Paraula de Corinna
“Qui té boca s’equivoca”, diu un refrany popular que ens recorda que, com diu el clàssic, “errar és humà, i perseverar en l’error, diabòlic”. I els periodistes anem tant amb la gerra al font que el nostre índex professional d’errors és remarcable. El més sonor aquesta setmana és el del periodista Eugenio Fuentes, del Faro de Vigo. Dimecres va elaborar una informació sobre l’excomissari Villarejo i els seus enregistraments a Corinna Larsen en relació amb el rei emèrit que ahir sortia publicada en l’edició en paper del rotatiu gallec. El reportatge era molt seriós. En el complement que li quedava, però, el periodista va decidir incloure-hi una sèrie de suposades frases de Corinna sobre Joan Carles I que induïen al riure. No podia ser de cap altra manera, perquè procedien del diari satíric El Mundo Today, amb presumptes perles de l’empresària, com ara “l’elefant el vaig haver de matar jo perquè al senyoret li feia por. Després per fer-se la foto li va faltar temps”.
Eugenio Fuentes, que no tenia compte de Twitter, en va crear un ahir mateix en què es disculpava per aquesta gran relliscada: “Hi ha dies que seria millor no aixecarse del llit. Ahir a la nit, després de rematar el treball sobre les cintes de Villarejo, vaig decidir il·lustrar-lo en una peça a part amb frases de Corinna. Amb les presses del tancament no les vaig contrastar i van resultar ser una humorada. Lamento profundament aquest greu error”.
L’admissió de culpa del periodista va desfermar onades d’opinions a favor i en contra del seu comportament professional. És fàcil cometre una espifiada en un món hiperconnectat que premia més les empreses periodístiques davant la competència per la immediatesa de la publicació que no pas per la solidesa de la informació.
Fuentes va confessar que havia comès un greu error de manual que cal evitar sempre: no contrastar. El fet que molts col·legues el defensessin públicament no vol dir que el seu error sigui una norma a les redaccions. Els lectors no es poden arribar a imaginar quantes vegades al dia posem en qüestió informacions que ens arriben i que, malgrat que al final comprovem que són certes, podem aguantar sense publicar-les durant hores si no hi ha cap confirmació de confiança.
El periodista també va cometre un segon error del qual ahir amb prou feines es va parlar. No va atribuir les frases de Corinna a cap font, com si formessin part d’un sumari públic. Si ho hagués fet probablement s’hauria adonat de la falsedat de les declaracions.
Que tots hàgim ficat la pota no vol dir que sigui justificable la manera com va actuar Fuentes, que es penedirà tota la vida de no haver dubtat una miqueta sobre l’autenticitat de les suposades frases de Corinna. Potser el mal dia que va tenir el nostre col·lega ahir ens serveixi a tots com a col·lectiu per recordar que dubtar sempre és bo. El pitjor de tot és que les frases de Corinna, posades així, no semblaven cap broma.