Alcaldes banquers

Els alcaldes passaran aquest agost esfullant la margarida sobre el tracte que els proposa Hisenda per utilitzar els seus propis estalvis. Abans del 15 de setembre han de decidir entre caixa o faixa. Fem-ne un breu resum. Els Ajuntaments disposen de milers de milions immobilitzats al banc per una llei aprovada després de la crisi del 2008 que només els permetia pagar deutes amb aquests diners. Durant aquests anys, el deute s’ha reduït dràsticament, però l’esmentada llei manté “segrestats” els diners en un moment vital per atendre les necessitats de la coronacrisi. El Govern central també precisa d’oxigen financer i, com que és l’amo de la clau de la caixa, proposa de retenir 14.000 milions dels estalvis dels municipis a canvi de permetre’ls accedir al 35% del superàvit d’aquest any. O sigui, demana als alcaldes que facin de banc del Govern central amb el compromís que retornaran aquests diners en 15 anys amb interessos. L’acceptació d’aquesta proposta és voluntària encara que si un Ajuntament no l’accepta, no podrà accedir ni al 35% del superàvit ni a un sol euro dels diners estalviats perquè continuarà sotmès al control de la injusta llei. La proposta ha provocat una revolta de consistoris de tots els colors polítics. La divisió es va visualitzar a la reunió de la federació espanyola de municipis que va aprovar la iniciativa gràcies al vot de qualitat del president i amb l’únic suport dels alcaldes del PSOE. Els regidors d’Unides Podem es van abstenir, però també discrepen i reclamen als seus socis el compliment del pacte de govern de coalició que es comprometia a derogar la llei que tenalla les finances locals. No obstant això, aquesta derogació no li interessa a Hisenda perquè permetria als ajuntaments disposar sense condicions dels seus propis estalvis i deixaria sense crèdit el Govern central. Així que el compte enrere pesa sobre els alcaldes. Només cal la firma de l’alcalde i no és necessari passar per un ple municipal. “Amb més temps, aquesta decisió mereixeria un referèndum local perquè determina el futur de tres legislatures”, m’explica un alcalde. La tensió política és gran perquè molts consistoris veuen la proposta com el negoci de Robert i les cabres. Així que el Govern central haurà de renegociar aquest tema abans que arribi a aprovació al Congrés dels

Diputats si vol evitar una derrota.