Washington sospita que Pequín ajuda Riad en la cursa nuclear
El príncep saudita va deixar clara la seva determinació d’obtenir l’arma atòmica
L’Administració Trump manté un estira-i-arronsa amb la Xina en diferents fronts (comerç, tecnologia, drets humans a Hong Kong) que s’ha tensat per l’impacte del coronavirus i la seva utilització electoral.
Tota aquella agressivitat es troba a faltar, segons els experts, en el silenci que manté la Casa Blanca respecte als acords nuclears entre Pequín i l’Aràbia Saudita, un bon amic de Washington que sembla donar-li l’esquena en aquest terreny. Les agències d’intel·ligència dels Estats Units indaguen en els esforços de les autoritats saudites per produir combustible nuclear, qüestió que podria col·locar el regne àrab en la cursa per aconseguir capacitat per produir bombes atòmiques.
Segons The New York Times, les agències d’espionatge han fet circular una anàlisi classificada sobre aquells esforços secrets amb l’ajuda xinesa. En aquell document se sospita de la col·laboració en la recerca d’urani brut que després permeti el seu enriquiment per utilitzar-lo en armes.
A l’informe s’identifica una instal·lació totalment nova que ja està acabada. La seva aparença és la d’una plataforma d’energia solar, ubicada a prop de Riad, la capital. Però analistes del Govern dels Estats Units sospiten que sigui una de les estructures nuclears no reconegudes.
Prèviament, aquesta setmana
The Wall Street Journal va informar que experts occidentals estaven preocupats amb una altra instal·lació, a la zona nord-oest del desert. Segons el Journal, aquell recinte forma part del programa amb la Xina per extreure urani mineral i depurar-lo, primer pas per aconseguir després l’urani enriquit. La seva utilitat pot ser tant per a reactors civils com per a bombes nuclears.
L’informe classificat remarca que aquestes feines es troben encara en una fase molt inicial. En cas que aquest regne decidís perde seguir un programa militar, encara haurien de passar uns quants anys abans de poder produir caps nuclears.
Els saudites no han amagat la seva determinació de seguir el ritme de l’Iran, el seu gran enemic, que ha accelerat la seva cursa nuclear des que el president Trump va abandonar l’acord internacional del 2015 amb Teheran.
En el 2018, Muhammad bin Salman, príncep hereu i home fort a l’Aràbia Saudita, va anunciar que el seu país intentaria adquirir armes nuclears si l’Iran continuava amb les seves tasques. Les seves paraules no se les va emportar el vent. En aquell moment, els senadors Ed Markey (demòcrata) i Marco Rubio (republicà) van fer una proposta de llei el nom de la qual era una declaració d’intencions: “Llei contra les Armes Nuclears per a l’Aràbia Saudita”.
Aquest text legislatiu exigia el cessament de tota negociació sobre cooperació nuclear amb els saudites mentre no s’aclarissin les responsabilitats sobre l’assassinat Jamal Khashoggi, periodista resident als Estats Units assassinat al consolat de l’Aràbia Saudita a Istanbul (Turquia).
El president Trump no ha mostrat preocupació per aquest desenvolupament nuclear. Però es troba amb la contradicció de reiterar que no permetrà cap avenç dels iranians mentre manté el silenci respecte als seus aliats. Trump ha rebaixat la gravetat de l’assumpte Khashoggi, en tant que ha fet bons negocis d’armament convencional amb aquell règim i ha incorporat el príncep Bin Salman en el fracassat pla de pacificació de l’Orient Mitjà.
Tot i això, aquell informe en el qual s’accentua l’estreta relació de saudites i xinesos suposa un canvi de paràmetres. A petició del
L’Aràbia Saudita veu amb inquietud la cursa nuclear de l’Iran, l’altra gran potència del golf Pèrsic
Times, el secretari d’Estat, Mike Pompeo, va emetre un comunicat en què indica que apressa l’Aràbia Saudita a firmar un acord amb els Estats Units sobre la no-proliferació i a establir una cooperació en les indústries nuclears entre els dos països.
Però els saudites ja van deixar abans molt clar que no està disposada a acceptar les restriccions que va assumir la Unió dels Emirats Àrabs al rubricar un pacte en el qual es comprometien a no desenvolupar la seva capacitat per produir combustible nuclear.
La seva negativa suposa que Riad hauria optat per allunyar-se de Washington i acostar-se a Pequín per construir la seva pròpia estructura. La Xina no s’ha caracteritzat mai per exigir la firma d’aquells compromisos de noproliferació.