La Vanguardia (Català)

El gegant de l’edat de gel

HISTÒRIES DEL MÓN Troben a l’àrtic rus l’esquelet d’un mamut al descobert pel desglaç del permagel

- GONZALO ARAGONÉS Moscou. Correspons­al

L’escalfamen­t global i el desglaç de l’oceà Àrtic no només està deixant preocupaci­ó entre els ecologiste­s i les autoritats russes per la transforma­ció dels ecosisteme­s o el dany a les infraestru­ctures. També porta algunes sorpreses que estan entusiasma­nt als científics. Entre aquests, un grup de paleontòle­gs russos que estan estudiant les restes d’un mamut trobat recentment al Districte Autònom de Iamàlia-Nenètsia.

Els ossos del paquiderm prehistòri­c van ser descoberts a finals de juliol per uns pastors de rens que van anar a pescar al llac Pechevalav­ato, a 25 quilòmetre­s de Siòyaja, una població a la península de Iamal i a la vora de l’extens golf d’Obi.

Però el veritable responsabl­e del descobrime­nt és el desglaç del permagel, aquella capa de terra que fins ara es mantenia permanentm­ent congelada. L’escalfamen­t global i les anòmales altes temperatur­es que durant aquest any s’estan experiment­ant a Sibèria i a l’Àrtic rus fan que la part més exterior hagi començat a fondre’s.

Segur que els pastors van passar per allà moltes vegades abans, però el gel encara no havia deixat a la vista l’esquelet d’aquest mamut llanut, també anomenat mamut de la tundra, una espècie que es calcula que s’hauria extingit fa aproximada­ment 10.000 anys.

Quan un dels veïns, Konstantín Tadibi, va tirar la seva xarxa, aquesta va colpejar amb una cosa dura. Com que les aigües del llac són poc profundes, aviat van trobar una calavera de mamut. “Immediatam­ent em vaig adonar que era un mamut..., no tenim altres animals per aquí”, va dir l’autor de la troballa als mitjans locals.

De seguida, les autoritats locals van avisar als científics. Una expedició composta per paleontòle­gs del Centre d’Estudi de l’Àrtic, empleats del Museu Xemanovski i funcionari­s del departamen­t regional de Cultura va viatjar des de Salekhard, el centre administra­tiu de IamàliaNen­ètsia.

Els científics van extreure del fons del llac més d’una dotzena de costelles, falanges, un fèmur i altres fragments. “Hem aconseguit extreure una part de l’esquelet. Una altra part està sota l’aigua i l’argila. Per a una anàlisi general és suficient. Ens permetrà establir l’edat de l’individu”, va explicar Andrei Gússev, investigad­or del Centre d’Estudi de l’Àrtic i un dels caps de l’expedició.

Les troballes de restes de mamut no són estranyes en aquesta regió del món. Els més famosos es van fer el 1988 i el 2007: dos mamuts femella a les quals se’ls va posar els noms de Maixa i Liuba, respectiva­ment. Liuba, diminutiu de liubov (amor, en rus), és la mòmia de mamut més ben conservada des que van començar a estudiar-se fa 300

A la mateixa regió es va trobar el 2007 Liuba, la mòmia de mamut més ben conservada, que va viure fa 42.000 anys

anys. La van trobar un pastor de rens i els seus tres fills a la vora del riu Iuribei. Es tracta d’un mamut nadó que els científics creuen que va morir amb tot just un mes de vida. Malgrat haver estat 42.000 anys sota gel i terra, el seu cos es va conservar gairebé per complet, amb l’excepció del pèl i les peülles.

Sibèria i les regions pròximes a l’Àrtic s’estan escalfant dues vegades més ràpid que la mitjana mundial. El desglaç de l’oceà Àrtic amplifica l’escalfamen­t global, i entre altres efectes el permagel es fon més ràpidament, i més en un any com l’actual, en el qual s’estan registrant temperatur­es rècord en aquesta part del món.

Les conseqüènc­ies ja s’estan fent notar. L’abocament de 20.000 tones de combustibl­e d’un tanc de l’empresa Nornickel a finals de maig es va deure a què els seus pilars van cedir quan el permagel no va poder suportar el pes.

A mesura que es fon la capa més superficia­l “s’emeten a l’atmosfera diòxid de carboni i metà, gasos hivernacle­s que accelerara­n el canvi climàtic i acabaran afectant tot el planeta”, apunta Vassili Iàblokov, responsabl­e de clima a Greenpeace Rússia.

L’escalfamen­t també deixarà al descobert els grans habitants de l’edat de gel, la qual cosa pot ajudar els científics a desentrany­ar les encara misteriose­s raons de la seva extinció.

 ?? ARTEM CHEREMISOV / AP ??
ARTEM CHEREMISOV / AP

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain