Més ciutat, millors ciutats
Res ens assegura l’aprenentatge després de la crisi de la Covid-19. En paraules del filòsof Daniel Innerarity, podria passar que el món d’ahir ja s’hagués acabat i que nosaltres seguíssim prenent decisions i gestionant-lo com si res no hagués passat, com si res no estigués canviant. Més enllà del coronavirus, cal entendre la profunditat dels canvis que viu el món. La pròxima generació d’humans s’enfronta a grans desafiaments, descrits tots a l’Agenda 2030 aprovada per les Nacions Unides i que, fins fa tres mesos, estava al centre de les preocupacions i de tots els governs.
L’Agenda 2030 és sobretot un pla per donar resposta a la creixent urbanització del món. És a les ciutats on primer impacten els efectes positius i negatius dels canvis socioeconòmics. Ha estat a les ciutats on més contagis i víctimes de Covid-19 hi ha hagut i on més difícil ha estat gestionar el confinament, però també han estat els hospitals i els centres d’investigació de les grans ciutats els que han permès fer front amb èxit a la pandèmia i reduir la mortalitat. I ha estat a les ciutats on millor han funcionat les xarxes de solidaritat.
No estem, doncs, en l’estadi de discutir si anem enrere en el procés històric d’urbanització de les nostres societats, sinó en el debat de com millorem el nostre model urbà. Les externalitats negatives de la dispersió de població, de retrocedir a un model de suburbanització, serien encara més grans. Més distàncies a recórrer, més cotxes, més contaminació, pitjor provisió de serveis i menys competitivitat econòmica.
El nostre model ha de ser el de generar economies d’escala, crear pols d’innovació, enfortir vincles socials i culturals, garantir el dret universal a l’habitatge de qualitat, dissenyar espais urbans més habitables i reduir al mínim la contaminació. I tot això ho hem de fer renunciant a molts dels instruments del segle XX, especialment tot el que té relació amb l’economia derivada del petroli. Tenim, en canvi, a la nostra disposició el millor del segle XXI: la ciència i la innovació, les tecnologies de la informació i comunicació, la intel·ligència artificial o els avenços en biomedicina, entre d’altres.
No partim de zero. Tenim
Per assegurar-nos que hem entès la profunditat del desafiament que tenim davant, cal més ciutat; millors ciutats
una ciutat que va fer un canvi de referència mundial fa poc més de 25 anys gràcies a l’impuls olímpic. Catalunya, amb Barcelona i la seva regió metropolitana, i també amb una àmplia xarxa de ciutats mitjanes i petites del país, pot liderar un nou salt endavant que la situï com a àrea urbana de referència global.
Estem en un moment decisiu. El coronavirus ha sacsejat el món. Els canvis s’acceleren. Els governs hem d’estar a l’altura. No és possible fer el nou pas sense unes ciutats que facin compatible l’activitat econòmica, la vida saludable de les persones, la inclusió social i la lluita contra l’emergència climàtica. I no és possible resoldre aquesta equació sense una Agenda Urbana consensuada i compartida entre Govern, ajuntaments, societat civil i, finalment, ciutadans. Per assegurar-nos que hem entès la profunditat del desafiament que tenim davant, ens cal més ciutat. Millors ciutats.