Davant la caiguda de la recaptació fiscal
Ja estava previst que la recaptació fiscal caigués en picat aquest any a causa de l’aturada de l’activitat i de la profunda recessió que ha provocat la pandèmia de la Covid-19. El Govern central espera tenir prospeccions més avançades del daltabaix dels ingressos públics el setembre per poder ajustar el projecte de pressupostos de l’Estat de l’any vinent. El 2021 hauria de consolidar-se la recuperació, però els comptes públics arrossegaran encara el pesat llast de la pandèmia en el pagament d’impostos.
L’espectacular caiguda de la recaptació en el primer semestre, que és del 18% i afecta al conjunt de les figures impositives, coincideix amb el no menys històric increment de la despesa social per protegir els col·lectius més vulnerables, dels ajuts al teixit productiu per pal·liar l’impacte de la recessió, així com per al reforç del sistema sanitari. Això conduirà al consegüent brot alcista del dèficit públic i de l’endeutament. Les estimacions realitzades auguren que el deute públic podria arribar a superar el 120% del producte interior brut (PIB) davant els nivells del 100% amb els quals es va tancar l’any passat. Això no havia succeït mai en la història recent del país i obre un escenari nou.
Tota la política de consolidació fiscal ha saltat pels aires. El fenomen és similar a tots els països europeus, però Espanya i Itàlia són les que presenten una situació pitjor. Els ajuts europeus del Fons Europeu de Reconstrucció hauran de contribuir a pal·liar el cop dur que rebran els pressupostos públics.
El Govern espanyol hauria de calibrar molt bé si convé intentar restaurar els nivells de recaptació fiscal amb mesures precipitades d’ajust de la despesa pública amb l’augment dels impostos. Malgrat això, tard o d’hora, caldrà fer-ho per equilibrar els comptes públics. Però el prudent és esperar que l’economia s’hagi normalitzat i el creixement de l’activitat i de l’ocupació torni als nivells precrisi, el que no succeirà abans de l’any 2023 en el millor dels casos.
L’economia espanyola necessita una treva fiscal, fins i tot amb més estímuls per reactivar l’activitat. La Unió Europea està disposada a permetre una política expansiva, amb cert laxisme en l’ortodòxia pressupostària, fins que es recuperi el creixement de l’economia i de l’ocupació. Aquí no hauríem de ser més papistes que Brussel·les. És més necessari que mai establir un marc fiscal que generi confiança, seguretat jurídica i que afavoreixi el consum i la inversió. No fer-ho així podria condicionar la recuperació de l’economia i de l’ocupació.
Cal tenir en compte que Espanya és el país de la zona euro amb més retrocés del PIB i amb més destrucció d’ocupació per la pandèmia. Són més de cinc milions de persones les que encara estan inactives, ja sigui a l’atur o en els ERTO, als quals caldrà sumar els nous llocs de treball que es poden destruir si no s’aconsegueix salvar la temporada turística. La tardor, en qualsevol cas, serà determinant per valorar la situació i revisar les perspectives econòmiques en vista del risc de més rebrots.
Per tranquil·litzar els creditors d’Espanya, als mercats financers i a la mateixa Unió Europea, entre qui inevitablement –malgrat tot– creixerà la inquietud per l’elevat deute públic que pugui acumular el país, es fa necessari seguir el consell donat al seu dia pel governador del Banc d’Espanya. En aquest sentit insistim en l’articulació d’un pacte d’Estat en el qual s’inclogui la devolució del deute públic espanyol al llarg de diverses legislatures, amb el compromís de tots els partits polítics. Això seria beneficiós per a tots: per als mateixos partits polítics, per a tots els ciutadans i per al país en el seu conjunt. La confiança que això donaria als mercats financers i a les autoritats europees permetria a Espanya continuar amb un finançament barat, en un marc d’estabilitat, i, amb això, disposar de més marge de maniobra pressupostària per sostenir la despesa social i els estímuls a l’economia. Com abans s’aconsegueixi, majors seran els avantatges.
Un pacte d’Estat per tornar el deute públic en diverses legislatures aportaria confiança i estabilitat