Trump redobla el repte a la Xina
Washington tensa la corda amb Pequín a costa de TikTok i Hong Kong
El president Donald Trump aplica el seu manual al peu de la lletra. La seva retòrica només funciona en termes de confrontació, afirmen els analistes. Com repeteix diàriament, el coronavirus és “un enemic invisible”. Així que li ha donat cos: la Xina.
Les enquestes diuen que una majoria censura la seva gestió de la Covid-19 o, com ell insisteix a anomenar-la, “el virus xinès”. La seva manera d’espolsar-se responsabilitat consisteix a assenyalar el “dolent” en aquesta tragèdia, en la qual als Estats Units hi ha 4,9 milions de casos i 160.000 morts.
Assetjat pel contagi, que ha repuntat en estats conservadors on es van afanyar a reobrir negocis pel seu consell, el president reforça el seu setge a Pequín com un argument més per recuperar el terreny perdut enfront de Joe Biden, el seu rival el proper 3 de novembre.
APOSTA ELECTORAL El president vol guanyar vots a Biden traient el seu puny d’acer davant la Xina
L’ORDRE EXECUTIVA Firma una ordre en què dona 45 dies per a la venda de TikTok o la seva prohibició
Trump vol convèncer els votants que manté un puny d’acer davant el gegant asiàtic. Un 73% dels seus compatriotes expressen desconfiança envers la Xina, el pic més alt assolit mai en els sondejos que duu a terme el Pew Research Center.
Dijous a la nit va firmar dues ordres executives en les quals prohibeix als nord-americans fer negocis amb les empreses xineses ByteDance, titular de l’app TikTok, i amb WeChat, una altra xarxa social propietat de Tencent.
Dona un termini de 45 dies per exercir el seu poder contra elles.
“La proliferació d’aplicacions mòbils desenvolupades i en propietat de companyies de la República Popular de la Xina continua amenaçant la seguretat nacional, la política exterior i l’economia dels Estats Units”, s’indica als do
cuments firmats pel president. En aquests escrits es diu que aquestes xarxes socials faciliten un canal al Partit Comunista xinès per obtenir informació dels EUA, espiar els ciutadans i distribuir desinformació
L’aposta va pujar aquest divendres. L’Administració Trump va imposar sancions a Carrie Lam, la cap executiva de Hong Kong, i a deu responsables més en aquella regió administrativa i a la Xina continental per la seva implicació en la repressió de les protestes a favor de la democràcia.
Aquesta és la primera vegada que Washington estableix represàlies contra persones concretes per la persecució dels dissidents. “Els Estats Units estan al costat del poble de Hong Kong i utilitzarem les nostres eines i autoritat contra aquells que soscaven la seva autonomia”, va afirmar Steven Mnuchin, secretari del Departament del Tresor.
Són els dos últims capítols d’una escalada de tensió a un nivell que no s’havia vist en dècades sobre qüestions de geopolítica, comerç i tecnologia. Tot això ve precedit per la crisi del tancament d’alguns consolats en les dues nacions i “la provocació”, segons la Xina, de la pròxima visita a Taiwan d’Alex Azar, secretari de Sanitat, el més alt càrrec dels Estats Units que visitarà aquella illa des del 1979.
El Govern de Xi Jinping també veu com un desafiament l’acció contra TikTok, una xarxa social de vídeos que té 100 milions d’usuaris als Estats Units, en especial joves.
Trump va beneir que Microsoft, o una altra societat dels Estats Units, aconsegueixi la seva propietat en aquest marge de 45 dies (a mitjans de setembre). Si no ha una adquisició, de la qual el president vol una compensació per a les arques del país, llavors intervindria amb la imposició de sancions a aquells que fessin transaccions amb la companyia propietària. Aquesta ordre executiva, a més de desafiar la Xina, s’interpreta com una pressió per accelerar-ne la venda. TikTok va amenaçar amb accions legals.
“Les tàctiques de Trump suposen un fort risc potencial per als interessos dels Estats Units”, assenyala Shang-Jin Wei, professor de la Universitat de Colúmbia. Moltes més empreses dels EUA operen a la Xina que viceversa. “Si la Xina imita Trump, al·legant sense evidències que les multinacionals dels Estats Units són una amenaça a la seva seguretat nacional –afegeix–, això en forçaria la compra per empreses xineses. El Govern xinès no ho ha fet, però el risc és alt”.