L’auge del iogurt glaçat
Llaollao planeja expandir-se a Barcelona i la seva àrea metropolitana
Amb tan sols 24 anys, l’enginyer Pedro Espinosa va tenir una visió clara: importar dels Estats Units la moda de menjar deliciosos iogurts glaçats decorats amb gran varietat de toppings –de fruites, productes cruixents i salses–. El jove, descendent d’una família d’empresaris del sector dels gelats, va donar forma a la seva idea el 2009, amb l’obertura de la primera botiga de la companyia llaollao a Dénia (Alacant), un establiment que va obrir les portes un any abans que comencés a vendre iogurts glaçats el seu principal competidor, la marca Smöy.
Un model de negoci, fins avui basat principalment en franquícies, que l’empresa va aconseguir estendre a velocitat de creuer per gran part del territori nacional i internacional, i que ara vol impulsar també a Catalunya, on ha creat un departament específic per expandir-se. “Tant a nivell de centres comercials com a nivell costaner, Catalunya és una zona molt potent”, comenta Espinosa, i detalla que la marca negocia l’obertura de mitja dotzena de punts de venda propis ubicats, sobretot, en centres comercials de la capital catalana i altres municipis de la seva àrea metropolitana,
Aquests nous emplaçaments se sumaran als tres ja existents, que funcionen a Gran Via 2 de l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell i La Maquinista (Barcelona), on llaollao acaba de posar en marxa un food truck –un punt de venda amb disseny de furgoneta antiga–. “Aquest és el format que més èxit està tenint en l’expansió del nostre negoci perquè té baix cost i la rendibilitat és bona”, assenyala el fundador de l’empresa.
Malgrat les dificultats inherents a la pandèmia del coronavirus, que l’han portat a fomentar les vendes delivery, llaollao ha continuat enfortint la seva presència a Espanya aquests últims mesos amb l’obertura de quatre locals –un a Barcelona, dos a Màlaga i un altre a València–, que assegura que han creat 60 nous llocs de treball directes. En total, la firma gestiona 13 locals propis a Espanya, mentre que uns altres 95 son franquícies. A la resta del món té representació a través de 230 establiments en més d’una vintena de països, especialment a Malàisia, on té 46 botigues. A més, la setmana passada va inaugurar un nou local a Melbourne, el primer de la firma a Austràlia.
Espinosa explica que el pla estratègic de l’empresa preveu augmentar “de manera considerable” el nombre de punts de venda gestionats directament per la marca a Espanya fins a arribar a un 30% del total, xifra que se situa en l’actualitat en el 10%. Així mateix, vol duplicar la mida de la seva xarxa nacional fins al 2023. Una orientació que contrasta amb la que l’empresa havia seguit fins ara, basada en el model de franquícies, el qual li ha comportat algun contratemps, com quan el 2017 va rescindir el contracte amb el seu soci a Singapur després que aquest li comuniqués que tancava 29 botigues per reobrir-les sota una altra marca. Malgrat les pèrdues que això va poder ocasionar en els seus comptes aquell any, el 2019 la companyia va facturar en global 60 milions d’euros, 12 dels quals pertanyen a la seva seu central, que va aconseguir un benefici net de 4 milions d’euros.
La marca acaba d’obrir un punt de venda a Barcelona i negocia mitja dotzena d’obertures més