Petició d’un examen imparcial que expliqui l’alta mortalitat a Espanya
21 experts en salut pública reclamen a ‘Lancet’ aquesta revisió per corregir errors
Més de 300.000 casos; més de 28.000 morts confirmades, gairebé 20.000 en residències de gent gran; un excés de mortalitat de 44.000 persones, i més de 50.000 treballadors sanitaris infectats porten una vintena d’experts en Salut Pública a pensar que els resultats d’Espanya en l’epidèmia Covid-19 són molt pitjors dels que li tocaven. Del que seria lògic amb un dels millors sistema sanitaris i la posició 15 a l’índex de seguretat sanitària mundial.
Aquesta situació inexplicable ha empès aquest grup d’experts de diversos organismes i universitats a demanar una avaluació independent de la crisi Covid-19 a Espanya. La petició s’ha fet formalment a través d’una carta a la revista de medicina The Lancet, que la va publicar ahir a la nit.
Entre els signants d’aquesta alerta hi ha investigadors, professors, gestors i epidemiòlegs d’una vintena de centres d’investigació i universitats, entre els quals ISGlobal, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, l’Escola de Salut Pública de la John Hopkins de Baltimore, l’Escola Andalusa de Salut Pública, les universitats de Santiago de Compostel·la, Rovira i Virgili, de València, d’Alacant, de Gran Canària, de Singapur i d’Oxford, la London School d’Higiene i Medicina Tropical i el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa.
“Aquesta avaluació no ha de ser un instrument per repartir culpes”, adverteixen al text. Hauria de servir per “identificar les àrees de salut pública i del sistema sanitari i d’assistència social que necessiten millorar”.
I recorden que, malgrat que no sigui una cosa habitual a Espanya, la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) s’ha sotmès a aquesta anàlisi independent per identificar els errors, i també l’ha acceptat Suècia.
“Animem el Govern espanyol a considerar aquesta avaluació com una oportunitat que podria conduir a una millor preparació per a la pandèmia, per prevenir morts prematures i construir un sistema sanitari resilient i amb l’evidència científica com a base”, conclouen.
Entre els problemes que podrien haver col·laborat a aquesta resposta a l’epidèmia tan lluny de l’esperable, els experts citen alguns errors en la preparació davant l’allau de casos: uns sistemes de vigilància epidemiològica deficients –“Encara avui no sabem al dia quantes persones estan hospitalitzades”, apunta Alberto García-Basteiro, un dels signants–, una escassa capacitat diagnòstica i falta manifesta d’equips de protecció individual (els EPI) al començament de l’embat del coronavirus.
A més a més, pensen que hi va haver retard en la presa de decisions i una alta mobilitat de poblacions, tant per turisme com per migracions.
I l’estructura d’Estat tampoc
“Aquesta avaluació no ha de ser un instrument per repartir culpes”, reclamen els signants
Els resultats de la resposta a la crisi no casen, segons aquests experts, amb el nivell sanitari espanyol
no hi va ajudar: parlen de la falta de coordinació entre el Govern central i els de les comunitats autònomes. El quart grup de problemes es concentra en la falta de mitjans i de preparació a les residències de gent gran.
“Aquests problemes s’han exacerbat pels efectes d’una dècada d’austeritat que ha esgotat el personal sanitari i ha reduït la salut pública i les capacitats del sistema”, assenyalen.
Per tot plegat consideren imprescindible una avaluació independent que analitzi tots els aspectes del que ha passat, tant pel que fa al Govern central com pel que fa a cada autonomia. I que hauria d’incloure aspectes com la presa de decisions, les capacitats dels sistemes d’informació, els recursos humans i financers (la factura de les retallades), la infraestructura disponible (anys sense inversions), l’accés als serveis diagnòstics (PCR sobretot) i de tractament (no oblidem el pànic per la possible falta de respiradors) o el paper de la investigació en la resposta a la crisi sanitària: “Un escàs assessorament científic”.
Entre els signants hi ha Alberto García-Basteiro, Helena Legido-Quigley, Ildefonso Hernández, Carlos Álvarez-Dardet, Àlex Arenas, Carme Borrell, Rafael Bengoa o Miquel Porta, entre d’altres.