Nàpols: un equip imprevisible
SISTEMA
L’equip de Gennaro Gattuso juga amb un 4-3-3 en què la rotació de jugadors és habitual. En fase defensiva, l’equip italià es disposa en un 4-1-4-1 en bloc mitjà en què les sortides per pressionar es van succeint segons la zona de la pilota.
PUNTS FORTS
DINAMISME I POTENCIAL OFENSIU. Malgrat que a l’inici de temporada va incorporar jugadors per guanyar consistència defensiva, la millor característica del Nàpols continua sent l’atac. Tenen un gran nombre d’opcions a dalt. Mobilitat i habilitat amb Mertens, Lozano, Politano, Insigne o Callejón, rematada amb Milik o capacitat per a l’emergència amb Llorente. Ara bé, i tenint present aquest ventall, els jugadors amb més pes són tres. Entre Milik, Mertens i Insigne acumulen un 53% dels gols marcats.
LA SORTIDA I LA PROGRESSIÓ DEL
JOC. És un equip capacitat per treure el joc des del darrere. S’obren bé a l’inici i fan servir el pivot (Lobotka o Deme) per progressar. Ells dos són els que més fiabilitat de passada tenen (per sobre d’un 90%) i els que més joc aglutinen del conjunt de Gattuso. No és casualitat que, malgrat la seva classificació discreta, sigui el millor equip en possessió de pilota i en fiabilitat de la Serie A (57,2% i 88,1%, respectivament).
ELS EXTREMS DAVANTERS. Encara que podrien arribar a jugar centrats, a l’exterior disposa de dinamita. Perquè Mertens, Insigne o Callejón són futbolistes que juguen d’extrems en el 4-3-3 però que, en realitat, són davanters. Així doncs, a la destresa amb pilota cal afegir-hi la seva voracitat de cara a la porteria rival. No deixen mai clar si la rebran al peu o traçaran una diagonal a la recerca de l’espai.
EL REMAT EXTERIOR. Xuten molt i bé. Amb 18,2 xuts per matx, són el segon conjunt que més ho intenta. Especialment activa és la segona línia (Fabián Ruiz i Zielinski), ja que tots dos tenen un gran cacau amb l’esquerra que posen en pràctica a la mínima oportunitat (2,1 per partit). Molta atenció sobretot a Fabián, atès que un 80% dels seus xuts són des de la llarga distància i només un 40% no van entre els tres pals.
L’ESTRATÈGIA. Molt forts en aquest apartat. Tenen grans xutadors (Mertens o Fabián) i diversos futbolistes amb un potencial aeri considerable (Manolàs,
Koulibaly, Milik...). Amb 11 gols a favor i 5 en contra, presenten la millor diferència en aquest apartat de tota la Serie A. Tot i que és curiós que a la Champions no han marcat a pilota aturada i sí que n’han encaixat dos gols.
DEBILITATS
PROBLEMES PER MOURE’LS. En bona part pels perfils atacants de la majoria dels seus futbolistes, els italians presenten autèntiques dificultats quan han d’anar al darrere de la pilota. S’aprecien unes consignes clares per a la primera posició defensiva, però es desajusten en qualsevol seqüència de passades. El Barça podria aprofitar que es parteixen en les tornades a la defensa en zona i es desubiquen amb molta facilitat davant les centrades decantades repetitives.
ASPECTES CLAU
LA COBERTURA EXTERIOR. Els seus laterals (Mario Rui i Hysaj i Di Lorenzo) en la defensa de l’1 contra 1 no tenen la seva millor virtut, a la qual cosa s’hi suma la poca ajuda de les bandes. Un aspecte pel qual la presència de Callejón, tal com es va donar a l’anada, guanya punts. Per fora és un equip altament superable, com va demostrar el gol de Griezmann a l’anada a San Paolo.
EL PLANTEJAMENT DE GATTUSO. És una incògnita saber quin pla de partit plasmarà demà el tècnic del Nàpols. A l’anada es va veure un conjunt força diferent de l’habitual. Els italians van situar el bloc molt més enrere del que acostumen a fer. Mentre que a la seva lliga juguen només un 23% del partit al seu propi terç, davant el Barça ho van fer un 37%. El Barça haurà d’estar preparat per a tot.
ATACAR EL SEU DESQUADRAMENT DEFENSIU. Manolàs podrà jugar, i això suposarà que els italians puguin disposar de la seva parella titular a l’eix (KoulibalyManolas). Això els aporta solvència però també ofereix una oportunitat al Barça, perquè, quan juguen plegats, es desalineen sovint. Són ràpids i contundents, però entenen la posició diferent. Manolàs acostuma a estar al davant de la línia, i això reverteix en més espai per a la profunditat. Buscar aquest aspecte amb Fati, Alba o Griezmann pel seu perfil dret pot ser una magnifica opció.
LA PASSADA DE LATERAL A MESSI.
Atès que els italians es comprimeixen i deixen lliures les bandes, la passada del lateral cap a Messi serà més oberta que des del pivot, interiors o centrals. Ara bé, hauran de ser ràpids tant en l’execució com en la decisió, perquè és just en el moment de la passada cap a ells quan es faran els seus salts a la pressió.
MARCAR PER OBLIGAR. Per bé que el Barça parteix amb un petit avantatge, és imprescindible marcar. En primer lloc, per a la tranquil·litat del joc blaugrana, però també per convertir el partit en favorable per al Barça. Un escenari en què els italians tinguin l’obligació d’apujar línies; és el millor per al joc blaugrana. El Barça actual surt més bé de la pressió del que ataca a camp rival. A més a més, el Nàpols gaudeix de més alternatives des de la banqueta, o sigui que serà important que l’eliminatòria estigui en bona situació durant l’últim terç de partit.