Sánchez demana al PSOE de defensar la monarquia i Podem va al xoc
Asens reclama que Felip VI doni explicacions davant el Congrés dels Diputats
Els socis de la coalició del Govern eixamplen les seves diferències després de la sortida del rei emèrit d’Espanya. Mentre que Pedro Sánchez ha demanat a la militància del PSOE que defensi tota la Constitució,
incloent-hi la monarquia, i ha garantit que Joan Carles I retrà comptes, des de les files de Podem s’alimenten iniciatives parlamentàries per exigir explicacions fins i tot a Felip VI.
L’incendi polític causat pel desterrament del rei emèrit continua cremant hectàrees. No està apagat, i comença a ser dubtós que estigui controlat. Ahir la distància –retòrica o real– entre els dos socis de l’Executiu de coalició es va eixamplar uns quants metres més, amb la carta que el president Pedro Sánchez va enviar a la militància socialista fent pinya amb el pacte constitucional del 78 i la monarquia parlamentària, i amb la resposta del grup parlamentari confederal d’Unides Podem, que insisteix en la deslleialtat i demana llum i taquígrafs.
“La Constitució no es pot trossejar i seleccionar a caprici. Som lleials a la Constitució; a tota, des
CARTA A LA MILITÀNCIA El líder socialista promet als militants que el rei emèrit “retrà comptes”
DESCONFIANÇA Els liles exigeixen fiscalitzar la Corona i temen un “gir susanista” del PSOE
del principi fins al final. I la defensarem de totes totes”, diu Sánchez als militants socialistes. Ratifica així el compromís amb l’anomenat pacte del 78 de què ja va fer gala durant la roda de premsa de dimarts passat, que va mirar, sense èxit, de tancar la polèmica. Malgrat que el president intenta tranquil·litzar els socialistes assegurant que “ningú no pot sostreure’s de la transparència dels mitjans informatius, ni de l’acció dels tribunals” i que “tot responsable públic ha de retre comptes de la seva conducta, i passarà així sense excepcions”, del seu discurs n’ha desaparegut la voluntat, expressada fa tot just un mes, d’abordar un debat sobre la reforma constitucional i la limitació de l’estatut d’inviolabilitat del cap de l’Estat, així com la “inquietud i la preocupació” que llavors expressava respecte a les informacions comprometedores que afecten Joan Carles de Borbó.
La resposta del president del grup confederal d’Unides Podem i líder dels comuns a Madrid, Jaume Asens, va ser reclamar que l’actual cap de l’Estat, Felip VI, doni explicacions personalment al Congrés dels Diputats, una idea sense precedents que va expressar a RNE i que va agafar totalment per sorpresa una bona part del grup parlamentari lila. A la tarda els comuns desenvolupaven la iniciativa d’Asens anunciant una bateria de mesures perquè el Congrés dels Diputats pugui fiscalitzar l’activitat de la prefectura de l’Estat.
Aquests moviments suposen, més enllà del debat precís sobre la forma de l’Estat o l’exemplaritat i la transparència en l’acompliment institucional de la monarquia, l’aflorament d’una fractura substancial entre PSOE i Unides Podem que afecta l’enfocament de la legislatura, però també el diagnòstic històric sobre el moment polític. En la missiva, Sánchez al·ludia en diverses ocasions a la longevitat del PSOE, als seus “140 anys d’història” i a la seva centralitat en la transició a la democràcia, uns atributs que, pressenten els liles, poden apuntar a un “gir susanista” en l’estratègia de Sánchez. És a dir, un gir cap a les posicions que defensen els barons socialistes i l’expresident Felipe González, davant la que fins ara havia estat una posició més heterodoxa de Sánchez, més afí a la visió política de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero.
El sentit d’aquest moviment de Sánchez ve expressat a la mateixa carta, amb la consigna de la unitat per a la negociació pressupostària: “Treballarem per assolir aquesta unitat amb totes les forces polítiques disposades a posar-hi l’espatlla per aprovar els pressupostos de la recuperació”, diu el president als socialistes. L’opció d’obrir la negociació dels pressupostos més enllà de les aliances de la investidura sempre ha estat molt volguda a la Moncloa, però es pot convertir en peremptòria atès, paradoxalment, l’efecte que l’operació de sortida del rei emèrit està causant en la sempre convulsa política catalana. A Esquerra Republicana de Catalunya, la participació del Govern de coalició –o almenys dels socialis
tes– en aquesta operació li ha complicat encara més asseure’s en una taula de negociació pressupostària. La incomoditat dels republicans és patent, i el món exconvergent sent que la sortida plena d’interrogants de l’anterior cap de l’Estat omple d’aire de sobte les seves veles i crea un fil de legitimitat per a Carles Puigdemont.
Per això, la diputada de JxCat al
Parlament Elsa Artadi disparava ahir directament contra el president Sánchez i demanava la seva dimissió per haver participat en el que considera una operació per protegir el rei emèrit de la justícia suïssa: “Si no sap on és, després d’haver negociat tot això, Pedro Sánchez hauria de dimitir; i si sap on és i ens està enganyant, hauria de dimitir”, va dir la que serà vicepresidenta del nou JxCat de Carles Puigdemont.
Artadi, que va acusar de complicitat en l’operació Podem i els comuns –el republicanisme dels quals ha posat en dubte–, està convençuda que el president i la seva vicepresidenta primera, Carmen Calvo, “saben perfectament on és” l’emèrit, entre altres motius perquè, a parer seu, “li han d’estar pagant la seguretat”.
Aquests míssils dirigits a l’Executiu de Sánchez estrenyen el marge de moviments d’Esquerra, i per això el coordinador nacional d’ERC i vicepresident del Govern català, Pere Aragonès, va replicar a Artadi adduint que posar el focus en el Govern central és desviar l’atenció. Aragonès creu que cal centrar-se en el monarca actual, en Felip VI, que ha “d’assumir responsabilitats” per la condició de “fill d’un rei corrupte”. El líder dels republicans coincideix que l’Executiu central ha de donar explicacions, però “cal enfocar correctament quin és i on és el problema: l’existència d’una monarquia anacrònica”. Per això, “evidentment cal demanar explicacions però fonamentalment al Monarca”.
Ara mateix a la finestreta del registre del Congrés comencen a acumular-se les peticions de compareixences i explicacions, incloent-hi un ple extraordinari monogràfic, una petita muntanya de papers firmats –tot i que no només– pels qui van donar suport a la investidura de Sánchez. Els que el PSOE esperava citar ben aviat per començar a parlar dels pressupostos generals de l’Estat més importants dels últims quaranta anys. L’Executiu minimitza el seu paper, indici que no està còmode. La ministra portaveu, María Jesús Montero, negava ahir que la Moncloa hagués participat en la sortida de Joan Carles I. La Casa Reial, va dir, pren “les seves pròpies decisions”. “Ni consens, ni negociació”, va afegir.