Superberni vol ser president
Es karateka? És paracaigudista? És militar? És advocat? És cirurgià? Sí, és Superberni. El ministre de Seguretat de la província de Buenos Aires, Sergio Berni, baixa del vehicle blindat a mitja illa de la casa assenyalada i comença l’operació. Són les 6.30 del matí i encara és de nit en aquest barri humil de la localitat de Merlo a Buenos Aires. Els gossos borden mentre els grups especials de la policia provincial avancen pel carrer alhora que el polític. Quan trepitgen el jardí, Berni es queda observant des del reixat com els agents irrompen amb una forta detonació al domicili del sospitós de matar un policia de 25 anys, que va provar d’aturar un robatori.
Dins de la casa, el dolent està assegut al terra del menjador amb el tors tatuat nu i tremolant de fred. Demana una jaqueta quan acaben de llegir-li els seus drets i, molt calmat, diu que sí, que té una arma però amb papers en regla. Llavors entra el bo, Berni, i demana que facin el favor d’emportar-se a una habitació el nen espantat que la seva mare consola en braços en un sofà. Al fons hi ha un terrari amb una serp, i a la cuina, sobre la nevera, la policia troba la pistola platejada que va ser clau per desarticular el que hores més tard anomenaran “la banda del pitó”.
“Tot aniria més bé si tots els ministres fossin al carrer”, havia dit Berni en ser qüestionat sobre una actitud que pot semblar populista, durant una trobada amb un reduït grup de corresponsals estrangers a la seva base d’operacions de La Matanza, una de les localitats més conflictives de l’extraradi de la capital argentina. “Vostès coneixen un ministre que dormi al terra d’un motorhome? Coneixen un ministre que camini amb borseguins o que vesteixi així? Jo vesteixo així perquè em passo tots els dies a la ciutat treballant”, va afegir.
En aquest motorhome –un autocar habilitat com a casa rodadora– el ministre ha dormit la nit abans de l’operatiu, a on ha citat La Vanguardia a les 5.30 de la matinada. “Se m’ha parat la calefacció i m’he cagat de fred”, dirà. Dormir és un dir perquè fins a gairebé la mitjanit ha estat en una televisió, on acudeix freqüentment sense eludir cap pregunta. I abans de partir a Merlo ha dirigit personalment la reunió de coordinació dels efectius.
“Estem en guerra i som en un lloc de campanya”, assegura Berni per justificar que en iniciar-se la pandèmia traslladés la seva oficina des de La Plata fins aquesta caserna policial situada en un punt estratègic de l’àrea metropolitana. A la porta té a punt dues motos de gran cilindrada; una per a ell i una altra per al seu cap de seguretat, que sempre carrega una pesada motxilla amb una infinitat d’accessoris que Madelman hagués envejat. Davant l’entrada també hi ha un helicòpter. Amb moto o per aire, Berni es planta on hi hagi un conflicte. Sempre hi ha una càmera que grava. Fa uns dies va aparèixer en un control policial per la quarantena per esbroncar un cap de la policia federal –que no està sota el seu comandament– perquè una ambulància no podia passar. Dies enrere va detenir personalment, amb la seva pistola incrustada en un espectacular accessori telescòpic, l’assassí d’un gendarme.
És ministre de Seguretat d’una província –amb amplis poders autonòmics– de 16 milions d’habitants, amb una superfície més gran que la meitat d’Espanya. Controla una policia de 90.000 agents però no dubta a reconèixer que està desprestigiada i és poc professional. Proposa una reforma integral. “No tenen vocació, no tenen preparació i tampoc no els importa, per a ells és una feina”, diu dels seus policies. Igualment, no té manies a criticar l’alliberament de més de 4.000 presos a causa del coronavirus o enfrontar-se constantment a la ministra de Seguretat del Govern central, Sabina Frederic, una antropòloga que Berni critica per ser una acadèmica amb nul·la experiència a la cartera.
