Les carreres de Salut continuen sent les més sol·licitades en plena pandèmia
Medicina al Clínic lidera la demanda i Infermeria a Bellvitge és la que més puja
La pandèmia del coronavirus no ha afectat el rendiment acadèmic ni les preferències dels estudiants que accediran a la universitat a partir del setembre, segons es conclou de les dades sobre les proves d’accés a la universitat (PAU) i la preinscripció 2020 presentades ahir pel Consell Universitari de Catalunya (CIC).
Com és tradicional els últims anys, la carrera de Medicina és la més demanada pels estudiants catalans que es van presentar a les proves de selectivitat. El centre més sol·licitat torna a ser el Campus Clínic de la Universitat de Barcelona (UB). Només 172 dels 1.687 sol·licitants aconseguiran la seva plaça desitjada com a primera opció. Seran estudiants amb un expedient excel·lent, ja que aquesta carrera és també una de les cinc amb la nota de tall més alta, 13,135 (vegeu llista), només darrere dels dobles graus de Física i Matemàtiques de la UAB i la UB, Matemàtiques a la UPC i el doble grau d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques a la UB.
Entre les deu carreres més triades pels futurs graduats predominen les de ciències de la salut. Psicologia a la UB ocupa el segon lloc, i el mateix grau a la UAB, el sisè. Dos graus més de Medicina apareixen al top ten: el de la UAB, en quart lloc, i el de la Universitat Rovira i Virgili de Reus, en vuitè. Però la novetat més significativa és la notable pujada en la demanda dels estudis d’Infermeria al Campus Bellvitge, que passen del vuitè lloc en les preferències del 2019 al cinquè aquest any.
Aquest increment en l’interès dels estudiants pels estudis del camp de la salut arriba en unes circumstàncies excepcionals, ja que la pandèmia de SARS-CoV-2 afectarà el desenvolupament del curs 2020-2021. Tot i així, està previst que els hospitals universitaris i els centres d’atenció primària s’incorporin al circuit de pràctiques dels estudiants.
A la roda de premsa de presentació dels resultats de les PAU, el president del CIC, Lluís Bauleaquest nas, va destacar que malgrat la pandèmia, que va obligar a endarrerir un mes la convocatòria de la selectivitat, tant les proves com el procés d’admissió es van desenvolupar amb normalitat. “S’ha superat la prova d’estrès a què el sistema s’ha enfrontat
any i, com sempre, s’ha assegurat l’equitat en l’accés i l’admissió a la universitat”, va assenyalar.
Aquest any fins a set titulacions tenen una qualificació d’accés superior als 13 punts, mentre que l’any passat eren tan sols dues. Igual com els nou anys anteriors, Matemàtiques i Física a la Universitat Autònoma de Barcelona és la que demana la nota de tall més alta.
L’augment de la nota de tall ha estat una tendència generalitzada en la majoria de carreres. De les 516 ofertes, 329 han augmentat la puntuació d’accés, 132 han mantingut la mateixa i en 39 casos ha disminuït. Baulenas ha atribuït aquest increment a dos factors: d’una banda, al millor expedient acadèmic que aquest any tenien els estudiants i, de l’altra,
6 de les 10 carreres més elegides són de l’àmbit mèdic, entre les quals tres graus de Medicina i dos de Psicologia
La nota de tall més alta és la del grau de Matemàtiques i Física de la UAB (13,528 sobre 14) per novè any seguit
al creixement de la demanda en estudis amb poques places.
En el cas de la carrera més demanada, que per novè any consecutiu és el grau de Matemàtiques i Física de la UAB, només hi ha 20 places disponibles, un fet que ha situat la nota de tall en un 13,528 sobre un màxim de 14. Aquest mateix grau va liderar també el rànquing de les notes de tall més altes a la Comunitat de Madrid.
Un altre indicador de l’augment de les qualificacions és que per primera vegada s’ha superat el miler d’estudiants amb distinció PAU per haver obtingut un 9 o més en la fase general de la selectivitat.
La nota mitjana de la selectivitat (6,616) ha variat en una sola mil·lèsima respecte a l’any passat (6,615), una circumstància que segons Baulenas demostra que el rigor de les proves ha estat “exactament el mateix” que altres anys, malgrat que es va introduir una flexibilitat més gran en els enunciats per pal·liar el perjudici causat per la pandèmia, que va impedir als aspirants tractar a classe els continguts de què es van examinar.