Torra s’afegeix a l’oposició local al pacte de romanents i el porta al TC
Alcaldes de diferent signe de tot Espanya firmen un manifest contra el decret llei
En temps de fragmentació política poques iniciatives reuneixen el consens a favor de la immensa majoria dels colors polítics. O el consens en contra, com el que en aquest cas ha provocat l’acord del Govern de Pedro Sánchez amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), ja materialitzat com a decret llei en l’últim Consell de Ministres, a fi de relaxar la regla de dèficit local i que els municipis puguin fer servir el seu superàvit prèvia transferència, això sí, a les arques de l’Estat, que després l’aniria cedint gradualment. Contra això ja s’està organitzant el món local, però el president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit prendre la iniciativa a Catalunya i anunciar que el Govern català presentarà un recurs d’inconstitucionalitat contra aquest pacte.
“El Govern iniciarà tots els tràmits legals per recórrer contra aquesta decisió”, va subratllar ahir Torra en una carta enviada a tots els ajuntaments de Catalunya, després de recalcar que en la quinzena de videoconferències de líders autonòmics amb Pedro Sánchez per la pandèmia de coronavirus ja havia reclamat “insistentment” a la Moncloa que “permeti” als ajuntaments catalans “la utilització de la totalitat dels romanents municipals” perquè aquests els puguin destinar a les polítiques que convinguin per fer front a la crisi sanitària, econòmica i social de la Covid-19. Torra calcula un “espoli” de com a mínim 3.500 milions d’euros.
Anunciat el recurs, el president de la Generalitat va convidar en la seva carta a tots els alcaldes catalans a “emprendre totes les accions per impedir i evitar que l’Estat pugui utilitzar, de manera injusta, insolidària i unilateral” els recursos municipals. “Com a president de la Generalitat seré al vostre costat per fer front a aquest gravíssim perjudici als ciutadans que representeu”, va emfatitzar, després que fonts de Presidència expliquessin que el cap del Govern estava entaulant contactes amb agents i entitats municipals de Catalunya per coordinar una resposta. Des de l’Associació Catalana de Municipis, presidida pel postconvergent Lluís Soler, han traslladat a tots els ajuntaments una moció de rebuig a l’acord segellat pel Ministeri d’Hisenda i la FEMP, i confien que en la seva propera tramitació parlamentària s’incorpori las seves demandes o, en cas contrari, es freni la seva convalidació.
En qualsevol cas, avui tindrà lloc una reunió important en aquest sentit. L’alcalde de Saragossa, el popular Jorge Azcón, ha citat alcaldes d’arreu d’Espanya i de diferent signe polític per subscriure un manifest amb la missió de modificar l’“injust” reial decret del Govern central per a l’accés dels ajuntaments als romanents locals. Han confirmat la seva participació alcaldes del PP, Podem, Cs, ERC, JxCat, PNB o Coalició Canària. “Això no va d’ideologies, sinó de recursos per fer front a les necessitats dels ciutadans”, justificava l’alcalde saragossà. De fet, el PP ja ha manifestat la seva intenció de recórrer el decret llei davant el Tribunal Constitucional pel que veu com una “invasió” de l’autonomia local.
Per tot això, l’aterratge del decret llei al Congrés anticipa turbulències. Si l’acord en el si de la FEMP ja es va haver de valer del vot de qualitat del seu president, el
L’acord ha de ser convalidat en un Congrés que ara per ara presenta una majoria contrària a la iniciativa
socialista Abel Caballero, per tirar endavant únicament amb el suport del PSOE i l’abstenció d’Unides Podem, sembla més complicada la seva convalidació a la Cambra Baixa a començaments de setembre. Una majoria del Congrés, amb PP, Vox, Cs, ERC, JxCat, EH Bildu, BNG, Coalició Canària, Navarra Suma o Compromís ja han anunciat el seu rebuig, mentre que Unides Podem també manté una posició molt crítica. “El decret forçat per Hisenda és un error: treballarem des de la unitat municipalista perquè es modifiqui al Congrés”, ja va avisar l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.