La Champions, última estació per al Barça
¡Que suene la música!
Direcció: Peter Cattaneo Intèrprets: Kristin Scott Thomas, Sharon Horgan, Jason Flemyng Producció: Regne Unit, 2019 110 minuts. Drama i comèdia
Alferes reservista i infermera, Adela Carrillo Wandossel afirmava en un article: “No he vist mai una estàtua de les dones dels militars en què se les recordi com a persones anònimes i decisives en la vida d’un militar per la seva fortalesa i abnegació”. Bé, ara almenys tenen una pel·lícula en què són protagonistes absolutes i heroïnes. Ha estat escrita per dues dones guionistes i dirigida pel britànic Peter Cattaneo, candidat a l’Oscar el 1997 per Full monty, inesperat èxit comercial que mostrava un grup d’obrers aturats que per fugir de l’enfonsament econòmic creaven un espectacle de striptease. En la línia del sempre càustic cinema social de Ken Loach però en clau de comèdia punyent.
Després del seu debut amb aquell llargmetratge, Cattaneo va centrar més la seva activitat professional en sèries televisives, i, dotze anys després d’Un rockero de pelotas, torna al medi cinematogràfic amb aquest film inspirat en fets que realment es van esdevenir. L’acció es desenvolupa en una base militar anglesa a l’Afganistan, on les dones dels militars es veuen cada cop més ignorades pels seus cònjuges, immersos en el malson bèl·lic. Tot i que es tracta d’una pel·lícula coral i amb un grup d’intèrprets magnífiques, hi ha una parella protagonista que predomina a tota hora. La veterana esposa d’un coronel decideix col·laborar en l’encàrrec rebut per una altra i que consisteix a organitzar noves activitats que entretinguin aquestes dones abocades a un confinament que rebaixa la seva visió de la vida.
Notable com de costum, la veterana actriu britànica Kristin Scott Thomas (candidata a l’Oscar el 1997 per El pacient anglès) mostra la severitat del rostre d’una dona madura que així camufla les seves debilitats. La creació d’un cor femení es converteix en l’objectiu de totes dues, però la seva col·laboració els desencadena atacs d’enveja per culpa del protagonisme que totes dues semblen perseguir. Pel·lícula que s’intenta mantenir al marge d’estereotips, al seu final s’informa l’espectador que “hi ha més de 2.300 dones en 75 cors de dones de militars”, i que el seu lema és “Juntes som més fortes”.