La justícia belga rebutja extradir l’exconseller Puig
El jutge entén que el Tribunal Suprem espanyol no és competent per jutjar-lo
La decisió, que la Fiscalia ja ha recorregut, alimenta el front independentista a la UE
La justícia belga va propinar ahir un nou revés a l’espanyola rebutjant el lliurament de l’exconseller Lluís Puig, reclamat pel Tribunal Suprem (TS) per l’1-O. En una sentència, la Cambra del Consell de Brussel·les (tribunal de primera instància) es va oposar a extradirlo perquè considera que l’Alt Tribunal espanyol no és l’òrgan competent per sol·licitar l’extradició i jutjar Puig, atès que no és aforat davant aquest òrgan. Fonts del màxim tribunal espanyol adverteixen que aquesta resolució no té el més mínim “suport jurídic” i consideren que la cort belga ha “traspassat totes les línies vermelles” de la cooperació internacional.
Tot i això, un dels advocats de l’exconseller, Gonzalo Boye, va subratllar, després d’assabentarse de la resolució, que els acusats per l’1-O sempre han mantingut que el TS no era competent i que la qüestió s’havia de dirimir a la justícia ordinària catalana.
La decisió de la justícia belga ha avivat les reclamacions dels altres dirigents independentistes que també estan pendents de ser lliurats a Espanya, com ara l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí, que s’agafaran a aquesta resolució del tribunal de Brussel·les per tenir la mateixa sort. Fonts jurídiques adverteixen que en el seu cas les circumstàncies són diferents, ja que han aconseguit obtenir una acta d’eurodiputat i, per tant, sí que estan aforats davant el Suprem. Quan l’Alt Tribunal va resoldre el debat sobre la competència va decidir assumir la investigació perquè alguns dels encausats eren aforats i tots havien de ser jutjats conjuntament. A més a més, Puigdemont, Comín i Ponsatí han estat reclamats per un delicte de sedició, mentre que sobre Puig només requeia el delicte de malversació de cabals públics.
Aquesta no és la primera ensopegada que té la justícia espanyola a l’hora d’aconseguir que els encausats del procés que són a l’estranger siguin lliurats a Espanya per ser jutjats, mentre que la resta de membres d’aquell executiu ja han estat condemnats, com és el cas de l’exvicepresident del govern Oriol Junqueras.
Puigdemont, juntament amb quatre exconsellers més, van marxar del país després de la declaració unilateral d’independència de Catalunya el 27 d’octubre del 2017, pocs dies abans que la Fiscalia General de l’Estat interposés contra ells una querella per un delicte de rebel·lió. Aquells membres de l’executiu català que es van quedar van ser empresonats, jutjats i condemnats a penes que arriben fins als 13 anys de presó. Des d’aleshores la justícia espanyola ha intentat que fossin entregats per les autoritats d’altres països, però sempre s’han trobat un mur a l’altra banda.
Primer va ser Bèlgica. Quan va començar a posar traves per al lliurament de Puigdemont i de la resta d’exconsellers, el magistrat que estava instruint la causa a l’Alt Tribunal, Pablo Llarena, va decidir retirar les euroordres. Quan va finalitzar la instrucció i va acordar l’ordre de processament per un delicte de rebel·lió, el març del 2018, va reactivar les euroordres. Puigdemont va ser detingut a Alemanya. Amb tot, el procés de lliurament tampoc no va funcionar com volia el magistrat. La justícia alemanya només va acordar lliurar-los per un delicte de malversació de cabals públics i va rebutjar el de rebel·lió o de sedició. Aleshores Llarena va rebutjar el lliurament i va tornar a retirar les ordres de detenció, que van tornar a ser activades després que el Suprem ja hagués dictat la sentència, el 14 d’octubre del 2019.
Enmig d’aquest procés, tant Puigdemont com Comín i Ponsatí van aconseguir obtenir un escó al
Parlament Europeu, i les euroordres van tornar a quedar paralitzades fins que la Cambra comunitària resolgui si aixeca la immunitat perquè puguin ser jutjats a Espanya. Quan això passi llavors vindrà el pas següent, que espera el TS: que la justícia dels països on es trobin en concedeixin el lliurament.
Fonts de l’Alt Tribunal aclareixen que les euroordres continuen actives i, encara que Bèlgica hagi rebutjat el lliurament de Puig, pot ser detingut si visita un altre país o si entra a Espanya.
Malgrat el triomf judicial d’ahir, la decisió de la justícia belga sobre l’exconseller de Cultura no és definitiva. La Fiscalia d’aquest país va anunciar ahir mateix que ha recorregut la sentència davant el Tribunal d’Apel·lació i que, com a última instància, encara podria anar al de Cassació.
Després de saber la sentència de la justícia belga, Puig ho va celebrar i va assenyalar que, a parer seu, si s’ha considerat que el Suprem no és competent en aquest cas “tampoc ho era per iniciar el judici del procés” i “sentenciar a cent anys de presó” els polítics i activistes independentistes condemnats. En la mateixa línia es va pronunciar el president de la Generalitat, Quin Torra, que va demanar “la nul·litat del judici farsa”: “El Suprem no era un òrgan ni competent ni legítim, i l’única manera que tenim els independentistes de trobar justícia era anant a Europa”.
A més de Torra, que va reclamar el retorn dels “exiliats i l’amnistia per a tots els encausats”, també va reaccionar Puigdemont, que va aprofitar per apuntar que a Espanya “no es respecten els drets fonamentals”. El president d’ERC al Parlament, Sergi Sabrià, ho va qualificar de “victòria jurídica”, mentre que Ciutadans va reclamar una millora de les ordres de detenció europees per fer-les “més efectives” i “evitar que els que volen fer mal a projectes d’unió i llibertat com l’europeu no puguin quedar impunes”.
La justícia belga creu que l’euroordre no l’hauria d’haver emesa el Tribunal Suprem
Fonts del TS no veuen “suport jurídic” a la resolució, recorreguda ja per la Fiscalia
L’euroordre continua activa i l’exconseller podria ser arrestat si sortís de Bèlgica