Quin és el truc? Berni és peronista. “Molts es van autoproclamar peronistes sense ser peronistes”, afirma. “Vinc del mateix lloc que venia Perón, i els que venim de l’exèrcit tenim un pensament tàctic, un pensament estratègic, però per sobre de totes les coses tenim un pensament nacional”, assegura. Al seu despatx no hi ha fotos d’Evita ni Perón, sinó un gran retrat de San Martín. “Aquest és un Govern de coalició on hi ha més progressisme que peronisme”, diu llançant una càrrega de profunditat a l’Executiu del president Alberto Fernández i reforçant el seu perfil de peronista de dretes, que ell rebutja jugant amb l’habitual ambigüitat justicialista.
Berni és un home de total confiança de la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner i va ser designat pel governador de Buenos Aires, Áxel Kicillof, un altre fidel kirchnerista. “No fa falta que contesti, ja saben quina és la resposta”, indica per deixar clar que només rep ordres de la vicepresidenta i no del president. Berni va conèixer els Kirchner fa tres dècades quan va dirigir un hospital al seu feu patagònic, la província de Santa Cruz. A més d’un curt període com a senador, en els tres governs kirchneristes (2003-2015) va ocupar diversos càrrecs al Ministeri de Desenvolupament Social, cosa que li va permetre trepitjar per bona part de les 4.000 viles misèria de l’Argentina. En l’última etapa kirchnerista va ser viceministre de Seguretat i va començar a ser conegut mediàticament com a Superberni, quan va anar a frenar un piquet que tallava una autopista o es va presentar polèmicament al pis del fiscal Alberto Nisman poc després del seu aparent suïcidi.
“Soc un home de camp”, es defineix. Nascut fa 58 anys en una localitat rural de Buenos Aires –la seva mare va residir molts anys a Premià de Mar, on va treballar com a ortodontista–, Berni viu amb la seva dona i el seu fill de cinc anys en una finca campestre, quan no dorm al motorhome. A més de Dret, va estudiar Medicina i és cirurgià; no ha deixat de tenir pacients i opera almenys una vegada al mes. És militar retirat amb grau de tinent coronel metge, però manté un contenciós administratiu perquè se li reconeguin els galons de general. Va practicar karate a nivell de competició, a més de paracaigudisme, submarinisme de combat i alpinisme.
El ministre alerta que després del virus arribarà una pandèmia d’inseguretat equiparable a la provocada per la crisi econòmica del 2001. Els delictes amb violència ja han començat a pujar. La preocupació està instal·lada entre els argentins i Berni alimenta aquesta sensació amb la seva omnipresència a la televisió. En realitat, està en campanya: no amaga les seves ambicions presidencials. Algun vídeo oficial ja el presenta amb un perfil de solucionador; altres vídeos que circulen per les xarxes són apòcrifs però exalten les seves aptituds. Fins i tot hi ha un sticker de WhatsApp de Superberni.
Rebutja la comparació amb el president brasiler, Jair Bolsonaro. “Els dos som militars però jo soc un soldat”, diu en una altra referència al peronisme i a Cristina Fernández, que és qui en definitiva l’hauria d’avalar un dia com a candidat. I encara que potser no li agradi aquest qualificatiu, també aflora el seu
El ministre de Seguretat de la província de Buenos Aires és un dels personatges més inclassificables de la política argentina
“Vinc del mateix lloc que venia Perón, i els que venim de l’exèrcit tenim un pensament nacional”
costat progressista, ja que proposa una profunda reforma del sistema penitenciari per facilitar la “resocialització” dels presos i no el seu “càstig”. Partidari de la “tolerància zero” amb el delicte i el compliment de la llei-–“la justícia té encara menys prestigi que la policia”, insisteix–, també defuig del terme “mà dura” però és partidari de la cadena perpètua per a violadors –“no es poden rehabilitar, sempre són reincidents”, assegura– i per a assalts amb homicidi.
“Soc un soldat. Un soldat es prepara per ser general, per conduir. De la mateixa manera em preparo per conduir el millor, que és el nostre país”, respon sobre si li agradaria ser president.