El port de les dones
La igualtat d’oportunitats al Consorci Port de Mataró propicia que un 71% dels càrrecs directius els ocupin dones
Al port de Mataró conceptes com empoderament, igualtat de gènere o llei de paritat queden obsolets davant la dinàmica de treball dels empleats i les empleades en unes instal·lacions que no distingeixen entre homes i dones. Alienes al debat sobre les reclamades quotes de gènere a les empreses públiques, les treballadores portuàries eludeixen les polèmiques sexistes i demostren que, si les dones disposen de les mateixes oportunitats que els homes, poden arribar a ocupar els mateixos càrrecs rellevants que fins fa poc estaven reservats exclusivament a ells. Avui al consorci portuari de la capital del Maresme un 71% de les persones que ocupen càrrecs de responsabilitat són dones.
Gestionar un port modern i en evolució constant no és fàcil. La instal·lació té 1.080 amarratges i prop de 7.000 metres quadrats de zona comercial. Tot això funciona com un engranatge de rellotgeria. Actualment el port de Mataró està en plena renovació de la infraestructura, els serveis portuaris i la zona comercial. Tot això amb l’encàrrec d’integrar el port a la ciutat amb una oferta de qualitat.
Quan fa tot just un any va accedir a la gerència del Consorci Port de Mataró, Margarita Díez assegura que una de les primeres grates sorpreses que es va emportar va ser “trobar-me amb tantes dones” en tots els àmbits de la instal·lació portuària. “Són exemple de dones valentes que han apostat per unes feines poc convencionals”, com ella mateixa ratifica després de passar pels ports de Barcelona o el d’Arenys. A Mataró
La marinera Tati García va superar el concurs de mèrits per exercir de contramestra
l’últim concurs de mèrits per ocupar noves places l’han guanyat dones.
Una peça clau per a qualsevol port és la figura del contramestre. La marinera Tati García va accedir al càrrec després de guanyar un concurs en què va haver de superar desenes de candidats. La seva tasca al port, a càrrec de la marineria, passa per atendre les embarcacions. No la sorprèn el gran nombre de dones que treballen en la nàutica perquè no és cap novetat, i assenyala que “la Gemma, la gruista, fa 20 anys que hi és, i Anna Maria Claus, del centre de busseig, 25”. El que li crida l’atenció, de totes maneres, “és que no hi hagi més dones en altres ports”.
A l’administració portuària Anna Maria Raventós es mostra orgullosa del col·lectiu femení del port, entre altres motius perquè no s’ha provocat, sinó que ha sorgit”. Diana Cuadras, la directora de l’Escola de Vela de Mataró, també opina que el gran nombre de dones al port és gràcies a la receptivitat positiva dels responsables “per aconseguir la paritat” i que un “col·lectiu sigui així de sa”. Anna Maria Claus, directora del centre de busseig Blaumar, ho subscriu, i agraeix que els temps hagin canviat: “Quan jo vaig començar a bussejar, fa 40 anys, érem molt poques dones”.