el retorn a l’escola serà la propera setmana–, ja han imposat l’obligatorietat del seu ús a zones comunes, patis i passadissos, però no a l’interior de l’aula.
A Llatinoamèrica, només l’Uruguai ha reprès les classes presencials, informa Robert Mur des de Buenos Aires. Amb 1.300 contagis i 37 morts, el país és un dels menys afectats de la regió. Les classes es van reiniciar l’1 de juny, en un procés que va portar fins a finals d’aquell mes. Les autoritats insisteixen que no hi ha constància que s’hagi produït cap contagi a les escoles, que segueixen un estricte protocol: els menors només hi van dos dies per setmana per un màxim de quatre hores i han de guardar distància a les aules i al pati. En la resta de la regió continuen les classes virtuals, encara que en alguns països, com l’Argentina, s’ha anunciat el retorn a les aules durant l’agost en províncies poc poblades i amb baixos índexs de contagi. L’Argentina, com altres països sudamericans, bat aquests dies rècords de positius, per la qual cosa els seus governants ja han fet marxa enrere diverses vegades i han deixat clar que les escoles i el lleure seran les últimes activitats a reobrir.
Israel, que va tornar a obrir les escoles al maig, va haver de tancar-ne centenars setmanes després per rebrots