Roma i nosaltres, els aragonesos
En un país de crispadors i petulants, Josep Vicent Boira destaca per la seva pulcritud intel·lectual, per un activisme discret i reflexiu. Geògraf i docent universitari, té al cap el sistema mundial de ports, carreteres, trens i aeroports. Domina l’anomenada “economia del transport”. Treballa per a l’actual Govern valencià (un dels més lúcids i positius d’Espanya). Boira és l’ànima del famós corredor mediterrani, que està destinat a tenir un paper clau en la reconstrucció econòmica post-Covid-19.
Boira ha publicat aquest any un llibre curiosíssim i profitós en el qual sintetitza dues passions íntimes: la italianofília i la valenciania. Roma i nosaltres (Ed. Pòrtic) és un llibre ideal per a un estiu sense viatges. Hi explica amb detall la presència de valencians, catalans, aragonesos i mallorquins a la caput mundi. Per admirar els vestigis d’aquesta presència, a la part final del llibre ens proposa diversos itineraris de turisme inèdit a Roma. Com es veu, la valenciania de Boira
En comptes d’empantanar-se en els països catalans, abraça la Corona d’Aragó
va més enllà de València. Però, enlloc d’empantanar-se en el mite dels països catalans, abraça una realitat històrica estúpidament menystinguda: l’antiga Corona d’Aragó.
Si la presència de personalitats dels diversos territoris del regne d’Aragó a Roma és rellevant, la dels valencians és colossal. Molts pocs espanyols (catalans inclosos) saben que València al segle XV era la ciutat més poblada i poderosa de la Península. Ho demostra el doble ascens de la família Borja al pontificat, és a dir, al lideratge mundial. I ho demostren Ausiàs March i Joanot Martorell, dos dels més grans escriptors de l’Europa del seu temps.
L’estructura d’aquella Corona d’Aragó era escrupolosament respectuosa amb les lleis, els usos i les institucions de cada territori, que no queden mai fusionats sinó que, com dirien avui els federalistes, “s’uneixen en la diversitat”. La monarquia era l’eix del conjunt i, alhora, la garantia de la diferència legal de cada territori. És sabut (però expressament oblidat) que la dinastia dels Àustria va fundar Espanya segons el model aragonès. Fins al segle XVII, Espanya és un conjunt de països units, però diferenciats, amb existència pròpia. El llibre de Boira posa en valor el mestratge de la Corona d’Aragó.
Per als territoris que antigament la conformaven, podria ser una aliança factible i positiva. I per al conjunt d’Espanya, és evident que, si fos capaç de modernitzar els usos d’aquell vell model, resoldria plets polítics que ara ens tenen a tots bloquejats en un laberint.