Ruggeri, Piqué i Ramos

Soc un gran admirador de l’exdefensa argentí Óscar Ruggeri, un tipus que va desenvolupar la seva carrera futbolística de manera brillant i que encarna aquell futbol de fa anys en què el concepte d’homenia i dignitat tenien gairebé tanta importància com la victòria. En què en cada partit hi havia els duels dels col·lectius i els duels individuals.

I què hem de dir de les seves aparicions a les pantalles de la televisió argentina a la cadena Fox Deportes. Gairebé ho prefereixo al Ruggeri futbolista. Hi encarna un tipus polèmic, amb opinions allunyades de la normalitat però no per això incorrectes o inconsistents. I després el desenvolupament de les seves tasques es torna brutal per la seva manera d’explicar les anècdotes de la seva vida.

Intenteu buscar a YouTube el programa en què explica que va anar a un enterrament i va entrar a la zona del crematori. A més a més, com que les seves actuacions diverteixen molt el meu fill Roman, Ruggeri ens serveix com a nexe d’unió davant la impossibilitat d’estar físicament propers.

L’altre dia Ruggeri la va tornar a dir grossa indicant que Gerard Piqué era un jugador de pa sucat amb oli; això sí, indicant que ell també es considerava a si mateix un jugador de pa sucat amb oli, de manera que podríem arribar a la conclusió que jo vaig ser un jugador calb. Ara bé, la seva sentència pretenia generar una comparació entre Piqué i Sergio Ramos per proclamar que el madridista era molt superior al jugador del Barcelona.

Em va semblar una conclusió molt

Vaig entendre que l’argentí de vegades s’ha de passar de rosca per alimentar el personatge que ha creat

pobra, i, si no fos perquè vaig entendre que l’argentí de vegades s’ha de passar de rosca per alimentar el personatge que ha creat, pensaria o bé que sap poc de futbol, que ha vist poc jugar a Piqué o bé que el seu madridisme li ennuvola la seva capacitat d’anàlisi.

Què hem de dir, de Piqué i Ramos. Els dos són dos jugadors extraordinaris, amb una suma de virtuts que difícilment s’acostuma a veure en els centrals. Això els converteix en futbolistes polivalents. Són extraordinaris en defensa, traçuts en la sortida de la pilota, tant en la tècnica com en la visió de la jugada, i gaudeixen d’un instint ofensiu excels que els permetria jugar a la punta de l’atac.

Per tant, a cap dels dos, estimat Óscar Ruggeri, se’l podria anomenar en cap cas futbolista de pa sucat amb oli. Curiosament, en moments puntuals tots dos perden molt del seu potencial. Quan Ramos al camp decideix ser tres jugadors alhora i quan Piqué, fora del camp, decideix tenir tres professions alhora.