La pandèmia enfonsa un 18% la recaptació d’impostos a Espanya
La ministra Montero tem que empitjorin els ingressos si el turisme no remunta
L’aturada de l’activitat econòmica a causa de la pandèmia de la Covid-19 ha impactat greument en la recaptació d’impostos a Espanya. El primer semestre d’aquest any els ingressos fiscals han caigut 14.500 milions, amb un descens d’un 18% respecte al mateix període del 2019. L’IRPF i l’IVA han estat els impostos més damnificats per la coronacrisi.
El tancament del primer semestre de l’any comença a donar pistes sobre l’impacte del daltabaix econòmic pel coronavirus a les arques públiques. La recaptació tributària, principal font d’ingressos de les administracions, acumula una caiguda del 18%, la qual cosa suposa tornar a nivells que no es veien des del 2016. Quan el Govern central va comunicar a Brussel·les que aquest any esperaven recaptar un 5% menys a causa de la pandèmia, organismes com l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ja van advertir que el cop seria molt més dur, d’almenys un 8,7%. I per descomptat acabaria contribuint a generar un dèficit molt voluminós, en anar aparellat a un fort augment de la despesa sanitària, social i de suport al teixit empresarial. Ara que l’Executiu treballa en els comptes per al 2021, s’enfronten al difícil equilibri entre intentar recaptar més i no malmetre la recuperació.
Ahir la portaveu del Govern i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va aclarir que a curt termini tenen previst introduir alguns canvis impositius mitjançant els pressupostos generals de l’Estat, encara que part de les pujades acordades amb Podem haurà d’esperar a la reforma fiscal de pes anunciada dimarts pel president del Govern. Una reforma que Pedro Sánchez va situar el 2023, una vegada superada totalment la crisi de la Covid-19. Serà doncs un procés en dos temps, va explicar Montero, per “compassar-lo” amb la situació econòmica. En una entrevista a l’agència Efe, la ministra va assegurar que les pujades per al proper any buscaran la “progressivitat” –el pacte de coalició recull un augment de l’IRPF per als qui guanyen més de 130.000 euros–. Tot i això, la màxima responsable d’Hisenda no va parlar d’augmentar l’impost de societats per a les grans companyies, amb l’establiment d’un tipus mínim.
És més, va indicar que la reforma a mitjà termini se centrarà en l’impost que grava l’activitat de les empreses i en “figures tributàries noves”, adaptades a la transformació ecològica i a la nova economia. També va esmentar l’IVA i els beneficis fiscals que l’Airef ha escrutat en els últims mesos.
De moment, quins són els impostos que han estan patint en gran part l’aturada de l’activitat i la mobilitat des de març i la caiguda de sectors clau com el turisme? Segons l’últim informe de l’Agència Tributària, entre gener i juny, la
pèrdua de recaptació va assolir els 14.500 milions, respecte al mateix període de l’any passat –malgrat afectar totes les figures impositives, destaca la caiguda del 18% de l’IVA, un impost que suposa més d’un terç dels ingressos–. La ministra d’Hisenda va reconèixer ahir la seva preocupació per l’evolució de l’IVA davant l’impacte de la pandèmia en el turisme internacional i el comerç exterior. I va assegurar que estarà “alerta” perquè, si el turisme no remunta, tem una caiguda d’ingressos més important.
En el primer semestre de l’any, la hibernació i la desescalada també van comportar una baixada dels ingressos per IRPF de més del 28% (5.300 milions menys), mentre els de l’impost de societats es van reduir un 18%.
Els rebrots i les dificultats per arrencar l’activitat turística –sobretot de cara als visitants estrangers– introdueixen noves incerteses sobre l’evolució fins a final d’any. En tot cas, l’Airef ja va estimar el maig que, enfront dels 212.000 milions ingressats per Hisenda el 2019, la recaptació per impostos es reduirà aquest exercici entre el 8,7% i el 12,8% –fins a uns 27.000 milions menys–. L’organisme que dirigeix Cristina Herrero va avisar a més que l’ona expansiva de la crisi per la Covid es notarà també el 2021, quan es presentin les declaracions de l’IRPF i societats –referits a l’exercici anterior–. És aleshores quan els dos impostos reflectiran les conseqüències de la pandèmia. Per això, assenyalen que el fisc recuperarà només part dels ingressos perduts, en preveure una millora dels ingressos fiscals per al proper any d’entre el 5,3% i el 6%.
Pel que fa al llarg camí per negociar uns pressupostos que substitueixin els gairebé perennes de Cristóbal Montoro, la portaveu governamental va avançar que al setembre presentaran un sostre de despesa amb un increment inèdit, “que pot estar per damunt dels 20.000 milions d’euros”, ja que incorporarà fons europeus destinats a la reconstrucció. “No hi ha hagut cap sèrie històrica que ens permeti comparar la injecció de recursos”.
Finalment, la ministra es va mostrar “oberta” a establir objectius de dèficit diferenciats per a les comunitats autònomes. L’Executiu no ha comunicat encara quin serà el repartiment per a aquest i el proper any dels esmentats objectius entre administracions. L’elevat desequilibri pressupostari que està provocant la crisi també afecta les autonomies, encarregades en primera instància de la lluita sanitària contra el virus i receptores d’uns ingressos tributaris en clar retrocés.
Els nous comptes recolliran només part de la pujada fiscal pactada amb Podem, explica la portaveu