El Parlament i la monarquia
Quan Catalunya, com la resta d’Espanya, està sumida en una profunda crisi sanitària i econòmica a causa de la pandèmia de la Covid-19, quan els ciutadans viuen un dels pitjors mesos d’agost de les seves vides, amb greus problemes socials que afecten nombrosos col·lectius, el Parlament ha celebrat un ple monogràfic per declarar que Catalunya “és republicana i, per tant, no reconeix ni vol tenir cap rei”. La iniciativa la van subscriure JxCat, ERC i la CUP i, en conseqüència, va prosperar gràcies a la majoria independentista de la Cambra. El ple va resultar encara més improductiu quan els lletrats van avisar que no es publicarien –i per tant no serien oficials– les resolucions en què es reprovava el Rei, tenint en compte els avisos del Tribunal Constitucional.
Els diputats del Parlament tenen tot el dret d’escollir els temes als quals dedicar el seu temps i la seva energia, sempre pensant que són els representants de la ciutadania. Però més enllà de proclames, s’espera dels responsables públics iniciatives de gestió sobre els problemes que fins i tot el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat assenyala com a més importants, com són la salut i l’atur. El debat va acabar sent, a més, un compendi de retrets del president Quim Torra als partits socis en el Govern central, PSC i Catalunya en Comú, per la seva actuació en la sortida del rei emèrit d’Espanya, la qual cosa revela la instrumentalització electoral del ple.
Mentre les iniciatives de control parlamentari al Congrés podrien postergar-se fins al setembre, Torra va presumir ahir que el Parlament hagi estat la primera institució de tot l’Estat que ha qüestionat el comportament de la monarquia espanyola i la marxa del país de Joan Carles I, a causa de les revelacions sobre els seus presumptes cobraments il·lícits de diners i sobre els presumptes delictes fiscals consegüents. Però ser la primera no significa ser la més encertada.
La reivindicació d’un altre model d’Estat és legítima, però les vies i les majories parlamentàries necessàries per al seu impuls estan recollides a la Constitució i no passen pel Parlament de Catalunya. El ple d’ahir va tancar el curs parlamentari i va encoratjar la campanya electoral catalana. Torra, que continua reservant-se la data de les eleccions, va plantejar aquests comicis com una espècie de plebiscit entre monarquia espanyola i república catalana. Les formacions independentistes, tant JxCat com Esquerra, van deixar clar, en el transcurs del debat, que l’actuació de Joan Carles I i el desprestigi de la monarquia que això suposa seran el seu argument de base per defensar novament la independència de Catalunya i la constitució en república. La investigació de la Fiscalia sobre els afers que incumbeixen el rei emèrit està oberta i, més enllà de la censura política, en les pròximes eleccions el que hauria de prevaler és l’oferta d’alternatives polítiques viables i eficaces per sortir de l’actual paràlisi institucional i per afrontar un futur de progrés econòmic i social.
JxCat i ERC utilitzen el ple monogràfic sobre el rei emèrit com a plataforma electoral