Michel Aoun atribueix l’explosió de Beirut a una “intervenció estrangera”
El president libanès rebutja una investigació internacional com molts demanen
Només tres dies després de la misteriosa explosió al port de Beirut, a l’hangar número 12 – fatídic número en la història contemporània libanesa–, que va causar milers de morts, atribuïda a la irresponsabilitat i la corrupció de les autoritats, el president Michel Aoun no descarta que hagi estat obra d’una “intervenció estrangera”.
Aquest país que trenca tota mena d’esquemes és centre de laberíntics interessos internacionals que se superposen, s’enfronten, es contraresten, per a desgràcia dels seus habitants, no sempre innocents de les seves tragèdies. Després de la visita del president francès, Emmanuel Macron, molt mal acollida pels governants de Beirut, el general Aoun ha tornat a al·ludir als vells dimonis de la seva història invocant la intervenció estrangera “a través d’un míssil o d’un bombardeig”.
El mateix es va dir després de les primeres hores de l’explosió, que en pocs minuts va causar més devastació que molts anys de guerra. Michel Aoun, que s’havia refugiat a París al final la guerra civil i que aleshores era considerat com el seu aliat polític al Líban, ha demanat al president Macron, molt ben rebut pels veïns de Gemayze, que li “faciliti imatges dels seus satèl·lits per comprovar si hi havia avions o míssils al cel en el moment de l’explosió”.
La causa inicial d’aquesta tragèdia encara no es considera completament establerta. Michel Aoun va explicar que en els primers passos de la investigació oberta sobre els fets, membres de la direcció i de les duanes del port ja han estat interrogats. Com a primera mesura se’ls ha prohibit sortir del país i se’ls han intervingut els seus comptes corrents.
No serà fàcil aclarir les causes d’aquesta horrible explosió i la investigació serà “una feina titànica”, com ha declarat un expert estranger en assumptes d’intel·ligència. Michel Aoun ha rebutjat que es dugui a terme una investigació amb representants internacionals com demanen simpatitzants de grups de l’oposició, que han anunciat per a avui la seva voluntat de mobilitzar al centre de la ciutat una multitudinària manifestació com la dels mesos de l’hivern passat abans que la pesta coronària i la catàstrofe econòmica esgotessin les seves energies. Aoun va declarar que no consentiria que la visita del president
Idees conspiranoiques com la d’Aoun són replicades al carrer amb fortes protestes contra la classe política
francès fos “una acció contra la sobirania nacional”.
Als carrers d’aquests barris sinistrats continuen treballant les voluntàries quadrilles de neteja i amb prou feines he vist empleats municipals. En algunes pancartes es llegeix “Quan Beirut es desperti la nostra tristesa es transformarà en còlera”.
Dimecres a la nit piquets de la policia van atacar amb gasos lacrimògens grups de manifestants al centre històric de la ciutat. En el seu àmbit s’ha reflectit la història de Beirut, des de l’antiguitat, des de l’aixecament contra la Sublim Porta, contra els otomans, fins a les manifestacions contra el mandat francès per aconseguir la seva independència, els combats de la guerra civil o les manifestacions civils de la revolució d’octubre de l’any passat.
Actualment els manifestants, que van aixecar una forca simbòlica per penjar els seus governants, han tornat a muntar les seves tendes de campanya. Al carrer Gouraud de Gemayze un manifestant demanava al president francès: “Senyor president, porti’ns la guillotina”.
L’enfrontament del poder i els manifestants està a punt de radicalitzar-se. L’au fènix del Líban va perdent les plomes.